El Papa ha recordat aquest dimecres, al final de l'audiència general, els afectats pel terratrèmol d'aquest dimarts a Mèxic. "Un violent moviment sísmic va colpejar el sud de Mèxic, i va causar diverses víctimes, ferits i importants danys. Preguem per tots ells, perquè trobin força i suport en l'ajuda de Déu i dels seus germans i germanes", ha dit. Aquest terratrèmol, de 7,4 graus, va sacsejar el sud de l'estat d'Oaxaca. D'aquesta manera, el pontífex ha culminat una reflexió setmanal dedicada novament a la pregària, en què ha assegurat que "Déu és el veritable company de camí dels éssers humans". Francesc s'ha centrat en la figura del rei David, com a pastor, poeta i somiador. El Sant Pare ha dit que aquest històric rei i sant "té un somni: el de ser un bon pastor".

Referint-se a la descendència del personatge bíblic de David, del qual es dirà que Jesús és hereu, el bisbe de Roma ha comentat que, "les promeses ja apuntaven que, d'aquesta descendència, ve el Messies, un Rei totalment segons el cor de Déu, en perfecta obediència al Pare". En aquesta línia, ha afegit que "l'acció realitza fidelment el seu pla de salvació". El Papa ha explicat que "l'episodi de David comença als turons al voltant de Betlem, on pastura el ramat del seu pare, Jessè". I citant un fragment del capítol 16 del llibre de Samuel (16,1-13), Francesc ha recordat que "és sobretot un home que té cura dels animals, que els defensa quan arriba el perill, que els proporciona suport". El pontífex ha recordat, a més que "David, quan s'haurà de preocupar de poble per voluntat de Déu, no durà a terme accions gaire diferents" en relació amb les de pastor.

El Sant Pare ha destacat, en un altre moment, que la imatge de pastor també s'utilitza amb Jesús, "el bon pastor que coneix les seves ovelles", com ell mateix es defineix segons el relat de l'evangelista Joan (10,11-18). Tenint en compte també que no va ser tot positiu en la vida de David, el Papa ha recordat un fragment bíblic en què el profeta Natan li recrimina el seu pecat, com es diu igualment en el capítol 12 del segon llibre de Samuel: "David s'entendrà immediatament que ha estat un mal pastor, que ha depredat a un altre home de l'única ovella que ell estimava, que ja no era un humil servidor sinó un malalt de poder, un furtiu que mata i saqueja (2 Sa 12,1-15)". El bisbe de Roma ha aclarit que un segon aspecte present en la vocació de David és la seva ànima de poeta, i l'ha definit com "una persona sensible, que estima la música i el cant, amb la cítara, que l'acompanyarà sempre, unes vegades per elevar a Déu un himne d'alegria i altres, per expressar una lamentació o per confessar el seu propi pecat".

En síntesi, Francesc ha subratllat que "la mirada de David acull, al darrere del desenvolupament de les coses, un misteri més gran, ja que la pregària neix precisament de la convicció que la vida no és una cosa que rellista pel nostre costat, sinó un misteri sorprenent, que provoca en nosaltres la poesia, la música, la gratitud, la lloança o la lamentació i la súplica". Ha recordat, en aquest sentit, que "la tradició vol precisament que David sigui el gran artífex de la composició dels salms". Francesc ha comentat igualment que la vida de David mostra "la profecia d'un altre Rei, ja que ell és només anunci i prefiguració". Finalment el bisbe de Roma ha explicat que, "enmig d'una vida plena de contrastos i incoherències, es pot dibuixar David com sant i pecador, perseguit i perseguidor, víctima i botxí", i ha conclòs que "la pregària és l'únic fil vermell que dona unitat a tot el que passa" en la seva història personal.

El pontífex ha assegurat, en definitiva, que "David ens ensenya a fer entrar tot en el diàleg amb Déu, tant l'alegria com la culpa, l'amor i el sofriment, l'amistat i una malaltia, perquè tot pot convertir-se en una paraula adreçada al 'tu' que sempre ens escolta". I una última reflexió s'ha centrat en la importància de la pregària: "Ens dóna noblesa i és capaç d'assegurar la relació amb Déu, que és el veritable company de viatge de l'home, enmig de les mil dificultats de la vida, bones o dolentes, però sempre des d'aquella confiança que ens deixa en les mans de Déu, plenes d'amor". En les salutacions, Francesc ha recordat la memòria del Naixement de Sant Joan Baptista, "el profeta precursor del Messies".