En directe

El Matí a Ràdio Estel

POLÍTICA

“Es pot dir que el rei emèrit és un fugit de la justícia”

Joan Carles I ha pagat un import de gairebé 678.400 euros per regularitzar la seva situació amb Hisenda. El pagament, que es va conèixer aquest…

10 desembre 2020

@rafasanahuja / @IgnasiMiranda

Comparteix
Joan Carles I ha pagat un import de gairebé 678.400 euros per regularitzar la seva situació amb Hisenda. El pagament, que es va conèixer aquest dimecres, estaria relacionat amb la presumpta utilització de diverses targetes opaques per part de diversos membres de la família reial entre els anys 2016 i 2018, quan el monarca ja havia abdicat. Aquest cap de setmana havia transcendit que el rei emèrit tenia previst presentar una declaració a l'Agència Tributària per impedir que s'investigués el cas. Suposadament, els diners estarien vinculats a donacions d'un empresari mexicà amic de Joan Carles I i no tenen a veure amb les investigacions sobre el rei emèrit que duu a terme la Fiscalia del Tribunal Suprem. El despatx d'advocats Sánchez-Junco, que representa Joan Carles, ha anunciat en un comunicat que l'anterior cap de l'Estat havia donat instruccions per fer pública l'operació que salda el deute. Aquest dijous, en una entrevista en el programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, l'advocat penalista Lluís Batlló ha analitzat com queda la situació del monarca

Què pot canviar en la situació personal de Joan Carles I després d’aquesta regularització davant d’Hisenda?
 

Des del punt de vista penal, en aquest tema, podria quedar exonerat de responsabilitat. En relació amb el delicte fiscal, existeix un mecanisme mitjançant el qual, si una persona regularitza la seva situació abans de la investigació, ja no s’inicia procediment penal. Un altre tema interesant és que la investigació que estava en marxa, sobre això de les targetes opaques, era del servei de prevenció del blanqueig de capital, que és administratiu i no pas penal o judicial

Com que aquest pagament del rei emèrit no té res a veure amb les investigacions de la Fiscalia del Suprem, relacionades en aquest cas amb comissions i comptes a Suïssa, podem dir que no ha canviat res?

Es un front més. Hem de partir del fet que hi ha dues investigacions en marxa que tenen a veure amb les activitats del rei emèrit portades per la fiscalia. Una té a veure amb els 100 milions per l’AVE a la Meca i una altra, sobre diners en un paradís fiscal, 10 milions d’euros concretament. Aquestes dues sí que segueixen la seva investigació. Però segurament tots els fets es van produir quan el rei emèrit era inviolable, perquè era monarca i cap de l'Estat. Cal aclarir-ho i tenir presents les diferències entre la inviolabilitat i la immunitat parlamentària (la que es va concedir a Joan Carles I després d'abdicar). Aquesta es refereix només als diputats, perquè no puguin ser perseguits. La inviolabilitat va mes enllà i suposa no tenir responsabilitat penal.
Com creu que evolucionarà aquest cas de l’anterior cap de l’Estat? Cal separar aquest problema judicial i personal del que ha estat la seva aportació a l’Espanya dels últims 45 anys?
Costa molt, perquè hi ha una trajectòria de molts anys de Joan Carles com a monarca. Se li lloa el seu paper en la transició i en el 23F, però no podem oblidar aquestes darrers anys. Avui certament allò que ha quedat clar, amb la regularització davant Hisenda, és que hi ha un reconeixement de fets delictius. Ara bé, és cert que ja no pot ser perseguit per la Fiscalia a causa d'això. Pel que fa a les altres qüestions, és clau que, quan es van dur a terme, encara era monarca. Jo crec que es dona una situació molt estranya, per a la ciutadania. És el fet que hagi fugit. Diu que està a disposició de les autoritats, però no es cert. Això s’hauria de veure perquè, segons com vagin les investigacions, pot tornar o no. De qualsevol altra persona en la seva situació, es diria que es un fugit de la justícia. Per tant, es pot dir que ho és.

Es diu que Joan Carles I vol tornar a Espanya uns dies per passar el Nadal amb la família. Creu que ho farà?

Ho podria fer, fins i tot amb les imputacions. Si no hi ha mesures cautelars, té llibertat de moviments. També pot passar que el fiscal aprofiti la presència del monarca en territori espanyol per dictar mesures cautelars. Seria curiós i transcendent, però podria passar.
De quina manera aquest problema del rei emèrit pot afectar l’actual sistema polític espanyol de Monarquia parlamentària, potser desgastat i, en qualsevol cas, debatut i fins i tot de vegades qüestionat?
Absolutament. Molta gent no entén la Monarquia, en molts casos perquè no l'ha votada. És quelcom que costa d'assumir, sobretot a la gent jove. És veritat que, si no hi hagués monarca, hi hauria un president de la república, i caldria veure si això es millor. De tota manera, jo penso que ara la Monarquia, com a institució, no interessa gaire al ciutadà en general, i més en aquests temps que vivim. Tenim molts problemes més seriosos i que interessen més.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dijous 10 de desembre de 2020

Més actualitat

"La cultura de la violació està tan arrelada que considerem normals aquestes campanyes"

Moltes mans tapen la cara d'una dona, davant un fons negre.

El principal repte dels moviments feministes és desmuntar aquesta estructura que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones

1 desembre 2022

Esquerra reconeix obertament que negocia amb el PSC per l'aprovació dels pressupostos

Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu d'ERC, en roda de premsa al Parlament el 15 de novembre de 2022

La portaveu adjunta dels republicans, Marta Vilalta és "optimista" amb les negociacions i veu possible començar el debat parlamentari abans d'acabar l'any"

30 novembre 2022

Redacció

Metges de Catalunya: "El sistema de salut públic té data de caducitat si no es posen solucions"

Els metges de peu en una concentració organitzada per Metges de Catalunya a la plaça de Sant Jaume per reivindicar la dignificació de la medicina familiar i comunitària el 19 de maig de 2021.

Des de la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat asseguren que és poc oportú convocar la vaga en aquests moments

29 novembre 2022

Redacció