La comunitat jueva Jabad Lubavitch de Barcelona es defineix com a ortodoxa, però ben relacionada amb les altres, unes més conservadores i altres més reformistes. Jabad Lubavitch, que podríem traduir com “la saviesa o el coneixement a la ciutat de l’amor”, treballa molt sobre el discerniment i la transmissió de la llei de Déu i de la creença, principalment a través de la família. Ara, en temps de pandèmia, aquesta comunitat jueva està esperant que torni la normalitat per inaugurar el que s’anomena un “micvé”, una cambra per al bany ritual de la purificació. Serà el segon que hi ha a Barcelona, i està pensat especialment per a dones. Una de les característiques és que l’aigua ha de fluir i no pot estar estancada, motiu pel qual es dissenya l’espai amb dues fonts d’aigua que es van barrejant i, d’acord amb la tradició jueva, es mantenen vives. Tot plegat forma part d’aquest judaisme que ha tingut un gran impacte en la història del nostre país. El rabí d'origen argentí i rus David Libersohn, fundador de la comunitat jueva ortodoxa a la capital catalana, va fundar el 2002 a Barcelona el Centre d’Estudis Lubavitch, del moviment jueu Jabad, i porta més de dues dècades treballant per preservar l’observança religiosa i moral del judaisme. Aquest dimarts, en l'espai Temps de diàleg de Ràdio Estel, dins el magazine El Mirador de l'actualitat, ha presentat el que ell anomena "cercle jueu".
Com definiria vostè la comunitat Jabad Lubavitch?
Més que una comunitat, que reuneix però alhora és com de veïns, és un cercle de judaisme. Tothom qui té una vinculació amb el judaisme des de qualsevol punt, cultural, tradicional o religiós, pot unir-s'hi des d'alguna de les parts, que són iguals. En aquesta comunitat, que es regeix per l'ortodòxia, es marca la forma amb què es defineix el judaisme i no pas les persones. És una definició de la teologia de l'ésser i no pas l'ésser per la teologia.
Com serà aquest micvé o cambra de purificació amb aigua al barri de les Corts de Barcelona?
El micvé és una forma de donar espai a la vida i al cicle de la dona. Després del cicle menstrual, el judaisme busca en la seva cultura garantir la higiene de la persona. Avui vivim un temps en què l'aigua corrent no és un luxe per a ningú, però es conserva la tradició, que té a veure amb la consciència de la persona davant l'existència d'un cicle de renovació. Aquest es renova de manera diferent en l'home i en la dona. En el judaisme, santifiquem els temps, no pas els espais. És el temps que ens toca viure, dins del qual alguns espais poden ser uns minuts uns dies i unes hores, altres. Normalment l'home, en la connexió amb la consciència, viu temps breus. La dona, amb el fluir de les aigües, fa una immersió que l'ajuda a prendre consciència amb l'esperit de la matèria, que habitualment es troba a l'aigua. Hi ha un cicle de l'aigua, de l'aire i també de la persona.
Quin sentit té per a la religió jueva la purificació, i particularment quan és amb aigua?
La idea de la purificació està relacionada amb la de la persona que tria, entre el bé i el mal o entre allò permès i allò prohibit. Això sí, en el judaisme, no existeix pecat sinó transgressió o alteració de la voluntat divina. En la càrrega del materialisme, la persona té més consciència de triar allò que és correcte.
De quina manera la societat catalana pot valorar més l’impacte del judaisme en la història del nostre país?
En la perspectiva de l'home modern que té poc temps, i sovint tot sembla caduc, valorem sovint les coses quan no les tenim. L'impacte del judaisme en la societat judeocristiana i islamocristiana, pròpia d'aquestes terres, és reconèixer el principi de les religions monoteistes, sorgides del judaisme. No sé quin és el valor. Potser la cultura o la formació religiosa hi ajudaria, però nosaltres vivim a Occident una realitat de religions monoteistes que majoritàriament comencen en el judaisme. El resultat és el que hi ha, i no es pot esborrar.
Com viu vostè les diferències entre comunitats jueves actualment a Catalunya? I com viuen vostè i la seva comunitat el diàleg interreligiós?
Quan estàs vestit amb una camisa, no saps quina portes. Passa el mateix amb les etiquetes de conservador, ortodox, tradicionalista o reformista. Tots som jueus. Jo tinc una formació profundament jueva i, alhora, un respecte per totes les persones que viuen al meu voltant. De fet, no tinc una gran especialitat en el diàleg interreligiós, sinó que crec que les persones hauríem de tenir uns valors, entre els quals no hauríem d'oblidar la dimensió religiosa, la deïtat. Després, cadascú fa el que vol, però les religions estan per viure-les.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 23 de febrer.
