L'espai El pitjor del pitjor, dins la Fórmula Estel de Ràdio Estel, analitza aquesta setmana la nova Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre habitatge i pobresa energètica, impulsada per la Plataforma contra la Pobresa, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i altres entitats. A Catalunya, es produeixen 50 desnonaments cada dia, i més de 320.000 famílies pateixen pobresa energètica. Dimarts hem entrevistat Vanesa Valiño, directora de l'Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC), que ens ha explicat per què sorgeix i les quatre reivindicacions de la ILP. La Iniciativa Legislativa Popular, d’àmbit català, vol adaptar-se a la situació actual: “Tot i la crisi, contrastada amb dades oficials, les polítiques d’habitatge estan orientades a una classe mitja amb uns ingressos estables i regulars”. 

A Catalunya hi ha 95.000 famílies que no reben cap ingrés, i moltes persones han perdut la seva feina. El 60% dels desnonaments són per impagament del lloguer, no d’hipoteca, i a Barcelona aquesta xifra augmenta a més del 80%. Aquesta ILP recull 4 punts:

1. Dret a la segona oportunitat. No es pot demanar dació en pagament perquè la Generalitat no té competències. Per això, es reclama tornar a començar de nou: poder llogar un pis, tenir targeta de crèdit, etc. si passats 2-4 anys s’han pagat els deutes.

2. Obligar els grans propietaris a posar el pis en lloguer social i, en el cas dels petits, oferir als llogaters mesures d’ajuda per pagar. Si aquestes no són suficients, es tracta d'oferir un reallotjament social.

3. Pobresa energètica. La treballadora social, estudiat el cas, decidirà si dóna el títol de vulnerabilitat a la família per rebre les subvencions.

4. Forçar el lloguer de tots els pisos buits.

Vanesa Valiño, directora de l'Observatori DESC, ha defensat que siguin les empreses i no l’Administració les que paguin els deutes per habitatge o serveis bàsics: “El cost no l'ha d'assumir tota la societat, sinó aquestes empreses, que estan actuant amb una lògica de monopoli i tenint milers i milers de milions de beneficis”. 

Es pot escoltar aquí (minut 33'00") tota l'entrevista a Vanesa Valiño.

D'altra banda, dilluns per encetar la setmana, ens ha acompanyat Mercedes Vidal, una de les impulsores de la ILP sobre habitatge i pobresa energètica, així com membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica. En primer lloc, ens ha explicat que aquest concepte “vol dir que, per raons econòmiques, o tens dificultat o no tens accés als subministraments bàsics d’aigua, llum i gas”. “A casa nostra és una situació realment greu”, lamenta, alhora que ha assegurat que “l’Enquesta de condicions de vida de Catalunya parla d’un 7% de llars que no poden assumir la despesa de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada”. En aquest sentit, explica que l’any 2012, a l’àrea metropolitana de Barcelona, hi va haver 72.000 expedients de suspensió de subministrament d’aigua, cosa que vol dir que totes aquestes famílies van rebre a la seva llar una carta dient-los que se’ls tallaria el subministrament si no pagaven.

Vidal apunta que, a la ILP, es plantegen diferents reclamacions, “sobre l’accés a l’habitatge digne, mesures contra el sobreendeutament, per evitar els desnonaments i la pobresa energètica”. Sobre les mesures per evitar la pobresa energètica, considera que les administracions públiques “han d’exercir el seu paper de garant de drets, independentment dels recursos econòmics de la persona”, perquè l’accés a unes condicions de vida adequades “és un dret bàsic”. És per això que denuncia que s’estiguin deixant “uns drets bàsics en mans del mercat i d’una empresa privada que només busca maximitzar els seus beneficis”, i que l’administració “no hi estigui intervenint moltes vegades”.

A més, Mercedes Vidal ha lloat els esforços que, des dels municipis, es fan per fer front a aquesta situació, però ha avisat que el Decret sobre la Pobresa Energètica de la Generalitat “no s’està aplicant”. “És un decret que preveu un fons que havia d’anar a càrrec dels municipis i de les empreses subministradores, que tenen uns beneficis astronòmics”, ha conclòs, alhora que ha afegit que “de moment no hi ha cap mesura en ferm que les estigui obligant a aportar diners a aquest fons".

Es pot escoltar aquí (des del minut 30'45") tota l'entrevista a Mercedes Vidal.