Jesús Blanquet, pedagog, i Xavier Puigdollers, promotor dels drets de la infància al Col·legi d'Advocats de Barcelona, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, tota la realitat dels infants com a destinataris d’una preocupació compartida, que fem nostra especialment coincidint amb el Dia Mundial dels Drets dels Nens. Puigdollers ha parlat d'una jornada sobre els drets de l'infant, que s'ha fet aquest mateix dimecres a la Universitat Abat Oliba, de Barcelona. "S'ha analitzat el IV Conveni de Ginebra, que compleix ara 70 anys i que té uns apartats breus sobre protecció directa a la infància en cas de conflicte armat, un tema del qual es parla molt poc però que causa un gran dolor perquè són molts els nens i nenes que pateixen la crueltat de la guerra", ha explicat. Sobre el fet que 320 milions de menors no estiguin ni tan sols registrats, l'advocat ha lamentat que "un nen no registrat és com un objecte que podrà ser venut, explotat, matat o desaparegut perquè no hi ha constància de la seva existència, tot en un món molt gran on no hi ha mínimes garanties en moltes zones del món".
En un altre moment, el també president de la Fundació Sant Ramon de Penyafort ha recordat que "els nens, si no tenen salut, difícilment podran créixer amb normalitat". En aquesta línia, ha fet seva "una frase de la primera declaració dels drets dels infants, subscrita el 1924, que diu que els infants han de gaudir de tots aquells elements materials i espirituals que els permetin créixer amb normalitat: la salut, l'educació, l'alimentació, la família, una vivenda i, en definitiva, tots". Jesús Blanquet, per la seva banda, ha destacat que "el 30è aniversari de la Convenció dels Drets de l'Infant té una part positiva, que és el fet que existeixi i que pretengui atendre i ajudar els més petits, i una altra negativa, sobretot el fet que aquests drets sovint es conculquen, aquí i a fora, des de conductes que atempten contra els drets que proclamen, entre ells l'abús, l'explotació i l'agressió, problemes greus que pateixen molts d'aquests nens". Igualment Blanquet ha assegurat que "els ciutadans tenen la responsabilitat de denunciar totes aquelles situacions que infringeixen els drets dels nens, sobretot l'explotació, l'economia submergida i moltes altres coses que passen també aquí".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 20 de novembre.
La jornada commemora l’aprovació de la Convenció dels Drets de l’Infant per part de les Nacions Unides, ara fa tot just 30 anys, el 20 de novembre de 1989, document ratificat després per tots els països de l’ONU excepte Somàlia i els Estats Units. Aquesta Convenció, alhora, desenvolupa i amplia els continguts establerts per la Declaració dels Drets de l’Infant de l’any 1959, de la qual celebrem també un aniversari rodó, el 60è. Una de les grans preocupacions que tenim és estendre, com a principi fonamental, que educar en el coneixement dels propis drets és fonamental per a construir un món millor per a la infància i contribuir en les capacitats dels infants i joves.
Els infants són persones que, des de la dignitat comuna a tothom, mereixen una atenció especial, prioritària i sempre per sobre de qualsevol altra consideració en cas de dificultats o conflictes de drets. De fet, els drets de la infància els tenen tots els nens, nenes i adolescents per la simple raó de néixer. Són inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per a una bona infància i, per tant, són obligatoris. Aquests drets es troben recollits a la Convenció sobre els drets de l'Infant i en la Declaració dels Drets dels Infants Precisament en la Declaració dels Drets dels Infants, la salut s’inclou en dos apartats fonamentals, que són el principi quart, sobre els beneficis de la seguretat social per a tots els menors, i el cinquè, sobre l’atenció educativa i sanitària a qualsevol infant, també a l’impedit físicament. A més, dos articles de la Convenció sobre els Drets de l’Infant són també molt clars en aquesta línia. Ens referim al 24, que reconeix el dret al nivell més alt de salut per a tots els nens i nenes, i el 25, que consagra el dret a una revisió periòdica a tots els infants internats o acollits en centres o famílies.
Dit això, una de les preguntes que ens podem fer avui aquí és: Qui vetlla perquè no hi hagi cap infant amb la salut desatesa? Ells no poden fer com els jubilats, que protesten legítimament per iniciativa pròpia amb l’objectiu de rebre unes pensions dignes, o els treballadors en condicions precàries, que surten a demanar públicament uns salaris més dignes. Aquests són adults. El nen o la nena no té aquesta capacitat i, per tant, necessita que la societat vetlli per ells i, en definitiva, sigui com la seva gran família.
