Josep Manuel Prats, president de la Federació d’Associacions de Pares d’Escoles Lliures (FAPEL), Ramon Homs, president de l’Associació Europea d’Educació Diferenciada i director del col·legi XALOC de l’Hospitalet de Llobregat, i Miquel Mateo, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, el nou decret de concerts educatius, que torna a provocar una reacció crítica en una part important del sector, sobretot les escoles concertades i associacions de pares i mares. Mateo ha recordat que "el decret és l'instrument que posa a l'abast de les famílies l'accés a l'educació gratuïta en l'exercici de la llibertat d'elecció de centre". En aquesta línia, ha defensat "que hi hagi un consens perquè es pugui dur endavant sense conflicte". El secretari adjunt de l'Escola Cristiana ha assegurat que, "tot i que s'ha parlat amb l'Administració, els temes crucials no s'han acabat de tancar, i ara trobem aspectes molt negatius per a l'escola concertada".
D'altra banda, Miquel Mateo ha lamentat que "es posen, per a la renovació de concerts, almenys sis condicions noves i diferents de les legalment previstes, que admetien fins i tot una renovació automàtica, però ara s'estableix que hi hagi el 60 per cent com a mínim d'alumnes escolaritzats siguin de la zona del centre o que hi hagi un percentatge mínim amb necessitats especials", entre d'altres. A més, Mateo ha comentat que "l'Administració admet que hi ha infrafinançament i el quantifica, però no hi ha calendari d'aplicació ni compromís mentre s'exigeix el mateix a l'escola concertada". En un altre moment, ha dit que "el mecanisme de la programació escolar és competència de l'administració, i s'ha d'utilitzar, però sempre de manera objectiva i complint l'objectiu d'harmonitzar a partir dels drets de les famílies i les titularitats dins aquests àmbits, com són el de creació i elecció de centre, dins la limitació del mateix sistema". Finalment el representant de l'Escola Cristiana s'ha queixat que "l'Administració pren decisions amb arbitrarietat, per exemple quan determina un 60 per cent de l'alumnat del barri per a tothom, quan podria estalbir un 40, un 10 o un percentatge variable en funció de cada tema".
Josep Manuel Prats, per la seva banda, ha denunciat que "el no finançament dels serveis per als centres concertats recau sempre en les famílies". El president de la FAPEL s'ha queixat també que l'administració "podia haver esperat que la comissió que estudia el cost de la plaça escolar digués quin és", i ha conclòs que "no deixen que les famílies triïn, a més de limitar la seva llibertat d'elecció". I Ramon Homs ha explicat que "el reconeixement que l'aportació de l'administració no és suficient és contradictori amb el fet que es retregui a les famílies que hagin triat un model determinat". En aquesta línia, ha recordat que "una part important de les famílies estan fent un gran esforç per tenir una educació de qualitat i, a sobre, se'ls retreu això i se'ls retalla la llibertat de triar".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 24 de febrer.
El projecte avançat dijous passat per la Generalitat preveu que perdin el concert aquells centres que no tinguin un 60 per cent de l’alumnat del barri. El Departament també revisarà les quotes que paguen les famílies si considera que són “injustificadament elevades”. A més, es retiren els ajuts a centres que segueixen el model diferenciat per sexes. Tot i que el govern català reconeix l’infrafinançament i el quantifica amb 145 milions d’euros addicionals, el decret no va acompanyat d’aquesta dotació econòmica. La Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que escolaritza dos terços de tota la concertada i un de cada quatre alumnes en total, lamenta que la Generalitat no posi solució a la manca de finançament, alhora que recorda que “el tant per cent d’alumnat per barris o territoris no el pot triar ni l’administració ni la titularitat, sinó les famílies”.
La Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures (la FAPEL) considera “injusta” la mesura perquè “ataca directament la llibertat d’elecció de les famílies”. Assegura que “el model d’educació diferenciada és vàlid a molts llocs del món, també a Espanya i a Europa”, i anuncia “recorregut jurídic per defensar-lo”. Des del govern, la directora general de Centres Concertats i Privats, Pilar Contreras, justifica el decret a partir del fet que “l’escola ha de ser el reflex del que és el seu entorn”. Assegura, a més, que “els centres d’un barri on hi ha un 30 per cent de famílies amb situació econòmica i social desfavorida han de reflectir-ho”.
Després del decret d’admissions, a partir del qual la comunitat educativa ha demanat diàleg abans que el govern l’aprovi, ara anem pel mateix camí. Des de l’escola concertada i molts pares i mares amb diverses associacions, es reivindica cada dia amb més força un respecte total al principi bàsic de respecta la llibertat d’elecció per a les famílies. L’article 27 de la Constitució i molts altres preceptes legals consagren un valor que es refereix a “la tria d’acord amb les pròpies conviccions”. A Catalunya, però, sembla que tenim a la vista un horitzó d’entrebancs i dificultats, que se sumen a les sempre complexes realitats socials i estructurals.
