Els professors de religió Jordi Mas, Imma Voz i Bernat Villaronga, també vicepresident del sindicat Junts, han parlat aquest dimarts, en el programa L'Església no s'atura de Ràdio Estel, sobre la situació del seu col·lectiu a Catalunya, molt marcat per les oscil·lacions en la normalització de la seva presència entre la comunitat docent dels centres públics. Mas ha dit que "tota la polèmica de les últimes setmanes, pel currículum, ve donada per la confusió de no diferenciar la classe de cultura religiosa de la catequesi". Villaronga, per la seva banda, hi veu també "un aspecte històric, que no és altre que la dificultat d'acceptar que un professor pot tenir les aptituds i les qualitats no només per ensenyar Religió, sinó també per aportar coneixements als projectes pedagògics dels centres". El vicepresident de Junts, això sí, s'ha mostrat optimista "per la vitalitat duradora que té l'assignatura de Religió".

Imma Voz ha destacat que "l'assignatura aporta una base cultural, fora de la catequesi, que valoren moltes famílies més enllà de les creences com un patrimoni per entendre la història, l'art i altres coneixements". Jordi Mas ha assegurat que "la matèria ha de ser confessional perquè, si el professor no fos creient, no podria transmetre aquests coneixements, ja no només del catolicisme, sinó també d'altres creences". En aquest sentit, ha aclarit que "la Religió és oberta a la societat que tenim ara". Bernat Villaronga ha assegurat que, "si mutiles el professor de religió, queda un buit que no sabem qui podria omplir, i això no es pot permetre". Ha conclòs que "cal normalitzar la situació dels professors, que han de tenir uns objectius clars en els centres educatius, on han de ser reconeguts". Imma Voz, a més, ha qualificat de "necessari que s'ensenyi Religió, perquè omple la formació integral de la persona, on també entren la filosofia i altres matèries".

Sobre el fet que la religió sigui d'oferta obligatòria per als centres i d'elecció optativa per a les famílies, els tres professors han coincidit en la idea que hi ha d'haver una alternativa clara. Bernat Villaronga ha dit que "els centres han d'ofertar la Religió, i no tots els pares i mares la triaran, i aquí la LOMCE, vigent actualment a Espanya, té un aspecte positiu que és, precisament, la creació d'un currículum alternatiu sobre educació i valors". En relació amb aquesta qüestió, ha lamentat que "en anteriors lleis educatives hi hagués un mosaic d'alternatives lúdiques que diluïen la Religió", un fet que, segons ha denunciat Imma Voz, "encara es produeix" en els centres de Girona on ella treballa.

Jordi Mas ha explicat que "actualment es troben a classe alumnes que diuen que fan Religió perquè els seus pares es van equivocar, i així podríem seguir presentant situacions anòmales". També ha comentat que "molts companys s'acosten al professor de Religió dient-los que, tot i que no és res personal, ells traurien la matèria confessional de l'escola". Bernat Villaronga ha destacat que "el professor de Religió i els de qualsevol matèria no poden donar per fet que el coneixement i els sentit de les paraules, quan són exposades, són enteses pels alumnes". Això vol dir, segons ell, que "cal una reeducació del llenguatge i el vocabulari", i ha posat l'exemple de "nois i noies que confonen el paleolític amb els temples paleocristians". 

Villaronga, d'altra banda, ha assegurat que, davant dels centres que no oferten Religió, "la normativa és clara i estableix que els pares que volen inscriure els seus fills a l'assignatura de Religió, han d'anar als Serveis Territorials i demanar-la, una petició que serà atesa proveint de professor el centre, encara que inicialment no n'hi hagi". Mas, a més, ha proposat "reformar íntegrament el sistema educatiu perquè no hi hagi un canvi de sistema cada cop que hi ha canvi de color en els governs, sinó que hi hagi un gran pacte amb tots els sectors educatius implicats". Finalment, Villaronga ha plantejat "un canvi laboral d'estatus, de tal manera que els mestres i professors de Religió passin d'indefinits a fixos, perquè s'estan reduint hores de feina".