Josep Maria Martí Bonet, canonge de la Catedral de Barcelona i director de l'Arxiu Diocesà, Lluís Serra, secretari general de la Unió de Religiosos de Catalunya, i Joan Pallarès, historiador, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, l’impacte social de la Quaresma i el sentit humà i cultural d’algunes tradicions i costums lligats a aquest temps del calendari cristià. Lluís Serra ha destacat que la Quaresma "és propi de les comunitats cristianes, a diferència d'abans, que vivíem més en una cristianitat". D'altra banda, ha dit que, "quan es veu que un col·lectiu fort practica una privació o una abstinència, ho segueix més la societat, que sí que fa dejuni i abstinència, però la novetat és que es fa més per estètica o per nutrició, mentre es critica que es faci per motius religiosos".

Josep Maria Martí Bonet ha comentat que "les pràctiques de la Quaresma estan molt bé, però tenen una evolució", i ha posat l'exemple de "l'abstinència de carn, un aliment molt bàsic abans, però ara no tant". En aquesta línia, ha afegit que "en el moment actual, cal recordar que les pràctiques són més a nivell social i de caritat, perquè el dejuni i l'abstinència és pel pobre i l'indigent". I Joan Pallarès ha reivindicat la pedagogia "d'explicar i vendre bé les raons de les pràctiques quaresmals, que són identitàries, com passa amb els musulmans". Igualment ha recordat que "un somriure ja és una forma de caritat i almoina i, per tant, de caritat", i ha posat l'exemple de "demanar un cafè en un bar somrient, actitud que sovint fa que la persona que serveix, quan està més seriosa, canviï".