El món universitari viu amb molts dubtes davant els reptes actuals de la pandèmia pel coronavirus, en una preocupant segona onada. Garantir la seguretat de la comunitat universitària, la qualitat de la docència i la igualtat d’oportunitats són alguns dels reptes imminents de les institucions d’educació superior, a Catalunya i al conjunt d’Espanya. Els protocols d’actuació definits a l’estiu per les universitats no estan sent de moment suficients. El comportament d’alguns joves, com també possiblement altres factors, ha fet que s’hagin suspès les classes presencials a les 12 universitats catalanes, com també en altres de la resta d’Espanya. Els estudiants no volen ser recordats com “la generació Covid”. El president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), José Carlos Gómez Villamandos, apunta com a objectiu, per afrontar la situació, “que no hi hagi cap universitari que quedi marginat o condemnat a assolir menys competències acadèmiques”. Aquest dimarts, en el programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, Joan Lluís Pérez Francesch, professor de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma, i Jorge Martínez Lucena, professor de la Universitat Abat Oliba, han analitzat allò que s’està vivint en l’àmbit universitari.

Pérez Francesch ha expressat les seves dificultats quan ha dit que li “costa una mica la docència a través de les plataformes, perquè la proximitat és molt important en el procés educatiu per tenir una relació humana correcta”. Per la seva banda, Jorge Martínez ha explicat que la Universitat Abat Oliba “ha fet un esforç en inversió perquè, tot i que resulti una mica estrany, es puguin fer classes en condicions” i que, “tot i que segueix sent impossible el contacte amb els alumnes, es pot continuar amb la docència i es pot seguir aprenent”. En un altre moment, Pérez Francesch ha reconegut que “els alumnes tenen mèrit perquè és un esforç rebre les classes així”. Igualment ha comentat que, “a nivell docent, és important tenir clar que les condicions no són les mateixes, perquè no es poden reproduir les classes presencials exactament i cal buscar recursos que siguin adients als sistemes a distància”.

A més, Jorge Martínez ha dit que “els alumnes estan més habituats a aquest tipus de sistemes virtuals, però tenen moltes ganes d’anar a classe i busquen qualsevol excusa, com ara fer practiques, per desplaçar-se a la universitat”. Finalment, el mateix Martínez ha apuntat que, “tot i les dificultats, es poden donar les classes”. També ha aclarit que pensa que “aquesta generació no serà la generació Covid i no quedaran estigmatitzats, perquè sortiran preparats i ben formats”. Per la seva banda, Pérez Francesch ha dit que “tota aquesta experiència ens ha permès descobrir moltes eines que poden ser valuoses per l’educació del futur”.