Salvador Aragonés, periodista i professor emèrit de la Universitat Internacional de Catalunya, Josep Rom, professor de Blanquerna-Universitat Ramon Llull, i Joan Pallarès, historiador, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, la necessitat que té l'Església d'escoltar els joves i acostar-se a ells, tema principal del Sínode dels Bisbes que ha començat el mateix dia a Roma. Rom ha destacat que "hi ha dues paraules clau per adreçar-se als joves: somnis i esperances". En aquesta línia, ha comentat que "a casa nostra s'ha fet palès, aquesta darrera dècada, que tenim una nova generació de nois i noies que han crescut com a adolescents amb la crisi, cosa que ha fet que no se'ls faci creïble el discurs sobre el futur, un escepticisme contrari a l'esperança". Sobre l'Instrumentum Laboris, el document preparatori per al Sínode, el professor destaca el fet que "reflecteix que perden el somni, perquè sempre els relacionem amb la voluntat de fer les coses diferents".
Per la seva banda, Aragonés ha qualificat de "molt important" el missatge del Papa, previ a aquest Sínode, sobre el discerniment, que defineix com "un actitud interior que té la seva arrel en un acte de fe, sense la qual no podem fer res". El periodista, a més, ha fet seva la reflexió del pontífex, quan ha dit aquest mateix dimecres, en el discurs de la primera sessió ordinària del Sínode, que "el discerniment no és un eslògan publicitari". Pallarès ha elogiat el fet que "el setmanari Catalunya Cristiana hagi estat la gran font d'informació sobre aquesta Assemblea no es troba en els mitjans generalistes". A més, ha destacat el fet que "el Sínode escoltarà les inquietuds dels joves, actitud que permetrà arribar molt amunt, perquè els bisbes agafen el repte de manera molt positiva". L'historiador ha recordat igualment unes paraules del Sant Pare, quan deia que "la situació dels joves és fruit de decisions preses en el passat i, per tant, no és culpa d'ells i no se'ls ha d'estigmatitzar".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 3 d'octubre.
En aquesta edició del programa 'El Mirador de l'actualitat', hem analitzat l'inici d'aquesta assemblea històrica del Sínode dels Bisbes, que començava aquest mateix dimecres, dedicada als “joves, la fe i el discerniment vocacional”. Aquest organisme, que preveu reunions cada tres anys a nivell mundial i que va ser creat per Pau VI (sant des del dia 14), vol estudiar fins al 28 d’octubre un tema que preocupa i interessa tota l’Església, amb l’objectiu d’acompanyar els nois i noies d’avui en el seu camí existencial cap a la maduresa.
Hem intercal·lat el col·loqui amb diverses reflexions fetes per Francesc en el primer dia del Sínode:
EN L'HOMILIA DE LA MISSA INAUGURAL:
"Que l’Esperit ens doni la gràcia de ser Pares sinodals ungits amb el do dels somnis i de l'esperança, perquè puguem, alhora, ungir els nostres joves amb el do de la profecia i la visió. Ungits en l’esperança, comencem una nova trobada eclesial, capaços d’ampliar horitzons, dilatar el cor i transformar aquelles estructures que avui ens paralitzen, ens separen i ens allunyen dels joves, deixant-los exposats a la intempèrie i orfes d’una comunitat de fe que els sostingui davant un horitzó de sentit i de vida".
EN EL DISCURS DE LA PRIMERA SESSIÓ ORDINÀRIA
"Desitjo, a l’inici del recorregut de l’assemblea sinodal, invitar tothom a parlar amb coratge o parresia, és a dir, integrant llibertat, veritat i caritat. Només el diàleg ens pot fer créixer. Una crítica honesta, transparent i constructiva ajuda, i en canvi no és així en el cas de les murmuracions inútils, les tafaneries o els prejudicis. I el coratge de parlar ha d’anar acompanyat per la humilitat d’escoltar".
"El Sínode és un exercici eclesial de discerniment. Franquesa en el parlar, i obertura en l’escoltar, són fonamentals, perquè el Sínode sigui un procés de discerniment. El discerniment no és un eslògan publicitari. No és una tècnica organitzativa, com tampoc una moda d’aquest pontificat, sinó una actitud interior que té la seva arrel en un acte de fe. El discerniment és el mètode i alhora l'objectiu que ens marquem".
"Som signe d’una església en escolta i en camí. L’actitud d’escoltar no es pot limitar a les paraules que intercanviarem en els treballs sinodals. El camí de preparació per a aquest moment ha posat en evidència una Església en deute a l’hora d’escoltar. També en relació amb els joves, que sovint se senten no entesos per l’Església en la seva originalitat i, per tant, no acollits per allò que són veritablement, i potser fins i tot rebutjats".
"Aquest sínode té l’oportunitat, l’obligació i el deure de ser signe de l’Església que es posa de debò a escoltar, que es deixa interpel•lar per la petició dels qui es troben amb ella, que no té sempre una resposta preelaborada ja preparada. Una Església que no escolta es mostra tancada a la novetat, tancada a les sorpreses de Déu, i no podrà resultar creïble, particularment per als joves, que inevitablement, més que acostar-s’hi, se n’allunyaran".
