Jordi Balot, president de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Maria Rosa Buxarrais, presidenta de la Fundació Ajuda i Esperança (Telèfon de l'Esperança) i Carlos Rovira, voluntari de Stella Maris, casa d'acollida de l'Apostolat del Mar a l'arxidiòcesi de Barcelona, han analitzat aquest dijous, des del programa El Mirador de l'actualitat, el fenomen del voluntariat entès com el gran capital social que activa la solidaritat i reflecteix la presència estesa d’una generositat sense límits. Tota aquesta realitat és notícia en el seu Dia Mundial, que coincideix aquest any amb el 30è aniversari de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS). Balot ha subratallat que "els voluntaris i les entitats de voluntariat tenen un doble paper: la tasca d'acompanyament, escolta, proximitat i atenció a persones que pateixen oi viuen situacions de vulnerabilitat, que ens poden afectar a tots, i també una gran responsabilitat sociopolítica, en el sentit que els voluntaris no estan aquí simplement per fer una assistència o un acompanyament, sinó per canviar les coses, amb propostes constructives per incidir en les polítiques socials". Dins la mateixa reflexió, el president de la Federació Catalana ha defensat que els qui ajuden "no fan de voluntaris, sinó que són voluntaris".
En un altre moment, Jordi Balot ha destacat que els 30 anys de la FCVS "és una història d'èxit perquè, ara fa 30 anys, un grup de persones va posar en marxa una federació que aglutinés entitats que, unint força, han pogut fer més pressió i reivindicació de drets i deures dels mateixos voluntaris". En aquesta línia, el president de la Federació ha reivindicat "la tradició de voluntariat i associacionisme que tenim a Catalunya, des de fa molts anys, perquè les primeres organitzacions sorgeixen el segle XIV, i ara hi ha en actiu entre 23.000 i 25.000 grups de voluntariat en actiu que agrupen unes 510.000 persones". Per la seva banda, Carlos Rovira ha explicat que "Stella Maris, que té més d'un centenar d'anys arreu del món, intenta millorar les condicions higièniques, físiques i esportives dins els vaixells es tinguin en compte per fer els reglaments dels mariners". En el mateix context, ha dit que "s'ofereixen serveis d'orientació, escolta, acollida, connexió telefònica i fins i tot lleure".
Maria Rosa Buxarrais ha dit que "el Telèfon de l'Esperança té voluntaris de llarga durada, en alguns casos amb serveis de fa més de 30 anys". Ha destacat que "els voluntaris i voluntàries, amb un 70 per cent de dones, tenen majoritàriament entre 45 i 65 anys i sempre saben escoltar, atendre i conduir les angoixen dels qui truquen". La presidenta de la Fundació Ajuda i Esperança, a més, ha comentat que el servei es fa "sense mirar la cara ni veure què transmet l'altre amb els seus gestos, perquè només hi són les paraules i els silencis, cosa que dificulta la resposta". Buxarrais ha explicat igualment que "es fa una selecció i, quan es veu que la persona té habilitats d'escolta activa, es fa després la formació".
La persona voluntària dedica una part del seu temps a ajudar persones necessitades sense esperar res a canvi. A Catalunya, a partir d’una llei de l’any 1991, està reconegut aquest servei, amb una definició legal que estableix que “és el conjunt de les persones que efectuen una prestació voluntària i lliure de serveis cívics o socials, sense contraprestació econòmica, dins el marc d'una organització estable i democràtica que comporti un compromís d'actuació a favor de la societat i de la persona". Càritas, Mans Unides, Creu Roja, el Telèfon de l’Esperança i Arrels Fundació són algunes de les entitats que fonamenten la seva acció en el voluntariat, un col·lectiu que potencien i acullen com el seu principal actiu. Tasques socials i acompanyament personal, relació formativa, relació educativa i terapèutica, activitats socio-culturals i participació comunitària, gestió i assessorament, estudis i recerca i altres tasques diverses de suport són els principals àmbits de l'acció voluntària diversa i rica que tenim a Catalunya.
La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) va néixer el 18 de novembre de 1989, quan es va constituir públicament a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. De les 44 entitats que la conformaven, actualment ja en són prop de 350. Trenta anys han permès veure el creixement de l’entitat sense que hagi perdut el seu esperit pioner de foment, promoció i reconeixement del voluntariat social a Catalunya. Els esforços perquè hagi sigut possible tenen la seva causa en moltes persones, però en especial al seu primer president i fundador, Lluís Martí i Bosch, que ens deixava ara fa sis anys després d’una llarga vida de compromís.
