Miquel Mateo, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Josep Manuel Prats, president de la Federació d’Associacions de Pares d’Escoles Lliures (FAPEL), i Carles Camí, president de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya. han analitzat aquest dimarts, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la situació de l'ensenyament a Catalunya, sobretot amb el nou decret d’admissió de la Generalitat, que ha posat en alerta bona part de la comunitat educativa, principalment l'escola concertada, associacions de famílies i patronals. Demanen més finançament i que no es limiti el dret a escollir el centre escolar. Mateo ha denunciat que "acusar l'escola concertada de no haver estat capaços d'escolaritzar alumnes amb necessitats especials o altres és posar en dubte una història, una tradició i una manera de fer que, en realitat, coneixen perfectament". En aquesta línia, ha assegurat que "no és l'Escola Cristiana, o la concertada en general, la que incompleix els pactes o no vol escolaritzar, sinó una Administració que no compleix amb el seu primer deure, que és garantir la gratuïtat en un centre concertat". Per sostenir aquesta afirmació, el representant de l'Escola Cristiana ha explicat que, "tal i com està muntat aquest sistema, els pares, tot i mostrar una preferència per una escola concreta, admeten que els hauria agradat anar a una concertada però que no ha pogut ser perquè no hi havia possibilitats, i aquestes traves són malauradament estructurals i històriques".
Miquel Mateo s'ha mostrat també sorprès per l'anunci, fet aquests dies per la Generalitat, de convertir una vintena d'escoles concertades en públiques. "No ens consta res i no sé a quines es refereix", ha dit. Per la seva banda, Carles Camí ha lamentat també que "es reperteix la idea de pacte contra la segregació, una paraula que vol dir diferència forçada entre alumnes, tot i que sempre es pot millorar la distribució de determinats tipus d'estudiants". Igualment ha recordat que "el factor més important que pot crear una distribució deficient és precisament el finançament amb fons públics, que ara només és parcial". Josep Manuel Prats ha defensat "el dret real de les famílies a triar centre, una realitat que alguns mitjans o sectors socials converteixen ara en presumpte o fictici". A més, ha assegurat que, "si s'escapça d'alguna manera, cal dir amb claredat que els drets no es poden restringir mai". El president de la FAPEL ha mostrat la seva esperança "que es pugui parlar entre tota la comunitat educativa a partir d'ara", ja que el decret de la Generalitat encara no s'ha aprovat.
Ja fa uns dies que, a les mares i els pares de l'escola concertada, els ha arribat el document que ha causat rebombori. El reparteixen les direccions de les escoles i les associacions de famílies. I es demana signar per presentar al·legacions a la nova normativa del Departament d'Educació: l'anomenat "decret d'admissió". El decret té l'origen en l’anomenat Pacte Contra la Segregació Escolar impulsat pel Síndic de Greuges amb 16 mesures per garantir la distribució més equitativa de l'alumnat entre la pública i la concertada. Una de les mesures, ara al centre de la polèmica, és que el nombre de places de la concertada es determinarà abans de saber quantes famílies volen portar-hi els fills, i no després. Des d'alguns sectors de la concertada ja s'ha manifestat que la mesura "afecta de manera directa el dret d'elecció de centre docent dels pares i mares".
Josep Manuel Prats, president de la FAPEL, Federació de Pares i Mares d'AMPES de Catalunya de l'Escola Concertada que "l'oferta hauria de ser oberta i lliure de totes les escoles per tots els pares i mares i que cadascú pugui triar”. Miquel Mateo, secretari general adjunt Fundació Escola Cristiana de Catalunya accepta que hi hagi més alumnat amb necessitats especials a la concertada però lamenta la falta de finançament. Si no hi ha més inversió i es tanquen línies, apunta, s'haurà d'acomiadar professorat. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, explica que la concreció sobre el finançament es farà en un altre decret, el de concerts, i ha defensat les mesures.
Els centres concertats, un terç dels quals estan integrats en la Fundació Escola Cristiana, ja s’adaptaven fins ara a les directrius i els varems d’admissió, tot i que certament no absorbien un percentatge gaire alt d’alumnes amb necessitats especials o de famílies més vulnerables. A canvi d’aquest major control sobre la concertada, Educació preveu incrementar el finançament d’aquestes escoles. La Generalitat parla, entre altres coses, de “segregació” per referir-se a l’escola diferenciada, cosa que no deixa indiferent ningú, amb les connotacions negatives d’un terme que no és segurament el més adequat per definir un model, per cert, reconegut per les Nacions Unides. En el fons de tot plegat, hi ha un principi universal, no només constitucional o d’àmbit català, que és la llibertat dels pares i mares a l’hora d’escollir model educatiu d’acord amb les pròpies conviccions. Diguin el que diguin els polítics de torn, no es pot qüestionar aquest gran actiu de la nostra societat.
