El Papa presideix una Missa aquest dimecres, a les 11 del matí, a la Casa de Santa Marta. Coincideix amb el setè aniversari de la seva històrica visita a l’illa de Lampedusa, al sud d’Itàlia. El director de l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, Alessandro Gisotti, qualifica de “programàtic” aquell viatge a la perifèria, on es troba la sortida als grans problemes. Ho expressa en un article publicat aquest dimarts a VaticanNews, en què repassa l’itinerari del pontificat de Francesc, des d’aquell 13 de març de 2013 amb l'elecció del nom del "pobre d'Assís" fins al moment actual, marcat per la pandèmia del coronavirus. Gisotti subratlla la importància, per exemple, de la pregària per la pau amb els presidents d’Israel i Palestina l’any 2014 als jardins del Vaticà i la signatura d’un important document sobre la fraternitat, el 2019 a Abu Dhabi amb el gran imam d’Al-Azhar, Ahmad Al-Tayyeb. El rentat de peus Dijous Sant cada any en una presó de Roma, amb l’única excepció d’aquest 2020 per la crisi sanitària, i un altre document segellat, en aquest cas a Cuba el 2016 amb el patriarca de Moscou Bartomeu I sobre la unitat dels cristians, han estat alguns dels moments significatius, ara recordats i assumits pel responsable principal de la comunicació del Vaticà.

Tenint en compte la situació sanitària, en aquesta Eucaristia, només participa el personal de la Secció de Migrants i Refugiats del Dicasteri per al Servei de Desenvolupament Humà Integral. Recordem que aquella terra, envoltada de mar entre Tunísia i Itàlia, "ha estat un camí de mort en lloc de ser un camí d'esperança" per a milers de migrants, com el mateix Francesc ha recordat sovint. Va ser el 8 de juliol de 2013 quan el Sant Pare, en el seu primer viatge fora del Vaticà, va denunciar el que va qualificar de "globalització de la indiferència", actitud que fa que siguem insensibles als crits dels altres. En una entrevista que obre el llibre In viaggio, d'Andrea Tornielli, el bisbe de Roma explica que es va sentir "tocat i colpit" per les notícies sobre els migrants que van morir al mar, "enfonsats", entre ells nens, dones i homes que segueixen perdent la vida encara avui en travessies de desesperació, a bord d'embarcacions sovint improvisades i alhora dirigits per persones sense escrúpols.

El cardenal Pedro Barreto ha destacat aquest dimarts que la nova Conferència Eclesial de l'Amazònia és una expressió genuïna de sinodalitat. En una entrevista a VaticanNews, el purpurat ha fet un balanç sobre els dos primers anys de la seva tasca com a cardenal de l'Església Catòlica.  Barreto ha destacat com a fonaments d’aquest nou organisme "les orientacions del Papa, tant a l'encíclica Laudato Si, sobre la cura de la casa comuna, com l'exhortació Querida Amazonía, amb els somis socials, culturals ecològics i eclesials que ell mateix expressa, documents que incidiran en el bé de l'Església i del món". Des del final del Sínode especial per a l'Amazònia, celebrat a l’octubre passat, es va conformar una comissió promotora per donar continuïtat als treballs i acords assolits en el Sínode, presidida pel cardenal brasiler Claudio Hummes i a partir de la qual ha nascut ara la Conferència Eclesial de l'Amazònia, entitat amb la qual es busca donar un servei més gran a l'Església i a les comunitats d'aquesta regió del món.

El cardenal Pedro Barreto s’ha mostrat, d'altra banda, molt content d’haver participat en aquest procés. "Vaig ser testimoni de l'alegria dels pobles amazònics, que van posar la perifèria al centre, des del qual es va focalitzar l'evangelització en els pobres de la terra", ha comentat. La creació de Barreto com a nou cardenal ha coincidint amb l’etapa final del seu servei pastoral com arquebisbe de Huancayo, a la zona andina del Perú.