En directe

El Matí a Ràdio Estel

RÀDIO ESTEL

Els directors de Ciutat Morta, Xavier Artigas i Xapo Ortega, diuen que la missió del documental és "denunciar la impunitat"

A l’espai setmanal Coneixes a, dins la Fórmula Estel, la Laura Aznar ha entrevistat avui a Xavier Artigas i Xapo Ortega, els directors de la…

23 desembre 2014

Redacció

Comparteix
A l’espai setmanal Coneixes a, dins la Fórmula Estel, la Laura Aznar ha entrevistat avui a Xavier Artigas i Xapo Ortega, els directors de la pel·lícula documental Ciutat Morta. Aquesta producció, que finalment serà emesa per TV3 abans del 31 de gener, se centra en els fets que van tenir lloc el 4 de febrer de l’any 2006 a una casa ocupada de Barcelona i, sobretot, en les seves terribles conseqüències. Ciutat Morta destapa un dels pitjors casos de corrupció policial, judicial i política a la ciutat comtal.
 
Artigas ha titulat el 4F com “la crònica d’una venjança”. En aquest sentit ha explicat que durant el desallotjament d’aquella nit, un policia va acabar estès al terra amb el cap destrossat per l’impacte d’un test. Els seus companys van pensar que estava mort “i es van voler venjar agafant les primeres persones que van trobar pel carrer, amb pintes que ells consideraven estranyes, i els van apallissar, se’ls van endur a comissaria, els van torturar i els van acusar d’intent d’assassinat, malgrat que es trobaven a peu de carrer i no al terrat des d’on havia caigut el test”. Els detinguts van ser posteriorment condemnats amb penes de fins a 5 anys de presó.
 
D’altra banda Patricia Heras, “una madrilenya que acabava d’arribar a Barcelona, s’hi va veure també involucrada sense ni tan sols ser al llocs dels fets”. De matinada ella i un amic tingueren un accident amb la bicicleta i una ambulància els va portar a l’Hospital del Mar, on van trobar-se amb els policies que venien amb els tres nois detinguts i torturats a la comissaria de les Rambles. “Els policies van decidir que, per les seves pintes, també deuria haver participat en el la batalla davant la casa ocupada”, explica Xapo Ortega, “i la van detenir i acusar d’haver llançat una balla contra la policia. Va ser condemnada a tres anys i mig de presó”. Després de 5 anys esperant el judici, quan portava tres mesos interna, va decidir suïcidar-se. “No suportava aquesta situació, ella tampoc va reconèixer mai la seva culpabilitat i potser el suïcidi va ser part de defensar aquesta veritat”.
 
Dos dels policies que van testificar contra els tres detinguts el 4F han estat posteriorment condemnats per haver torturat un noi negre “fill d’un diplomàtic”, explica Artiga, “concretament de l’embaixador de Trinidad i Tobago a Noruega”. Els directors de la pel·lícula es plantegen si justament l'estatus d'aquest noi és el que ha destapat un fet que potser és més sistemàtic del que imaginem. Aquests dos policies concretament també foren acusats de tortures pels detinguts del 4F i Ortega ha exigit que algú li respongui “per què posteriorment a la condemna per tortures, han estat ascendits a caporals i més tard, jubilats per la guàrdia urbana, amb 34 i 38 anys, i amb un 100% de discapacitat”.
 
Com a reflexió final, Artigas ha explicat que amb Ciutat Morta volen que la gent no tingui una fe cega en el sistema polític i judicial, que sigui crítica i sobretot que sigui conscient “no tant de la tortura, que és una cosa habitual, sinó de la impunitat. És la impunitat sobretot el que volem denunciar”.
Es pot escoltar aquí (des del minut 30'") tota l'entrevista als directors de Ciutat Morta.

Més actualitat

EDUCACIÓ

Els mestres surten al carrer: "A l'escola, el mestre ha de fer de tot"

Els mestres i el personal educatiu reclamen més recursos i una millora de les condicions laborals

11 febrer 2026

Redacció

CULTURA

ENTREVISTES

TEATRE

Companyia La Tremenda: "Hi ha molt de talent al país i no el veiem"

la Lu Martín i la Queralt Sánchez de La Tremenda

Parlem amb les actrius Lu Martín i Queralt Sánchez de la companyia La Tremenda sobre 'L'arquitecte prohibit', una obra sobre el llegat d'Antoni Gaudí

10 febrer 2026

Redacció

RELIGIÓ

Jesús Ruiz denuncia la situació del poble aka a la República Centreafricana: “Més de la meitat dels infants no van a l’escola”

El missioner combonià alerta de les humiliacions que pateixen els pigmeus akas i destaca la importància del diàleg interreligiós en un context de gran fragilitat

10 febrer 2026

Redacció