Donald Trump ha abandonat la bronca, la matinada d'aquest divendres, en el segon debat electoral amb Joe Biden per a la presidència dels Estats Units. Amb només un 4% d'indecisos i quan 50 milions de persones ja han votat, no s'espera que tingui gaire influència en el resultat. En qualsevol cas, en el cara a cara, hi havia noves regles de temps i, sobretot, un aspirant a la reelecció que ha tingut un comportament molt més serè, cosa que no l'ha perjudicat i l'audiència ho ha agraït. Aquest divendres, en el programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, l’historiador Jordi Cerdà, membre del Cercle Carlemany, ha analitzat el duel Biden-Trump i el panorama polític nord-americà.
Com valora aquest debat? Quina importància pot tenir, amb el canvi de to i la sensació que ja tot està molt perfilat?
El debat de l’espectacle va ser el primer que es va fer. Aquest segon ha estat serè, com a mínim pels estàndards del que acostuma a passar als Estats Units, i bàsicament perquè cada candidat parlava per als seus, de cara al seus votans. En el fons, ha estat una paròdia, un diàleg de sords en què no s’ha debatut gens. També s’han tirat els plats pel cap, però amb més educació. L’electorat nord-americà té els polítics que li agrada, com a Europa tenim els que es mereix el públic, i crec que, per les expectatives, els hi haurà mancat espectacle en aquest segon debat.
En quin moment es troben ara mateix els Estats Units a nivell polític i social? No hi havia candidats més renovadors?
Sí. Els demòcrates podrien haver presentat un candidat més fresc, més renovador. Hillary Clinton ja no venia a renovar res i Biden, tres quarts del mateix. Els Estats Units té una societat trencada, entre l’electorat urbà i el rural. Trump representa clarament l’Amèrica rural, que vol el proteccionisme de les indústries nord-americanes, i són un nivell de classe mitjana i mitjana-baixa. Biden representa l’Amèrica més urbana, amb més nivell de vida, que necessita globalització per poder gastar els seus diners en països pobres. Per tot això, penso que els Estats Units es troben en un moment polític en què no hi pot haver cap acord entre els dos sectors, demòcrates i republicans, i no poden parlar entre ells ni dialogar. Guanyarà una opció o l’altra. El 2016, totes les enquestes pronosticaven una victòria aclaparadora de Hillary Clinton i finalment no va ser així. Ara mateix diuen les enquestes que Trump va 8 punts per sota. Per tant, la realitat serà que té un marge molt més ample, potser de 20 punts perquè, de les darreres enquestes, no en va encertar ni una.
Quin balanç faria vostè dels 4 anys de Trump, vistos des d’Europa, i sobretot del que pot ser el proper quatrienni si guanya l’actual president o si s’imposa finalment Biden?
Des de Europa, ha estat un gran impacte trobar-nos amb un candidat, ara president, que ha complert les promeses electorals més agosarades, en relació amb l'OTAN, per exemple, i el que ha passat és que els Estats Units han deixat de ser la primer potencia mundial. Trump no és una persona de consensos, i el que vol, ho posa en marxa directament. Serà pitjor si guanya un segon mandat, perquè tindrà les mans molt més lliures. En aquesta primera etapa, sobretot darrerament crec que s’ha moderat, pensant en la reelecció. Però si l'aconsegueix, ja no haurà de calcular res. Si guanya Biden, no crec que hi hagi un gir especialment destacable.
Es pot escoltar AQUÍ el progama El Mirador de l'actualitat d'aquest divendres 23 d'octubre.
