El Papa ha renovat aquest dimecres el compromís de l'Església per eradicar la plaga dels abusos sexuals i de poder. Al final de l'audiència general, Francesc ha expressat la seva "proximitat a les víctimes" d'aquestes conductes criminals, i ha reiterat el seu "compromís per assegurar que aquest flagell sigui eradicat per l'Església". Així s'ha referit a la publicació, aquest dimarts, de l'informe sobre l'excardenal Theodore McCarrick, reconegut com a responsable d'abusos sexuals a menors i desposseït de l'estat clerical l'any 2019, en una decisió reservada al Sant Pare per a casos extremadament greus. "Renovo la meva proximitat a les víctimes de qualsevol abús i el compromís de l'Església per eradicar aquest mal", ha dit concretament. Després de pronunciar aquestes paraules, el pontífex s'ha quedat uns moments en silenci, pregant.
L'Informe McCarrick, amb 461 pàgines de documents i testimonis, recull totes les notícies rellevants sobre el coneixement institucional i el procés de decisions pel que fa a les principals etapes de la vida de l'excardenal, un home que va ser nomenat arquebisbe de Washington a finals del 2000 i elevat al cardenalat l'any següent. Aquest important document, publicat per la Secretaria d'Estat per mandat del Papa Francesc, és el resultat d'una investigació que ha durat dos anys. En fer-se públic, el cardenal secretari d'Estat Pietro Parolin va explicar que "l'informe repercutirà també en el treball per fer que tots els involucrats en aquestes qüestions siguin més conscients del pes de les seves decisions o omissions". En aquesta línia, va afegir que "són pàgines que ens empenyen a una profunda reflexió i a preguntar-nos què més podem fer en el futur, després d'haver après de les doloroses experiències del passat".
Aquest informe repassa la doble vida de Theodore McCarrick, que va tenir relacions amb adults i amb menors, mentre va assetjar seminaristes i va abusar d'ells, alhora que va maquinar un ascens jeràrquic personal a base d'amagar la seva doble vida. Entre les mentides, va arribar a assegurar per carta, a Joan Pau II, que no havia tigut mai relacions sexuals amb ningú. La cadena d'errors i omissions esquitxen Joan Pau II i Benet XVI, mal informats en alguns moments i, en altres, passius davant la possibilitat d'investigar els indicis que arribaven sobre els fets. McCarrick, en qualsevol cas, ho negava tot. Tot això va facilitar els encobriments que necessàriament es van produir.
Crida a "perseverar en la pregària malgrat el cansament"
D'altra banda, en la reflexió de l'audiència general, el bisbe de Roma ha desenvolupat aquest dimecres el tema de "la perseverança en la pregària com a diàleg constant amb el Pare". Ha qualificat aquest diàleg de "persistent, humil i sense resignació davant de el mal i la injustícia malgrat les dificultats". El Sant Pare ha afirmat que el fonament de la missió de Jesús va ser "aquest diàleg amb el Pare, com també el silenci i el recolliment". En la mateixa línia, ha explicat el fet que parli tant de pregar a partir del fet que "la pregària és com l'oxigen de la vida" i un instrument per "atraure sobre nosaltres la presència de l'Esperit Sant que sempre ens guia cap a endavant". Francesc ha comentat, a més, que "el Senyor, per animar-nos a la perseverança, ens proposa tres paràboles: la de l'amic inoportú, la de l'anciana i el jutge inicu i la del fariseu i el publicà".
A partir d'un fragment del capítol 11 de l'evangelista Lluc, que ens recorda un personatge que pica a la porta del seu amic enmig de la nit i l'obliga eventualment a aixecar-se, el Papa ha assegurat que "el qui pica la porta del seu cor amb fe i perseverança no queda decebut, perquè Déu sempre hi respon". Igualment ha afegit que "la insistència no serveix per informar o convèncer el Déu Pare, que sap prou bé el que necessitem, sinó per alimentar en nosaltres el desig i l'expectativa". De la segona paràbola, en què l'evangeli de Lluc narra la insistència de la vídua que es dirigeix a un jutge corrupte per demanar justícia, el pontífex ha explicat que aquest relat "ens fa comprendre que la fe no és l'impuls d'un moment, sinó una valenta disposició per invocar Déu, fins i tot per discutir amb ell, sense resignar-se al mal i la injustícia". Finalment de la paràbola del fariseu i el publicà, que van al temple a resar, el Sant Pare ha recordat que la comparació del qui es creu que és exemplar amb el qui es declara pecador ens demostra que "no hi ha veritable pregària sense un esperit d'humilitat, que és la que ens porta a suplicar i a pregar".
El Papa, a partir de l'exemple de molts sants i santes que "han experimentat la nit de la fe i el silenci de Déu" i han estat perseverants, ha assegurat que "ningú no està sol, fins i tot en els moments difícils, perquè Jesús prega amb nosaltres i ens acull en les seves invocacions perquè puguem pregar en ell i a través d'ell". A més, ha fet seves aquestes paraules del Salm 91: "Sota les seves ales trobaràs refugi; la seva fidelitat serà el teu escut i la teva armadura". El pontífex ha conclòs que "aquesta meravellosa pregària es realitza en Crist, on troba la seva plena veritat". També ha insistit que "el cristià que resa no té por de res, ja que confia en l'Esperit Sant, que ens va ser donat com un regal i prega en nosaltres".
