El toc de queda, una mesura sense precedents a Espanya, està sobre la taula del govern espanyol. L'executiu encapçalat per Pedro Sánchez està sondejant les comunitats autònomes en aquest sentit per frenar l'evolució de la pandèmia, que continua amb xifres negatives. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, explicava dimarts, després del Consell de Ministres, que la mesura "requereix un estat d'alarma" per aplicar-la a tot el territori. El toc de queda, que ja s'aplica en altres països, serà present a la reunió interterritorial que dijous amb els responsables de Salut de totes les comunitats autònomes. Aquest dimecres, en el programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, el professor de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma Joan-Lluís Pérez Francesch ha parlat de la possibilitat que arribi el toc de queda.
Què és el toc de queda? Potser abans que el govern espanyol en parlés aquest dimarts o el coneguéssim ara fa uns dies per les notícies de França, ens sonava a guerres, al conflicte entre Israel i Palestina o a altres emergències. Però el vèiem com lluny, oi?
L'expressió toc de queda ens queda llunyana perquè, en la nostra legislació dins l’etapa democràtica, no existeix. Aleshores és una paraula de connotacions gens democràtiques. Sí que existeix en la tradició francesa, on s'ha utilitzat bastant sovint, sobretot per controlar menors o altres grups amb actituds incíviques. No és, però, una mesura que tinguem a l'Estat espanyol com una tradició, a no ser que ens fixem en la d’exèrcits colpistes del segles XIX o XX. Em sobta l'expressió, perquè veritablement no existeix i trobo que es parla amb frivolitat d’aquests conceptes, com també de l’estat d’alarma. Tenim el costum de confondre les mesures sanitàries amb l’ordre públic. Penso que no cal arribar a aquestes mesures, que comporten una militarització. Ens acostumem a una restricció de drets quan es un tema molt profund.
Com valora aquesta possibilitat de passar al toc de queda, que hem conegut i que ha ja està funcionant en altres països com ara França?
Seria una restricció de tipus temporal. Però s’ha de preveure legalment i de forma correcta. Jo no li diria toc de queda, sinó que caldria fer servir un altra denominació. Insisteixo en la idea d’abans. Aquesta obsessió que tenim per l’estat d’alarma és desconcertant, quan hi ha mesures sanitàries pures que hem vist que s’han pres a Europa. Allò que interessa sembla que és multar la gent. A més, després resulta que no es tracta de multes legals i no es poden fer efectives. Els polítics han de treballar més i fer les coses de manera més correcta.
Quines particularitats legals pot tenir el toc de queda i quin seria el recorregut fins que es pogués aprovar?
La problemàtica v equan totes les mesures es vinculen a qüestions d’ordre públic. Es desvirtua fins i l’estat d’alarma, que és, per cert, una llei molt antiga. Tampoc han treballat per fer una adaptació i l’han aplicat amb les condicions de finals dels anys 70.
Quines alternatives hi hauria?
Voldria creure en la responsabilitat de les persones més que no pas en les mesures tan espectaculars. Des del punt de vista jurídic, cal fer les coses amb garanties. Es vol fer ràpid, però sense base jurídica solida. Les autoritats sanitàries, si prenen mesures, han de ser conveninents per a tothom.
