Aquesta setmana parlem de les implicacions legals que pot tenir la informació que publiquem a les xarxes socials.
Per acabar la setmana hem rebut la visita d'Enrique San Juan, director de l'agència digital Community Internet: "Les possibilitats d'Internet s'estan descobrint encara. El cas de Guillermo Zapata ajuda a ensenyar". San Juan ha reflexionat: "Què diries si estàs a dalt d'un escenari davant de molta gent i enfocat pels llums? La comunicació pel Twitter sembla molt íntima però arriba a molta gent".
A més, ha indicat, esborrar un contingut és molt difícil: "Tot allò que publiquem està perdut des del punt de vista del nostre control. Imaginem Facebook, per exemple: qualsevol persona pot fer una captura de pantalla i es pot difondre de manera extensa i incontrolada"
"Els límits de la llibertat d'expressió estan marcats per la llei. A les xarxes socials estem afectats per les mateixes lleis", ha advertit Enrique San Juan, director de l'agència digital Community Internet.
Escolta Enrique San Juan - minut 35
Dijous hem conversat amb Rafa Bustos, professor de dret constitucional i dret de la informació de la Universitat Pompeu Fabra. "Les xarxes socials han crescut d'una manera molt natural, molt lliure". Per això: "S'ha de tenir molt de compte. Poden tenir conseqüències jurídiques. No és el mateix que una conversa en una cafeteria, o un xat".
Sobre els tuits de Guillermo Zapata, el professor de la UPF ha indicat: "El fer bofa de víctimes de delictes o genocidis suposa afectar a la dignitat de persones, i afecta el dret a l'honor. Si tu desprecies a algú que ha estat víctima d'una persecució lesiones la seva dignitat i la de totes les persones que ho han patit".
Els tuits han assolit rellevància pel nomenament de Zapata com a regidor de Cultura: "En el moment en què es converteix en un personatge públic, la seva situació canvia. Ja no és un cercle restringit de persones, sinó del conjunt de la societat". El professor de dret de la informació de la UPF ha definit: "A vegades en l'exercici de la llibertat d'expressió es poden cometre excessos. On està el limit? Depén de cada cas. En general la llibertat dexpressió te certes avantatges, pero no sempre".
Dimecres hem parlat amb en Pedro Morales, cap de delictes tecnològics de la Brigada d'Investigació Tecnològica de la Policia Nacional. Morales ens ha explicat com investiguen allò que es publica a la xarxa. "Quan es detecta un comentari injuriós real, actuem com si aquest hagués succeït a la vida real", ha comentat Morales.
A més, Morales ha concretat en què consisteix la tasca del perfil a Twitter que té la Policia Nacional (@policia): "No és tant una oficina de denúncies sinó que s'utilitza com a canal de comunicació amb la ciutadania. Es pengen alertes, s'anuncia, per exemple, si hi ha algun nou tipus d'estafa o virus". Tanmateix, el perfil també permet rebre informació dels ciutadans: " Ens envien informació i depenent del contingut, si són problemes d'assetjament, de pornografia infantil o d'altres, s'envia a la unitat corresponent que s'encarrega d'investigar-ho".
Dimarts vam tenir a José Vargas, president de l’Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, l’ACVOT. Segons Vargas, l’ACVOT es posiciona “en contra” de situacions com la provocada pels tuits publicats per Guillermo Zapata: “La llibertat d’expressió d’una persona acaba quan comença la d’un altre”. A més, demanava que les institucions puguin intervenir en casos com aquest i d'altres de similars. A més, afegia que "una persona que humilia les víctimes del terrorisme ha de tenir conseqüències legals".
“Som un col·lectiu gran, cadascú té les seves ideologies, i aquestes expressions ens afecten de manera diferent, més a uns que a altres. Hi ha víctimes que qualsevol comentari les pot afectar molt”, ens deia Vargas.
Altrament, Vargas va valorar molt positivament els missatges que reben d'alè i tranquil·litat. “Afortunadament, la gent, fins i tot aquelles que no són víctimes, ens donen suport”.
Torna a escoltar a en Pedro Morales - minut 30
