Aquests dies a #ElPitjordelPitjor parlem de l’auge dels populisme a tota Europa.
Dijous hem parlat amb el politòleg Guillem Rico. El populisme s'ha definit de moltes maneres, però sempre, segons Rico, "té un sentit pejoratiu, per desacreditar". La idea bàsica és "l'enaltiment del poble, la denigració de l'elit, i conseqüència d'això hi ha un antagonisme entre poble i elit", expressava el professor de la UAB.
"El populisme pot ser molt contrari al component liberal de la democràcia: les barreres a la voluntat de la majoria: l'imperi de la llei, la separació de poders, els partits polítics com intermediaris...". Guillem Rico ha repassat els partits polítics per parlar dels què són més o menys populistes: "Els que menys ho són són el PP i PSOE, l'elit, la casta. Podemos es qui fa servir un discurs més populista, és de manual, i ho fan servir de manera més deliberada. Ciutadans ho ha estat als inicis, quan criticava una elit política catalana.El sobiranisme ha estat molt populista, quan diu que la voluntat del poble ha de passar per sobre de les lleis", descrivia el doctor en Ciència Política Guillem Rico.
Dimecres hem entrevistat Carles Pont, professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, que ens ha explicat les tècniques discursives populistes: "Els discursos són emotius. Intenta tocar el cor, les vísceres. Dir coses que no diuen els partits tradicionals, induits per la correcció política. Volen parlar clar".
Podemos s'ha presentat com l'exemple de populisme a Espanya, però Carles Pont difereix: "Té una part de discurs populista, és veritat, però és fruit d'una nova fornada de polítics amb una alta formació, i si ve aprofiten un moment concret, també ho aprofiten perquè hi ha gent per sota que empeny"
La irrupció de nous partits, segons Carles Pont: "Passa per un cert desencís amb els partits polítics convencionals, que si donéssin resposta, no caldria tenir altres formacions més populistes"
En la primera entrevista, aquest dimarts, hem parlat amb Xavier Casals, historiador i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Facultat Ramon Llull.
Casals, per començar, ha definit el populisme: "Es caracteritza per una contraposició entre el poble sa i les elits", fent servir "un discurs molt simplista", recolzat per les noves tecnologies: "Han creat el miratge de la plaça electrònica, i és el que els indignats van portar a la pràctica i el que fan formacions tant diferents com la CUP, Podemos o el Moviment 5 estrelles".
El doctor en Història de la Ramon Llull ha apuntat que aquests no són els únics partits populistes: "El populisme està estès per tot l’arc polític". L'investigador ha dit a RàdioEstel que es donarà per satisfet si els nous partits aconsegueixen refundar el sistema democràtic, amb un finançament electoral clar i llistes electorals obertes, entre d'altres.
Per a més informació, visiteu xaviercasals.wordpress.com i consulteu el llibre El pueblo contra el parlamento, el nuevo populismo en España (1989-2013)
