Aquesta setmana a El Pitjor del pitjor parlem de les oportunitats laborals que s’ofereixen a casa nostra i del fet que molts catalans i catalanes es veuen abocades a marxar a l’exterior buscant noves i millors sortides professionals.
L’any passat l’associació de joves de la UGT Avalot va denunciar que el joves catalans que marxen a l’estranger havien augmentat quasi un 56% en només 5 anys. Deien que la precarietat i la temporalitat, a més de la destrucció del treball, són algunes de les causes que els fan emigrar. Divendres, per cloure la setmana, hem entrevistat Afra Blanco, portaveu nacional d'Avalot: "Un jove que s'ho ha currat, que els seus pares han pagat la seva formació, no troben treball", fet que els porta a marxar: "Altres països et reben amb els braços oberts, perquè estàs format i amb ganes de treballar".
Blanco ha aportat dades: "El 57% dels joves no voldrien treballar en un contracte parcial" i "9 de cada 10 contractes que es fan a Catalunya són temporals, i de menys d'un mes". La portaveu d'Avalot ha posat el cas de Port Aventura, que està contractant per 670 euros ja que la reforma laboral ho permet si l'empresa té una previsió de pèrdues.
Escolta Afra Blanco - minut 31
Dijous ha parlat per RàdioEstel Javier Oloriz, natural de Pamplona i resident manager d'una escola internacional d'idiomes a Oxford. Es va anar amb 19 anys, no obligat a anar-se'n sinó per millorar l'anglès: "La crisi és sempre oportunitat, i forçar-se a anar fora ha estat una experiència personal, professional i acadèmica que mai ho podria haver aconseguit a Espanya".
Aquest jove pamplonès ha narrat: "La gent a Anglaterra treballa amb 15 anys, estas competint amb gent que des de molt petita ja té experiència laboral, a més de la barrera de l'idioma. L'oferta laboral és més diversa, fins i tot d'abans de la crisi". Segons el seu punt de vista, "l'oferta laboral espanyola es bastant limitada amb el que podem trobar al mercat internacional"
Javier Oloriz recalca que s'ha de guanyar el respecte per ser estranger: "Si la gent no et veu que estàs disposada a treballar i esforçar-te més que una persona local, no et considera bé".
Escolta Javier Oloriz - minut 32
També hem comptat amb Carla Brossa, enginyera de software. El 2010 va decidir marxar després de quedar-se sense feina. El seu Curriculum Vitae va arribar a una empresa internacional que fa xips per mòbils, que la va contractar per treballar a Noruega: "La feina aquí no serà la meitat d'interessant ni la meitat de ben pagada, ni trobes el millor tracte que fora. Aquesta actitud no la veig aquí".
L'experiència a l'estranger l'ha enriquit molt: "M'ha obert els hortizons. Tinc una altra visió del món professional. D'altra banda he conegut costums diferents i gent d'altres països, immigrants com tu". La Carla Brossa ha passat per Alemanya i ara ha tornat a casa, per programar més, que és el que li agrada, i per estar amb la seva parella.
Escolta Carla Brossa - minut 32
La nostra primera convidada de la setmana va ser la Cristina, de 28 anys, i que ens va atendre des de Londres. Ella va decidir marxar a Anglaterra per perfeccionar el seu anglès, sobretot el jurídic.
Escolta la Cristina - minut 40
