Déu vos guard, amics, avui és festa i avui és la Constitució
Els meus avis vivien a l'Eixample de Barcelona, en unaescala antiga, que necessitava d’una mà de pintura. El president de l'escala vaconvocar tots els veïns al seu pis una tarda, a prendre cafè. Es van entendrede seguida: van presentar els pressupostos —demanats prèviament— van decidirentre tots el millor i van fixar quant tocava pagar a cadascú. I al cap de poctemps l’escala estava pintada.
Els anys han anat passant i he vist moltes altres reunionsde veïns de l’escala. Moltes d’elles se solen fer en un replà o bé al vestíbulde l’edifici. Tothom a peu dret. Acostumen a ser reunions tibants on sembla quecada veí defensi el seu propi interès i no li importi per res el de l’altre.Que diferent fóra si seguissin aquell model de la casa dels meus avis! Tantcostaria fer les reunions de manera rotativa en un pis o en un altre o si nos’hi cap demanar un local on poder seure còmodament per enraonar? Un amic quetreballa al món immobiliari em diu que les reunions de veïns de l'escala són laprimera experiència —i sovint l’única— que té molta gent de la pràctica de lademocràcia. Per què no comencem, doncs, per fer unes bones reunions de veïns?Potser tot aniria millor a l’escala, a l’associació i, fins i tot, al país:aprendríem què vol dir a la pràctica la democràcia.
Quetingueu una bona festa.
