Antônio Carlos Jobim nascut a Rio de Janeiro un 25 de gener de 1927 fou un compositor i pianista brasiler. Fou un dels principals impulsors de la renovació de la música popular del Brasil, que els anys seixanta abocà en la Bossa nova. Moltes de les seves composicions, entre les quals Garota de Ipanema es feren populars arreu del món. Era fill d'una família acomodada que el 1930 decidí traslladar-se al barri d'Ipanema, a Rio de Janeiro. Incitat per l'afició musical de la seva germana, estudià lliçons de piano amb Hans Joachim Koellteuter i inicià els estudis d'Arquitectura mentre freqüentava els ambients bohemis de la capital carioca on aprengué a tocar també la guitarra. El 1950 abandonà aquella carrera i optà decididament per cultivar la guitarra, actuant en els clubs nocturns, com a pianista i guitarrista indistintament; eren anys de precarietat econòmica i hagué de compartir la música amb diversos treballs, un d'ells d'empleat d'una companyia discogràfica. En aquesta situació va conèixer al diplomàtic Vinicius de Moraes, el qual, aficionat al teatre, li demanà col·laboració i ambdós elaboraren una sèrie de cançons per una peça dramàtica que es titularia Orfeu negra, que el director de cinema francès portaria a la pantalla, on assolí un gran èxit, especialment per l'extraordinària banda sonora. Va morir a Nova York el 8 de desembre de 1994.