El Papa va recordar aquest divendres de Pasqua "les dones embarassades que viuen aquest temps d'incertesa". El pontífex va pregar, a l'inici de la Missa a la Casa de Santa Marta, "perquè el Senyor els doni el coratge de seguir endavant amb aquests fills amb la confiança que certament serà un món diferent, però que serà sempre que el Senyor l'estimarà molt". En la seva homilia, Francesc va alertar davant el risc d'una "fe gnòstica, sense comunitat i sense contacte humà real, viscuda només a través de transmissions en directe que viralitzen els sagraments".
El Sant Pare va comentar l'Evangeli del dia, del capítol 21 de Joan, en què Jesús ressuscitat s'apareix als deixebles a la riba després d'una pesca infructuosa al Mar de Tiberíades. Convidats pel Senyor a tirar les xarxes de nou, els cinc apòstols i dos més van omplir les xarxes després amb peixos. "És una escena que es desenvolupa de forma natural, perquè els deixebles s'havien familiaritzat amb Jesús, i nosaltres, els cristians hem de créixer en aquesta familiaritat, que és personal però comunitària. Una familiaritat sense comunitat, sense Església, sense els Sagraments, és perillosa perquè pot convertir-se en gnòstica, separada de la ciutat de Déu", va reflexionar el bisbe de Roma.
D'altra banda, la revista Vida Nueva ofereix, en la seva edició d'aquest 17 de abril, una meditació escrita pel Papa de pròpia mà. L'escrit mostra un alè d'esperança que neix de l'alegria pasqual i que anima la vida en temps de la Covid-19, a partir de la idea d'alegrar-se per la presència del Senyor, que "vol ressuscitar a una vida nova les dones i, amb elles, tota la humanitat", alhora que es proposa "fer-nos començar ja a participar de la condició de ressuscitats que ens espera". Davant la preocupació i sovint el col·lapse que ens provoca aquesta pandèmia, el pontífex elogia l'actitud de les primeres dones que van veure Jesús fora del sepulcre. "Davant dels dubtes, el sofriment, la perplexitat davant la situació i fins i tot la por a la persecució i a tot el que els podria passar, van ser capaces de posar-se en moviment i no deixar-se paralitzar pel que estavapassant. Per amor al Mestre, i amb aquest insubstituïble i beneït geni femení, van saber assumir la vida com venia, sortejar astutament els obstacles per estar a prop del seu Senyor", explica. En la mateixa línia, el Sant Pare contraposa aquesta actitud a la de molts dels apòstols, que "van fugir captivats per la por i la inseguretat, van negar el Senyor i van escapar".
En un altre fragment de la reflexió, el bisbe de Roma subratlla que, també en el moment actual, "cada vegada que participem en la Passió del Senyor, que acompanyem la dels nostres germans vivint inclusivament la pròpia passió, les nostres orelles escoltaran la novetat de la Resurrecció, perquè no estem sols i el Senyor ens precedeix en el nostre caminar removent les pedres que ens paralitzen". Recorda igualment que "la nostra esperança no ens podrà ser robada, silenciada o contaminada", ja que "tota la vida de servei i amor que vosaltres heu lliurat en aquest temps tornarà a bategar de nou".
El Papa explica que, "com a les dones de l'Evangeli, també a nosaltres se'ns invita, una vegada i una altra, a tornar sobre els nostres passos i deixar-nos transformar per aquest anunci: el Senyor, amb la seva novetat, pot sempre renovar la nostra vida i la de la nostra comunitat" (Evangelii Gaudium, 11). Igualment afirma que "aquest és el temps favorable del Senyor, que ens demana no conformar-nos, i encara menys justificar-nos, amb lògiques substitutives o pal·liatives que impedeixen assumir l'impacte i les greus conseqüències del que estem vivint". Finalment, abans d'una darrera crida a la unitat, el Sant Pare diu que "és el Senyor el qui ens tornarà a preguntar on és el nostre germà" (Gn 4,9), alhora que expressa el seu desig que, "en la nostra capacitat de resposta, es reveli l'ànima dels nostres pobles, aquesta gran reserva d'esperança, fe i caritat en la qual vam ser engendrats i que, durant molt de temps, hem anestesiat o silenciat".
Com a síntesi conclusiva, el pontífex anuncia que, "si actuem com un sol poble també davant les altres epidèmies que ens assetgen, podem aconseguir un impacte real". També afirma amb força que, només si som capaços de combatre la fam, la injustícia i les guerres, si estem "disposats a canviar els estils de vida que submergeixen tantes persones en la pobresa, promovent i animant-nos a portar una vida més austera i humana que possibiliti un repartiment
equitatiu dels recursos", impedirem que "la globalització de la indiferència segueixi amenaçant i temptant el nostre caminar". Anima, en definitiva, a "no tenir por de viure l'alternativa de la civilització de l'amor, que és una civilització de l'esperança" i que "es construeix cada dia, ininterrompudament" amb "l'esforç de tothom".
Missa al santuari de la Divina Misericòrdia de Roma
Finalment destaquem que Francesc presideix aquest diumenge, II de Pasqua i festa de la Divina Misericòrdia, una celebració de l’Eucaristia a l'Església del Santo Spirito in Sassia, a Roma i molt a prop del Vaticà. Coincideix amb el 20è aniversari de la institució d’aquesta jornada, creada per Joan Pau II durant la canonització de Santa Faustina Kowalska. Al final de la Missa, sense presència física de fidels, el pontífex resarà el Regina Coeli. L'elecció del segon diumenge de l’octava pasqual com la festa de la Misericòrdia té la seva base teològica en un fort vincle entre el misteri pasqual de la Redempció i el de la Misericòrdia de Déu. La festa està concebuda sobretot com un temps de gràcia per a tothom.
