Qui millor per donar vida a un conte universal com Pinocchio que dos italians sobre l’escenari. Un conte universal però que, amb llicències, parteix de l’original justament en el bicentenari del naixement de Carlo Collodi i que alhora poc té a veure amb aquella imatge del Pinocchio que ens va donar Disney. El cert és que Enrico Ianniello fa d’un mític conte un espectacle que mira de cara als adults per reflexionar sobre quin món deixem als nostres infants. Per reflexionar sobre les primeres passes d’un nen que, indefectiblement, s’allunya del seu progenitor. Un cinema àntic, la pobresa extrema i un ninot de fusta a qui dona vida un Moreno Bernardi acostumat a fer-nos somiar amb el gest, la mirada i l’amor que, juntament amb Ianniello, posen tots dos sobre l’escenari.
