Jesús Blanquet, pedagog i expert en educació d'adolescents i joves, Verónica García Morales, professora de la Universitat de Barcelona i experta en seguretat urbana, i Francesc Perendreu, president de l'Associació Centre Català d'Addiccions Socials (ACENCAS), han analitzat aquest dijous el fenomen del botellot i les ganes de festa després del final de l’estat d’alarma, una realitat ha obert una important reflexió social sobre la joventut en el moment actual, a Catalunya i en general a Europa. Ha estat en la taula d'anàlisi del programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, on tots tres han fet seva la preocupació de les autoritats i la societat en general davant aquesta activitat, que celebren milers de nois i noies el cap de setmana des del 9 de maig passat especialment a Barcelona i a les grans ciutats. Els experts i la ciutadania es pregunten si és producte d’una mena d’eufòria temporal pel final de l’alarma o si el fenomen s’enquistarà. En el cas que es mantingui el costum, ens haurem de preguntar si el que hi ha és alguna cosa més que les ganes de fer festa.
Perendreu ha destacat que el fenomen "no té la seva causa en un únic factor, perquè no es pot atribuir tot a la pandèmia". Ha recordat que "els joves han estat molt assenyalats, com a generadors de transmissió i de risc, i han patit més el fet d'haver-se quedat a casa". El president d'ACENCAS, a més, ha comentat que "també estan venint a casa nostra nois i noies de França o d'altres països, en una veritable experiència de turisme postcovid". Igualment s'ha mostrat especialment "preocupat per les addiccions a l'alcohol", i ha reivindicat "la reobertura de l'oci nocturn en locals, on els joves beuen un cubata mentre parlen els uns amb els altres, mentre que al carrer hi ha un element antisocial". Per la seva banda, Jesús Blanquet ha dit que "hi ha un tret en l'adolescència, que és el desig d'autoafirmació, cosa que es veu en la vestimenta, en la música,, la lectura, el cinema, en les sèries i altres aspectes, però sobretot busquen un espai propi i valoren trobar-se i fer festa". I ha afegit que "ara plou sobre mullat, perquè hi afegim la pandèmia". Verónica García Morales ha explicat que "és greu veure les imatges que ens han mostrat els mitjans de comunicació, no tant pel nombre de joves, sinó per l'impacte que això té sobre la relació entre tothom i sobre com ens cuidem dels altres".
La mateixa professora de la Universitat de Barcelona ha subratllat que "el debat i la reflexió sobre l'oci dels joves és molt anterior a la pandèmia, amb els botellots i altres coses". Ha assegurat que "el tema té aspectes negatius, per l'aportació dels nois i noies a la societat, però s'estigmatitzen aquestes activitats". Igualment ha apuntat que "la transgressió de les normes porta a trobar determinades maneres d'expressar la rebel·lia en determinades franges d'edat, fins al punt que ens hem de preguntar quins espais tenen els joves per expressar això". Blanquet ha denunciat que "s'han vist imatges lamentables, amb grups de joves i adults, cosa que no dona continuïtat en forma d'agraïment als aplaudiments dedicats als sanitaris". I Francesc Perendreu ha conclòs que "crida l'atenció que gairebé tots els joves pensen que no els pot passar res i que el Covid no va amb ells, cosa que és un egoisme terrible". En la mateixa línia, ha afegit que "la rebel·lia dels joves no s'ha inventat ara, sinó que ja va passar al maig del 68, la transició democràtica a Espanya, el 15-M i altres exemples". Finalment ha afirmat que "l'administració s'està equivocant quan no obre l'oci nocturn".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 27 de maig.
Allò que en principi semblava el 9 de maig un tipus de ritual social, en passar de l’estat d’alarma a la llibertat, sembla que ha destapat una protesta de la joventut, que s’ha sentit assetjada i sense llibertat durant la pandèmia, segons apuntava Carles Feixa, catedràtic d’Antropologia Social a la Universitat Pompeu Fabra, en una reflexió publicada divendres passat en el diari ‘El Períodico de Catalunya’. Altres experts, entre ells el psicòleg i professor de la Universitat Oberta Enric Soler, pensen que, en les festes descontrolades d’aquests últims caps de setmana, hi ha com un despertar de la consciència que, pel fet de ser joves, no són eterns i poden tenir la mort igualment a prop. Sembla que se n’han adonat durant la pandèmia, i ara ho expressen.
D’altra banda, el mateix Carles Feixa diu que els nois i noies que surten de festa de manera impulsiva mostren un malestar lligat a la sensació que han estat ignorats completament a l’hora de planejar el futur de després del Covid. I pel que fa a l’alcohol, sembla evident que el botellot és l’expressió d’una necessitat, que no és altra que la de desconnectar d’uns mesos que els han posat en contacte amb la malaltia i fins i tot el final de la pròpia existència. Finalment, i entre les diverses hipòtesis, el catedràtic d’Antropologia Urbana a la Universitat de Barcelona Manuel Delgado considera que els joves que surten ara celebren el final de la pandèmia, moment que en realitat no ha arribat encara, però l’anticipen perquè tenen una sensació de risc mínima. Sigui com sigui, aquests joves han de ser valorats i, sobretot, escoltats. Segurament no són quatre nois i noies indisciplinats, sinó que hi ha alguna cosa més.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 27 de maig.
