Un total de 10 llibres publicats sobre el terrorisme i el conflicte basc i més de 2.000 articles és un balanç que fa innegable que el periodista i escriptor Antoni Batista és un dels grans entesos a casa nostra i arreu de l’Estat sobre la banda terrorista ETA. Aquest dimarts en el programa ‘A primera hora’, hem parlat sobre el seu darrer llibre, ‘ETA i nosaltres’ (Pòrtic, 2020). Es tracta d’una obra que explica la història del grup terrorista des de la visió catalana. Batista ha comentat, entre altres coses, que ell és creient. Per aquest motiu, ha dit que “creu per damunt de tot en el cinquè manament, no mataràs”, un punt en què “no hi ha matisos de cap mena, perquè hi ha qui mata amb la llei a la ma, cosa que és l’execució, i qui ho fa contra la llei comet assassinat”.

Recordant fets històrics, Batista ha explicat no només la reunió de Josep Lluís Carod Rovira (aleshores vicepresident i president en funcions del govern de la Generalitat) sinó que, a més, “Catalunya fa un paper proactiu en el procés de pau i reconciliació i, abans que Carod Rovira, un president de la Generalitat com Josep Tarradellas ja havía parlat amb la direcció d’ETA per encàrrec del president Adolfo Suarez i amb connivència del Rei per intentar establir ponts de diàleg”.

L’històric periodista ha recordat també les Jornades ‘Parlem d’Euskadi en memòria d’Ernest Lluch’, celebrades el 2012 a Universitat de Barcelona. Entre els participants, hi havia Rosa Lluch, Robert Manrique, Karmen Galdeano i un Pernando Barrena que va demanar disculpes en nom de l’esquerra “abertzale”. A més, segons ha dit Batista, també hi era present Juan María Uriarte, bisbe emèrit de Sant Sebastià, del qual ha fet memòria de les seves paraules: “La pau ha de ser viva, viscuda i reconciliada, no només una absència de violència”.