El Papa acaba de telefonar per sorpresa el sacerdot Roberto Cassano, rector de la Parròquia de San Paolo della Croce, al barri Corviale de Roma. La trucada arriba poc més de dos anys després d’una visita que Francesc va realitzar a aquesta zona perifèrica de la capital italiana, una àrea molt castigada per la marginació i l’exclusió social. Roberto Casano s’ha mostrat impressionat per la proximitat del pontífex en el tracte directe, de tu a tu. "Ha estat una emoció molt gran, perquè òbviament l’objectiu era fer sentir la veu del Sant Pare a tots els parroquians, amb la seva benedicció i la seva pregària, després que ell ja havia vingut aquí a trobar-se amb nosaltres, el 15 d’abril de 2018", ha explicat. Després de dir també que, "en aquell moment, tots van quedar molt contents", el prevere ha comentat que "és bonic per als parroquians saber que hi ha el bisbe de Roma molt a prop d’ells, que participa de les seves dificultats, tenint en compte que aquesta perifèria és una mica problemàtica des d’un punt de vista econòmic i social".
El rector s'ha mostrat "veritablement impressionat perquè el Papa ha suplicat insistentment que preguem per ell". Roberto Cassano ha conclòs que, com a resposta, ha assumit "el compromís de pregar pel pontífex" i d'invitar "tota la parròquia a fer de debò una pregària cada dia pel Sant Pare, per aquests moments difícils que li toca passar". El Sant Pare ha demanat també a aquest rector de la perifèria de Roma que les persones grans no quedin mai soles ni abandonades. Roberto Cassano ha recordat que, quan el Papa va visitar la seva parròquia, li va explicar precisament que s’hi feien transmissions per streaming per ser a prop sempre de tothom, una forma de comunicació molt estesa ara per la pandèmia. El rector de Sant Pau de la Creu ha assegurat que no s’hauria imaginat mai “una trucada del Sant Pare tot just abans de l’inici del període de vacances d’estiu".
Presentats els informes financers del Vaticà
L’Autoritat d’Informació Financera del Vaticà ha presentat els resultats concrets de la col·laboració internacional, reflectits en 64 informes d’activitats sospitoses corresponent a l’any 2019. La Santa Seu ha establert concretament quatre mesures preventives, a més del servei que fan 370 entitats que participen en l'intercanvi de sol·licituds d'informació amb les Unitats d'Informació Financera estrangeres. El Comitè de Seguretat Financera confirma "un nivell entre mig i baix de risc en l'àmbit de la lluita contra el blanqueig de diners, amb quantitats respectives de 240.000 euros i gairebé 179.000, i baix en l'àmbit del finançament del terrorisme".
Recordem que l'11 de desembre passat la Santa Seu va signar un memoràndum d'entesa amb l'Oficina del Promotor per "reforçar els procediments i mesures" per garantir la confidencialitat de la informació procedent de les Unitats d’Informació Financera estrangeres. En aquest informe, es destaca que, "en general, s'està enfortint la tendència a presentar documents de més qualitat, tenint en compte també l'orientació proporcionada amb indicadors d'anomalies més específics i l’aplicació més conscient d'un enfocament basat en els riscos". Pel que fa als possibles delictes financers, la majoria d'ells "impliquen subjectes estrangers o conductes realitzades en jurisdiccions estrangeres o en relació amb elles". Els principals delictes potencials són el frau internacional, incloent-hi el fiscal, i la malversació de fons.
El representant del Papa a l'ONU demana solidaritat amb els països pobres
D'altra banda, l'observador permanent de la Santa Seu davant les Nacions Unides ha traslladat l’encàrrec del Papa Francesc exposat durant el seu últim missatge amb benedicció Urbi et Orbi, una crida a reduir o fins i tot condonar el deute que carrega els pressupostos dels països més pobres. Es tracta d'una via que, enmig de la crisi provocada per la pandèmia de coronavirus, podria "salvar vides en lloc de perdre-les", segons ha destacat Ivan Jurkovič. El representant del Papa a l’ONU ha dit això a Ginebra, durant la sessió celebrada ahir dins el 67è període de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament.
Jurkovic ha subratllat també que, en el camí cap a un món més inclusiu i més sostenible, es tracta només de fer que els mercats funcionin millor, sinó que cal un programa que abordi les limitacions sistèmiques de la mobilització de recursos i la difusió tecnològica, que mitigui les asimetries en el poder de mercat derivades de les regles desproporcionades d'un món hiperglobalitzat, que corregeixi els dèficits existents en la governança econòmica mundial i que garanteixi l'espai necessari de polítiques per ajustar els reptes locals als objectius internacionals. L’observador permanent s’ha mostrat preocupat, a més, per l'assignació econòmica cada vegada menor al sector de la salut i per l'abús i la degradació de l'entorn natural del qual depèn, en última instància, no només la vida econòmica, sinó tota la vida humana.
