El periodista Juan David Escorcia i la mediadora de la Comissió de la Veritat per a la Pau a Colòmbia Doris Ardila han analitzat aquest dijous, des del programa El Mirador de l'actualitat, la situació a Colòmbia, que pateix una deriva convulsa i violenta, sobretot després de la vaga general de la setmana passada, en el que és una nova crisi social a l’Amèrica llatina. A més, aquest dimecres, una altra aturada ha complicat encara més les coses, amb tota la seva conflictivitat. Amb un ull posat a la mobilització de Xile, els moviments socials i el president colombià, Iván Duque, han començat a afrontar, en sentits oposats, aquesta nova crisi. Doris Ardila ha explicat que està participant en l'anomenat "nodo de l'esclariment de la veritat a Catalunya, una instància creada pels acords de pau que treballa perquè els colombians que viuen a fora, sovint pel conflicte, puguin explicar la seva versió i donar el seu testimoni". En aquest context, la mediadora ha dit que "un primer resultat és que l'acord de pau signat a l'Havana el 2016 i després d'un plebiscit on va guanyar el no a la seva implementació, tanca més de mig segle de confrontació, cosa que ha fet que baixin el reclutament de menors, els abusos sexuals a dones i els desplaçaments forçosos". D'altra banda, Ardila ha afegit que "es buscaran uns mecanismes perquè l'acord de pau s'apliqui, cosa que no s'està produint del tot perquè, un any després de la signatura de l'alto el foc, va arribar a la presidència Iván Duque, que no comparteix tota aquesta entesa".
En un altre moment, Doris Ardila ha assegurat que "el moviment social està vivint com una primavera a Colòmbia, com va passar en el seu moment als països àrabs i salvant les diferències, perquè el conflicte armat, d'alguna manera, va deixar aquesta iniciativa de la societat civil com a dins de l'armari". La mediadora ha destacat que "la ciutadania pensant està exigint drets assumint el repte de defensar i conquerir drets", i ha recordat que "ara el govern colombià destina més pressupost per a l'exèrcit i a un grup de policia que dispara bales prohibides que fins i tot han assassinat un jove, Dylan". Ha conclòs que "la mobilització continua, després de dues vagues generals". I per la seva banda, Juan David Escorcia ha destacat que "la protesta social que es dona a Bogotà, ciutat cosmopolita amb 8 milions d'habitants, no és l'única perquè n'hi ha altres, concretament amb persones que igualment estan sortint al carrer en lloc clau del camp, on precisament havia començat el conflicte armat". El periodista ha reivindicat el paper dels moviments socials per "interconnectar tota la reivindicació social per assolir una veritable primavera llatinoamericana, des de l'expressió pacífica i amb visió de futur". Finalment, Doris Ardila ha assegurat que "el repte és que, amb un estat que governa per a la meitat del país en una societat fragmentada, consensuar i assolir acords mínims per tancar el cercle de la guerra i caminar en pau".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 28 de novembre.
Sindicats, estudiants i altres sectors socials van avalar dijous de la setmana passada una vaga principalment contra un projecte de reforma laboral i de pensions molt criticat. El mandatari, hereu polític del també conservador Álvaro Uribe, té una desaprovació general del 69 per cent arreu de Colòmbia, on el llenguatge de la confrontació agafa força. El govern d’Iván Duque ha rebut crítiques i acusacions d’autoritarisme i militarització d’una part del territori. A més, tot i que el país creixerà aquest any un 3,3 per cent a nivell econòmic, un 44 per cent dels seus ciutadans perceben menys de 250 dòlars mensuals, que és el salari mínim. A més, l’atur ha arribat ja al 10 per cent.
En el context de la protesta d’ara fa uns dies, els mateixos moviments socials reclamen a Duque que avanci en la posada en pràctica dels acords de pau amb les FARC. I és que, des que es va signar l’anomenat Pacte de l’Havana, han estat assassinats uns 800 dirigents socials, entre ells 135 indígenes, a mans de grups d’ultradreta o narcotraficants. Des de l’arribada d’Iván Duque en substitució de Juan Manuel Santos, que va ser el gran impulsor dels primers acords de pau, sembla que el procés cap a un final del terrorisme i dels assassinats de grups armats rebels està, en el millor dels casos, estancat. Els interrogants són grans en una societat, la colombiana, que veu frenat el seu gran potencial de futur.
