El Papa ha recordat aquest dimecres que "resar no és fàcil, perquè es tracta d'una lluita alegre i alhora fatigosa". En una nova audiència general, Francesc ha afirmat que, precisament per aquesta dificultat, molts de nosaltres "hem fugit de la pregària". Ha estat una reflexió en què el pontífex ha descrit en diversos moments l'altra cara del que és parlar amb Déu, ja que és una pràctica no sempre marcada per l'alegria. Igualment ha destacat que, entre els personatges que trobem a la Bíblia i en la història de l'Església, no n'hi ha cap que "hagi tingut una pregària còmoda". En la mateixa línia, el Sant Pare ha afegit que "podem resar com si fóssim lloros, però la pregària no és això". Després de comentar també que pregar és de vegades "dur", el bisbe de Roma ha dit que aquesta pràctica "pot acompanyar també períodes llargs de la vida". Ha apuntat, a més, que "algun sant ha mantingut durant anys la pregària sense sentir-hi cap gust, sense percebre la seva utilitat".
En un altre moment, el Papa ha explicat que el silenci i la concentració per parlar amb el Senyor "són exercicis difícils, cosa que provoca que la naturalesa humana es rebel·li algunes vegades", fins al punt que sovint "tots preferiríem estar en qualsevol altre lloc de món, però no pas en el banc d'una església". Per concloure l'argument, Francesc ha assegurat que el creient "ha de recordar que la fe no és fàcil, i alguna vegada es viu en una foscor gairebé total, sense punts de referència". Després, el Sant Pare s'ha centrat en la realitat emmarcada dins "els enemics de la pregària", per exemple quan "alguns dubten que la veu orant pugui arribar veritablement a l'Omnipotent". També ha comentat que altres "sospiten que la pregària es queda en una simple operació psicològica, en alguna cosa que potser és útil, però no pas veritable ni necessària i es podria practicar fins i tot sense ser creient". El Papa ha subratllat que els pitjors enemics de la pregària "es troben dintre de nosaltres", i que el Catecisme constata la tendència a pregar "sense lliurar-se totalment al Senyor" i pensant només a "ser escoltats segons la nostra pròpia voluntat".
El pontífex ha recordat el testimoni de grans personatges que han estat referents en la interioritat, amb una actitud que "mostrava la importància de resistir i de perseverar en la pregària". En aquest context històric, ha posat l'exemple dels Exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola, que "ensenyen a posar en ordre la pròpia vida". El bisbe de Roma també ha presentat l'exemple de Sant Antoni abat, el fundador del monacat cristià, a Egipte, un home que "va afrontar moments terribles en què la pregària es convertia en dura lluita", fins al punt d'arribar a preguntar al Senyor "on era i per què no va venir de seguida a eliminar els seus sofriments" per rebre, com a resposta del Senyor, que "sí que hi era però que esperava veure que lluitava".
Al final de l'audiència, el Papa ha reviscut la història d'un matrimoni argentí que tenia una filla de nou anys amb una malaltia que els metges no sabien què era i que van diagnosticar com un problema incurable. Els metges van dir als pares que a la petita li quedaven hores de vida. Ha comentat que "potser l'home no anava a missa tots els diumenges, però tenia una gran fe". Francesc ha explicat que el pare de la nena, després de la notícia, va agafar un tren i va fer un viatge de 70 quilòmetres fins a la Basílica de Luján, la patrona de l'Argentina. Quan va arribar-hi, el temple estava tancat, perquè eren gairebé les 10 de la nit, però es va aferrar a les reixes i, durant tota la nit, va resar a la Mare de Déu, en una autèntica lluita per la salut de la seva filla. Ha recordat que, "quan va tornar a casa, va veure la seva dona somrient i li va dir, de part dels metges, que la situació havia canviat i que la nena estava guarida". El pontífex ha conclòs que "la pregària fa miracles".
Després de la reflexió, el Sant Pare ha recordat la celebració, aquest dijous, de la festa de la Mare de Déu de Fàtima i també la commemoració del 40è aniversari de l'atemptat que Sant Joan Pau II va patir aquell 13 de maig de 1981 a la Plaça de Sant Pere del Vaticà. Ha recordat que el seu mateix predecessor "havia assegurat, amb convicció, que devia de la seva vida a la Mare de Déu de Fàtima", que "va desviar la bala". Francesc ha assegurat que, "a partir d'un esdeveniment com aquell, som més conscients que les nostres vides i la història del món estan en mans de Déu". També ha fet una crida general a "la pregària per la pau i per la fi de la pandèmia, des d'un esperit de penitència i conversió".
