Dues catalanes que viuen a Israel, Eva Bes i Núria Germà, expliquen a El Matí a Ràdio Estel com han viscut els atacs de les últimes hores. Segons relaten, l’Iran ha disparat míssils a les zones més poblades com Bat Yam o Tel Aviv. “Quan érem als búnquers, les parets de casa tremolaven molt, tot i que estem a uns vint quilòmetres del lloc on hi ha hagut l’impacte”. Aquesta periodista de professió explica que la càrrega que disparen és de “cent quilograms”. Per això la major part dels bombardejos fan un cràter que deixa edificis completament destruïts, a seixanta quilòmetres de distància”.
“Hi hauria un milió de morts més si la gent no seguís les ordres”
Almenys vint-i-cinc persones han mort i encara en busquen dues. Bes diu que la població segueix estrictament les ordres de confinament als búnquers, si no la xifra de morts seria molt més elevada. “El que realment salva vides és que la gent segueix les directrius i no es queda a treballar. Si no fos així, estaríem parlant d’un milió de morts, explica.
“Viure a Israel implica tenir una motxilla preparada per si un cas”
La Núria Germà viu a mig camí entre Gaza i Tel-Aviv. En el seu cas, rep entre “tres i quatre avisos diaris”. Això, per tant, implica tenir “una motxilla preparada amb tot el disponible”. A més, els més petits no acostumen a sortir de casa. En el seu cas si ho fa, no freqüenta parcs, sinó que camina a prop dels edificis per si s’hagués de refugiar en algun búnquer. “Tots els edificis estan oberts, de fet estan obligats a tenir-los disponibles per a tothom”. Segons explica, la seva família ha decidit no marxar d’Israel, sinó que s’han quedat a la zona i fer tasques de voluntariat.
