Carme Méndez, presidenta de l'Associació de Defensa Drets Animals (ADDA), Esteve Rifà, bomber i col·laborador de l'Arquebisbat de Barcelona, i Arcadi Oliveres, economista i activista social, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, la Cimera de Clima que se celebra a Madrid des d’aquest dilluns i fins divendres de la setmana vinent amb el nom de COP25. És el fòrum polític més important a nivell internacional per fer front a l'emergència climàtica, una de les amenaces més grans a què s'enfronta el planeta. Arcadi Oliveres ha definit com "una incoherència i una gran paradoxa que s'hagi portat la cimera de Xile a Madrid. on hi ha un ajuntament que es proclama contaminador i que acaba d'eliminar les mesures de l'anterior equip de govern municipal per reduir les emissions". El també expresident de Justícia i Pau ha assegurat, sobre el moviment juvenil Fridays4Future, que "no és estrany que aquests nois i noies s'hagin desvetllat i que aquest tema sigui el que els preocupi més, perquè s'hi juguen el futur". Ha aclarit, però, que "aquesta qüestió hauria de dirigir-se cap a altres elements més importants, com ara el canvi d'un sistema econòmic que no s'aguanta, la desigualtat o la pobresa". Oliveres ha insinuat que aquesta preocupació pel clima "respon també a una mica d'egoisme nostre, perquè no ens agrada respirar contaminació en el futur, però no ens importa que una persona mori ofegada a la Mediterrània o que la fam mati algú, i sovint ens movem a partir d'aquí".
L'economista ha denunciat que "la contaminació atmosfèrica mata milers de persones". Igualment ha lamentat "el Protocol de Kyoto, que s'haurà de tornar a debatre en una futura reunió, imposa multes als països que contaminen més del compte, però ni es fa cas ni se sanciona gens ni mica". Molt en relació amb això, Oliveres ha recordat també que "l'Estat espanyol era dels que més incomplia el Protocol de Kyoto emetent grans quantitats de CO2 però, en lloc d'intentar reduir el comportament de les seves fàbriques, va anar al govern de Burkina Faso per veure si li podia comprar drets d'emissió". Oliveres ha destacat que, "a principis dels anys 70, les Nacions Unides ja van convocar una conferència mundial sobre medi ambient, a Estocolm, on tots els ambaixadors que representaven els estats del món, van arribar a la cimera en bicicleta perquè ja existia aquesta preocupació per l'efecte hivernacle i altres qüestions". Finalment ha definit això com "l'aberració més absoluta, la bursatització d'aquest negoci, que segueix existint". Ha dit, a més, que "els qui més pateixen per aquesta contaminació són països asiàtics on es produeixen, per cert, uns productes que després nosaltres comprarem".
Carme Méndez ha destacat que "calen més accions i menys declaracions, perquè realment anem tan a poc a poc i pel darrere de les necessitats reals que estem perdent el tren si no l'hem perdut ja". Sobre Fridays 4 Future, ha comentat que "estan reclamant al món que actuï amb tot el dret del món, perquè se'ls està robant el futur". La presidenta d'ADDA ha assegurat que "Greta Thunberg ha estat el catalitzador i ha sabut aglutinar les forces i sinèrgies". Esteve Rifà ha explicat, per la seva banda, que "hi ha ara diverses grans regions del món amb sequera greu: l'Amazònia, l'est de l'Àfrica, el sud d'Àsia i les illes del Pacífic, sense comptar l'Àrtic amb el desglaç, que són zones que trenquen els enllaços que la natura ens dona i provoquen incidències en forma de terratrèmols, cataclismes o tsunamis". El bomber, a més, ha afegit que "el problema no és la sequera en ella mateixa, sinó els conreus, l'alimentació de la joventut i la gent gran, la fam en general, les infeccions del mosquit Dengue i moltes altres problemàtiques".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 4 de desembre.
Entre les claus, destaquem que el fòrum està format per governs dels països per intentar frenar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. La que té lloc aquests dies a Madrid és la conferència número 25, des de la primera celebrada a Berlín el 1991. La més important ha estat la de 2015 (COP21) celebrada a la capital francesa, a la qual es va assolir l'anomenat Acord de París , que és el pacte internacional més ambiciós fins ara per fer front a l'emergència climàtica, ja que marca el full de ruta per a les properes dècades. Recordem que l'objectiu fonamental de l'Acord de París és que la temperatura mitjana del planeta l’any 2100 no superi l’increment de 2 graus en relació amb els nivells preindustrials; tot i que els esforços s'han d'encaminar cap a un increment mitjà menor, d’un i mig. El pacte entrarà en vigor el 2020 i, per tant, les contribucions que ara es presentin.
Aquesta cimera de Madrid és important perquè, com hem vist, és l'última abans del termini establert per activar l'Acord de París, que ha d'entrar en vigor ara al gener i que substituirà el Protocol de Kyoto. Aquesta COP25 se celebra amb el lema "Temps d'actuar". Les autoritats mediambientals esperen que aquesta cimera obri un nou cicle en què la negociació climàtica internacional doni pas a una nova fase "d'acció" per combatre l'emergència climàtica. Cada vegada queda menys temps per aconseguir els objectius de l'Acord de París i tots els indicadors evidencien que, quatre anys després, les mesures adoptades per bona part dels governs són insuficients. Així, aquesta COP25 és sobretot important perquè és preludi de la de l’any vinent a Glasgow. A la ciutat escocesa, els governs han de retre comptes per primera vegada sobre els seus plans nacionals presentats per reduir els gasos d'efecte hivernacle.
Els mercats de carboni, les aportacions a Fons Verd de Clima, el mecanisme de danys i compensacions per fenòmens climàtics extrems, el suport als països en vies de desenvolupament en la seva transició a un nou model energètic i els propers passos que se seguiran a partir de l’any vinent són alguns reptes de les negociacions d'aquesta cimera. Sis economies copen el 60% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que són les de la Xina (26,8%), els Estats Units (13,1%), la Unió Europea (9%), l’Índia (7%) i Rússia (4,6%). Xina i l'Índia han presentat compromisos per reduir la seva intensitat d'emissions en relació amb el PIB per al 2030, que probablement es compliran, però les seves emissions continuaran augmentant en la pròxima dècada a causa de el creixement econòmic. Els Estats Units, però, té intenció de retirar-se de l'Acord de París. La Unió Europea (amb els seus 28 Estats membres) és la més complidora en matèria climàtica. S'espera que per a 2030 redueixi les emissions en un 58% per sota de el nivell de 1990. Estem davant d’un problema molt seriós que afrontem entre les dificultats i l’esperança.
