El Papa ha dit aquest dijous que "la unitat es fa caminant units a Crist i en Crist". Ha estat en rebre els participants en la sessió plenària del Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, celebrada amb el lema «Unitat dels cristians: ¿quin model de comunió plena?». Francesc ha recordat la responsabilitat que li correspon en el magisteri petrí en favor de la unitat, que és el seu anhel i la seva preocupació, alhora que ha subratllat que, aquest any, ha tingut «l’oportunitat de viure nombrosos encontres ecumènics significatius, tant a Roma com durant seus viatges». El pontífex ha recordat que, com a bisbe de Roma, és "conscient de la responsabilitat confiada", cosa que li permet "confirmar que la unitat dels cristians és una de les principals preocupacions".

El Sant Pare ha explicat que «cadascuna de les trobades d'aquest any ha estat font de consolació, perquè ha servit per constatar que l'anhel de comunió és viu i intens». En aquesta línia, ha afegit que «la unitat dels cristians és una exigència, essencial de la nostra fe, que brolla del més íntim de la nostra condició de creients en Jesucrist». Ha assegurat igualment que "la nostra obligació és acollir aquest do i fer-lo visible davant de tothom". En un altre moment de la reflexió, el pontífex ha explicat que "la unitat, entesa com un camí, requereix esperes pacients, tenacitat, desgast i compromís, perquè no esborra ni conflictes ni contrastos i, fins i tot, pot provocar un risc de noves incomprensions".

Referint-se a l’anomenada pregària sacerdotal de Jesús, el Papa ha destacat que «no n'hi ha prou amb una coincidència en la comprensió de l'Evangeli». També ha comentat que "la permanència de les divergències no ens ha de paralitzar, sinó que ens ha d'empènyer a buscar junts la manera de superar amb èxit els obstacles". Francesc ha destacat, com a conclusió, que "la unitat dels cristians no comporta un ecumenisme de retrocés, pel qual cadascú hauria de renegar de la pròpia història de fe, com no tolera tampoc el prosselitisme, que és fins i tot un verí per al camí ecumènic". Per completar el discurs, ha dit que "l'ecumenisme és autèntic quan els seus artífexs són capaços de canviar l'enfocament propi, de les pròpies argumentacions i plantejaments, per confluir en la Paraula de Déu que exigeix ser escoltada i testimoniada arreu del món".

Francesc ha recordat també que la unitat no és fruit dels esforços humans o producte de diplomàcies eclesials, sinó un do que ve de Déu i, abans de ser una meta, és un camí. Finalment, ha conclòs que tots els cristians, “en l'anunci de l'Evangeli i en el servei als últims, ja estem units”, i ha recordat la seva recent visita a Lund, a Suècia, on va veure “l’actualitat del principi ecumènic formulat allà pel Consell Ecumènic de les Esglésies, ja l’any 1952", que recomana als cristians "fer junts totes les coses, excepte en aquells casos en què les profundes dificultats de conviccions imposin actuar separadament”.

I en l’homilia de la Missa matinal a la Casa de Santa Marta, el pontífex ha fet una crida general a “vèncer la temptació d'una religió sensacionalista que sempre busca revelacions noves, com si fossin focs artificials”. Francesc ha subratllat que "el Regne de Déu creix si custodiem l'esperança en la vida de cada dia, tot recordant el passatge de l’evangeli en què Jesús respon als fariseus dient-los que “el Regne de Déu ja ha arribat”.

El Sant Pare ha destacat que "el Regne de Déu no és una religió un sensacionalisme en què sempre estem buscant coses noves, revelacions, missatges i altres novetata, ja que Déu ha parlat en Jesucrist, que és l'última Paraula de Déu, i la resta són com focs artificials, que et il•luminen per un moment". També s’ha preguntat què hem de fer mentre esperem que arribi la plenitud del Regne de Déu. La resposta immediata ha estat "custodiar amb paciència en el nostre treball, en els nostres sofriments, com l'home que ha plantat la llavor i custodia la planta intentant que no hi hagi herba dolenta a prop, perquè la planta creixi". El Papa ha comentat igualment que aquest Regne de Déu es fa “fort en l'esperança".