Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, i Jordi López Camps, col·laborador de Cristianisme i Justícia i exdirector general d'Afers Religiosos, han analitzat aquest dilluns, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', les eleccions municipals i europees celebrades aquest diumenge, que sacsegen el mapa polític a Catalunya en un moment especialment complex. Ferrer ha destacat que "s'ha trencat a Europa l'hegemonia entre el Partit Popular i els socialdemòcrates o socialistes, amb un Parlament Europeu més fragmentat i un increment significatiu dels Verds i dels liberals". En aquesta línia, ha afegit que "hi ha oberts dos espais possibles: que segueixi la coalició de centredreta i centreesquerra amb un altre soci o bé una proposta dels socialistes de buscar altres majories entre socialistes, liberals i Verds".
Per la seva banda, López Camps ha comentat que "el triomf de l'extrema dreta a França i a Itàlia és especialment preocupant, tenint en compte que el pensament modern i la reflexió sobre les institucions polítiques democràtiques van néixer precisament a França". Ha dit també que "s'hauria de pensar en mesures per frenar aquestes opcions, que van tenint una lenta però segura pujada, cosa que és una amenaça a les institucions democràtiques". L'exdirector d'Afers Religiosos ha destacat, a més, que "el bloc independentista s'acosta al 50 per cent a Catalunya i, a més, Carles Puigdemont ha guanyat la pugna pel lideratge d'aquest sector sobre Oriol Junqueras". Finalment, ha lamentat que molts s'hagin abstingut, entre els quals "hi ha uns quants independentistes, perquè ara són menys, en xifres absolutes, que el 21 de desembre de 2017" a les catalanes.
En un altre moment, Xavier Torrens ha subratllat el fet que "l'extremadreta quedi lluny de ser la tercera força al Parlament Europeu" i que "segurament serà el cinquè". Tot i això, el professor de Ciència Política ha explicat que "segurament aquest sector polític tindrà dos grups parlamentaris, perquè l'extremadreta italiana o francesa són amics de Vladimir Putin i de Rússia, mentre que la polonesa és antirussa i contrària a Putin". El també politòleg ha comentat que "hi ha més europeistes al Parlament Europeu, perquè ho són liberals i Verds més que altres minories, malgrat la pujada de l'extrema dreta".
Sobre les municipals, López Camps ha explicat que "les negociacions no sempre són uniformes, perquè les dinàmiques locals tenen un pes superior a altres lògiques". Torrens ha destacat que "l'única opció que Ernest Maragall no sigui alcalde passa per la possibilitat expressada per Manuel Valls de sentir-se lliure si Ciutadans arriba a acords amb Vox". Ha explicat també que "l'article 196 de la Llei Electoral és molt clar per als municipis, perquè estableix que l'elecció de l'alcalde és per majoria absoluta i, si aquesta no es dona, automàticament per al candidat de la llista més votada".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 27 de maig.
Els resultats a Barcelona, amb la victòria d’Ernest Maragall, que empata a 10 regidors amb Ada Colau, i els difícils equilibris per a la governabilitat després de la important pujada d’Esquerra i la força assolida per Manuel Valls (6), mentre Junts per Cat aguanta (5) i el PP manté representació a l’Ajuntament (2). Les municipals en altres ciutats i pobles de Catalunya, on no hi ha gairebé majories absolutes en els municipis de més de 10.000 habitants Miquel Pueyo (ERC) supera en vots Fèlix Larrosa (PSC) i, tot i l’empat a regidors, serà l’alcalde.
Les eleccions europees dibuixen una fotografia, a nivell estatal, més semblant a la de les generals del 28-A, amb una lleu recuperació del PP però amb victòria socialista: PSOE 20 diputats, PP 12, Ciutadans 7, Podem 6, Vox 3, Esquerra AM 3, Junts per Catalunya 2, PNB 1. Es manté la incògnita d’un nou Parlament Europeu on s’ha trencat el tradicional domini de les dues grans forces, el centredreta i els socialdemòcrates o socialistes.
