Francesc ha dit aquest dijous que el cristià ha de ser inclusiu i, per tant, "no ha d’excloure ningú". No ha de tancar les portes a ningú, segons el pontífex, "fins i tot encara que això provoqui resistències”. Tota una declaració d’intencions que no és nova en l’actual Sant Pare però que sí que ens estimula a pensar i a actuar amb més coherència com a cristians. El pontífex concretament ha dit que “qui exclou, perquè es creu millor, genera conflictes i divisions i un dia rendirà comptes davant el tribunal de Déu". En la seva homilia de la Missa matinal celebrada a la capella de la Casa de Santa Marta, el Sant Pare s'ha referit a la Carta als Romans, en què Sant Pau exhorta a "no jutjar i a no menysprear el germà, perquè això -ha afirmat el Papa- porta a excloure'l del nostre grupet", a ser "selectius, uns actitud que no és cristiana".

El Sant Pare ha comentat que Crist, "amb el seu sacrifici al Calvari", uneix i inclou "tots els homes en la salvació". En l'Evangeli, els publicans i pecadors s'acostaven a Jesús, "és a dir, els exclosos, tots aquells que estaven fora, mentre els fariseus murmuraven". En la mateixa línia, ha afegit que l'actitud de Jesús és incloure. "Hi ha dos camins a la vida: el camí de l'exclusió de les persones de la nostra comunitat i el camí de la inclusió. El primer pot ser petit, però és l'arrel de totes les guerres: totes les calamitats, totes les guerres, comencen amb una exclusió", ha conclòs.

"Un oasi de caritat sota la cúpula de Sant Pere, cada vegada més obert al món sencer". Aquest és l'esperit amb el qual ha nascut la pàgina web del Dispensari Pediàtric Santa Marta, un centre que, des de fa més de 90 anys, realitza diferents obres de solidaritat concreta. El cap d’aquesta oficina, Lucio Ruiz, ha destacat la seva aportació i el significat del dispensari. "El més destacable és l'alegria de posar, en l'era digital, i contextualitzar-hi una iniciativa que dispensa des de fa 90 anys tendresa i ajuda als infants. El pas és molt important, perquè es presenta la caritat de l'Església amb els més petits i, d'altra banda, es convoca l'amor i els qui vulguin donar una part del seu temps, la seva professionalitat i els seus diners", ha explicat.

El dispensari pediàtric va néixer el 8 de maig de 1922 per voluntat del Papa Pius XI, des de llavors, la seva gestió va ser confiada a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, cada any assisteix al voltant de 500 nens, sense distinció de raça o religió oferint assistència mèdica , suport psicològic i garantint les necessitats bàsiques dels nens i les seves famílies. Lucio Ruiz ha assegurat que la seva missió no té límits. "L'Església no ha fet mai diferències enlloc sobre persones, perquè la caritat no admet rètols o diferències, perquè el qui necessita és persona, sense discriminacions", ha assegurat.

El nou lloc web, elaborat gràcies als serveis d'internet de la Santa Seu, s'encarregarà de presentar la història d'aquesta institució, la vida del dispensari, els serveis que ofereix i la manera concreta de seguir donant suport a aquesta obra de caritat, unint-se als més de 50 voluntaris, entre metges i laics que presten servei al dispensari. El màxim responsable del dispensari ha subratllat, a més, que les persones que ajuden són el seu gran patrimoni. El Consell Pontifici Justícia i Pau celebra el 50è aniversari de la Constitució pastoral sobre l'Església en el món contemporani Gaudium et spes. La iniciativa es titula "Les joves generacions al servei de la humanitat", i es fa aquest dijous i aquest divendres a Roma. Dijous s'ha fet una celebració solemne a l'Aula nova del Sínode que ha introduït els participants en el context històric en el qual va ser pensada i escrita la Constitució pastoral. Després s'han posat en comú testimonis del Concili Vaticà II.

A més, experts de diferents parts del món realitzen intervencions temàtiques i comentaris provinents dels centres de la Doctrina Social de l'Església arreu del món. Els centres han presentat textos sobre l'impacte que el document conciliar ha tingut en aquests 50 anys en la vida de l'Església i de la societat en els seus països. Els temes tractats en aquests dos dies de celebracions són reflexions sobre la dignitat de l'ésser humà en la recerca d'un nou model econòmic, el treball digne davant el desafiament de les migracions, l'impacte de les noves tecnologies, la relació entre l'Evangeli i la cultura, la família i el lideratge polític.

El papa Francesc ha expressat una vegada més la seva preocupació per la creixent discriminació i les persecucions dels cristians en diversos països del món. Ho ha fet en un missatge adreçat al Global Christian Forum celebrat a Tirana, la capital d'Albània, aquesta setmana entre dilluns i dimecres. La trobada ha reflexionat sota aquest títol: "Discriminació, persecució i martiri: seguint el Crist junts". En la missiva, dirigida al cardenal Kurt Koch, president del Pontifici Consell per a la Unitat dels Cristians, el Sant Pare saluda de forma particular "els nostres germans i germanes de les diferents tradicions cristianes, que representen comunitats que pateixen per la seva fe en Jesucrist, nostre Senyor i Salvador". D'aquesta manera, el Sant Pare manifesta la seva tristesa per "la creixent discriminació i persecució dels cristians del Pròxim Orient, Àfrica, Àsia i altres llocs del món".

Francesc assegura que aquesta reunió "demostra que, com a cristians, no som indiferents als sofriments dels germans i germanes". D'altra banda, diu que en diferents llocs del món "el testimoni de Crist, de vegades fins al vessament de la sang, s'ha convertit en una experiència comuna de catòlics, ortodoxos, anglicans, protestants, evangèlics i pentecostals, que és molt més profunda i forta que les diferències que encara separen les nostres Esglésies i comunitats eclesials". En relació amb tota aquesta realitat, el Sant Pare recorda que la comunió dels màrtirs "és el signe més evident del nostre camí comú". El Papa també assegura que aquesta reunió donarà veu "a les víctimes de tal injustícia i violència, i tractarà de mostrar el camí que guiarà la família humana fora d'aquesta tràgica situació".

El Pontífex s'acomiada assegurant "la seva proximitat espiritual". També desitja que els màrtirs d'avui, pertanyents a moltes tradicions cristianes, puguin "ajudar-nos a comprendre que tots els batejats són membres del mateix cos de Crist, la seva Església". Finalment acaba demanant que "puguem considerar aquesta veritat profunda una crida a perseverar en el nostre camí ecumènic cap a la plena i visible comunió, creixent cada vegada més en l'amor i en la comprensió recíproca".