Francesc ha clausurat aquest diumenge, amb una Missa al Vaticà, l'Any de la Misericòrdia.Ha estat coincidint amb la solemnitat de Crist Rei, amb la qual es tanca l'any litúrgic i també tota la commemoració jubilar. Durant una homilia molt treballada i plena de contingut, davant de 70.000 persones a la Plaça de Sant Pere, el bisbe de Roma ha fet un breu balanç del que han estat aquests últimes 12 mesos. Després de recordar que "seria poc creure que Jesús és Rei de l'univers i centre de la història si no es converteix en el Senyor de la nostra vida", el pontífex ha assegurat que l'Any Sant ens ha invitat a redescobrir el centre i a tornar a allò que és essencial, "el Crist que resplendeix en la Pasqua i ens permet redescobrir la cara jove i bonica de l'Església, la que resplendeix quan és acollidora, lliure, fidel, pobra en els mitjans i rica en l'amor, missionera".
El Sant Pare fa fet, en la mateixa línia, una crida a "demanar la gràcia de no tancar mai la porta de la reconciliació i del perdó, sinó de saber anar més enllà del mal i de les divergències, obrint qualsevol possible camí d'esperança". Ha comentat que Déu creu en nosaltres, infinitament més enllà dels nostres mèrits, per la qual cosa "també nosaltres estem cridats a infondre esperança i a donar oportunitat als altres perquè, tot i que es tanca la Porta Santa, es manté sempre oberta de bat a bat per a nosaltres la veritable porta de la misericòrdia, que és el Cor de Crist". Com a conclusió d'aquesta reflexió, Francesc ha dit que, "del costat traspassat del Ressuscitat, brolla fins a la fi dels temps la misericòrdia, la consolació i l'esperança".En la seva homilia, citant un fragment de l'Evangeli de Lluc que alguns anomenen "el Sermó de la plana", el Sant Pare va recordar que, després de la institució dels dotze, Jesús va baixar amb els seus deixebles allà on una multitud l'esperava per escoltar-lo i guarir. Adreçant-se als nous cardenals del Consistori, Francesc va assegurar que "el camí al cel comença a la plana, en la quotidianitat de la vida partida i compartida, d'una vida gastada i lliurada". També va comentar que "el cim és aquesta qualitat de l'amor", i que "la meta i desig és buscar a la plana de la vida, al costat del Poble de Déu, una transformació per convertir-se en persones capaces de perdó i reconciliació".
Al final de l'Eucaristia, el Papa ha signat la seva Carta Apostòlica Misericordia et misera, adreçada a tota l'Església, "per continuar vivint la misericòrdia amb la mateixa intensitat experimentada durant tot el Jubileu extraordinari". La Carta es publicarà aquest dilluns i es presentarà el mateix dia a l'Oficina de Premsa de la Santa Seu. Ja després de la celebració per clausurar l'Any Jubilar i abans de la pregària de l'Àngelus, les últimes paraules del pontífex han estat dirigides a la Mare de Déu, perquè "ens ajudi a conservar al cor i a fer fecunds els dons espirituals d'aquest Any Sant de la Misericòrdia". A més, el pontífex ha agraït a les autoritats i delegacions oficials presents, entre les quals hi havia el president de la República italiana, la seva col·laboració en la realització de totes les activitats d'aquests mesos, des de les forces de l'ordre fins a instàncies eclesials i civils, passant pels voluntaris i pels qui han treballat en l'acollida, informació, salut i, de manera particular, el Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització.
Naturalment el Sant Pare no ha oblidat tampoc, en els agraïments, tots els qui han contribuït espiritualment a la realització de l'Any Jubilar, amb el seu cor posat en la gent gran i en els malalts, que han ofert en molts casos el seu patiment. Finalment un "gràcies" especial de Francesc ha estat per a les monges de clausura i per a tothom qui dedica les seva vida a la pregària, "persones que necessiten alhora la nostra solidaritat espiritual i material".
Consistori de creació de 17 nous cardenals
La cloenda de l'Any de la Misericòrdia arribava l'endemà que el Papa creés 17 nous cardenals, 13 d'ells electors, procedents dels cinc continents. Va ser dissabte en una cerimònia a la Basílica de Sant Pere, amb la presència de fidels, familiars i delegacions dels països representats pels nous purpurats: l'arquebisbe de Mèrida (Veneçuela), Baltazar Enrique Porras Cardozo; l'arquebisbe de Tlalnepantla (Mèxic), Carlos Aguiar Retes; l'arquebisbe de Brasília (Brasil), Sérgio da Rocha; l'arquebisbe de Chicago (Estats Units), Blase J. Cupich; l'arquebisbe d'Indianapolis, Joseph William Tobin; el prefecte del Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida, Kevin Joseph Farrell; l'arquebisbe de Madrid (Espanya), Carlos Osoro; el nunci apostòlic a Síria, l'italià Mario Zenari; l'arquebisbe de Malines-Brussel·les (Bèlgica), Jozef De Kesel, l'arquebisbe de Bangui (República Centreafricana), Dieudonné Nzapalainga; l'arquebisbe de Dacca (Bangla Desh), Patrick D'Rozario; l'arquebisbe de Port Louis (Maurici), Maurice Piat; i l'arquebisbe de Port Moresby (Papua Nova Guinea), John Ribat.
En la seva homilia, citant un fragment de l'evangeli de Lluc que alguns anomenen "el Sermó de la plana", el Sant Pare va recordar que, després de la institució dels dotze, Jesús va baixar amb els seus deixebles allà on una multitud l'esperava per escoltar-lo i aleshores guarir. Adreçant-se als nous cardenals del Consistori, els va dir que "el camí al cel comença a la plana, en la quotidianitat de la vida partida i compartida, d'una vida gastada i lliurada". També va comentar que "el nostre cim és aquesta qualitat de l'amor" i que "la nostra meta i desig és buscar, a la plana de la vida i al costat del Poble de Déu, transformar-nos en persones capaces de perdó i reconciliació".
