Aquesta setmana, a la secció d’economia social, parlarem d’una força sovint invisible però imprescindible perquè molts projectes socials tirin endavant: el voluntariat. Darrere de moltes iniciatives de l’economia social hi ha persones que decideixen dedicar temps, energia i cures als altres. I avui ho volem explicar a través d’un projecte molt especial, En Bici Sense Edat. Aquesta entitat, que enguany compleix deu anys a Catalunya, treballa per millorar la qualitat de vida de les persones grans o amb mobilitat reduïda mitjançant passejades en tricicles elèctrics adaptats, conduïts per persones voluntàries.
Una iniciativa que combat la solitud no desitjada, fomenta l’envelliment actiu i afavoreix la creació de vincles entre generacions. Avui descobrirem com funciona aquest projecte, què aporta a les persones usuàries i també com transforma aquells que hi participen com a voluntaris. Ho farem a través de tres testimonis: l’Elisa Ojeda, cofundadora i coordinadora general d’En Bici Sense Edat a Barcelona; en Rafel Estevan i en Carles Casas, voluntaris conductors de tricicle; i el Sr. Ramon i la Sra. Rosrio, usuaris de la Residència Josep Miracle.
