Hem viscut, sens dubte, un estiu marcat en tots els àmbits i a tots els nivells per la crisi sanitària. El Covid-19 ha condicionat la nostra vida també en temps de vacances, de la mateixa manera que ha estat un factor important per qui han de treballar aquests mesos de juliol i agost i, en definitiva, per a tothom. Per exemple, un estudi que acabem de conèixer, fet per investigadors de la UPC i l'Hospital Trias i Pujol, qualifica la situació actual de la pandèmia a Espanya de "segona onada" per l'increment de casos diaris aquest estiu, i una corba que va començar a créixer al juny i que no s'acaba d'aplanar. Tot i això, els autors de l'informe creuen que difícilment es tornarà a la gravetat del març. A Catalunya, ens hem mogut entre les recomanacions de quedar-se a casa fetes per la Generalitat al juliol, una mena de confinament voluntari, i les crides constants a mantenir la distància, portar mascareta i rentar-se sovint les mans, una opció segurament més realista tenint en compte la impossibilitat d’aturar totalment la mobilitat a l’estiu. La pregunta que ens fem avui és clara. Cap a on anem en la crisi del coronavirus? Aquest dilluns, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, el metge internista Josep Maria Guardiola ha ofert algunes claus per a la resposta.
Quin balanç epidemiològic es pot fer de l'estiu? Cap a on anem?
Bona pregunta. Entenc que es complicat tenir-ho clar. Sabem el que està passant, com també la inèrcia que porta la pandèmia. Estem detectant molts casos perquè tenim molts tests. Ara bé, l'onada de març era més potent que l’actual. També és cert que el virus ens desconcerta. Al març teníem l’hospital de Sant Pau veritablement saturat. Avui, a l'UCI, hi ha molt pocs pacients i pocs hospitalitzats. No sabem per què passa això. De tota manera, veiem que afortunadament no són casos tan greus, potser perquè són joves que passen la malaltia de manera asimptomàtica. Hem d’anar amb molta cura perquè el problema vagi a més. Però realment no sabem com aniran els números a partir d'ara.
Com valora el fet que les xifres no acaben de baixar?
Les xifres són enganyoses, perquè s’han fet moltes més proves, i això condiciona. Ara mateix, hi ha molts protocols a tot arreu. Es detecten molts asimptomàtics, que són transmissors. l si ets una persona que pots transmetre, t’has d’aïllar. És molt important que la majoria dels casos siguin asimptomàtics, perquè els hospitals estiguin lluny del col·lapse.
Com veu la tornada a l’escola i l’inici del curs?
És molt important que els nanos tornin al col·legi, i que tornin amb seguretat. S’han pres mesures, i hem d'intentar que vagi bé. Ara bé, cal ser conscients que tindrem casos, que sortiran, i caldrà tancar algunes aules o alguns centres. Però la gran notícia és que el curs podrà començar. Dona la impressió de que els casos que ens trobarem seran molt focalitzats. Hi ha estudis publicats, per cert, que demostren que la transmissió del és d’un índex inferior. A partir d'això, es podem prendre mesures dintre de les escoles. Jo vull donar un missatge tranquil·litzador. Els nens han d’anar al col·legi, això sobre tot.
Com preveu que serà la tardor?
Penso que serà amb certa estabilitat i també amb un degoteig de casos. Per tant, allò mes important és no abaixar la guàrdia. Estem en la fase importat de la prevacuna, tenim eines i podem ser capaços de controlar una mica la pandèmia. Si se’m permet l’expressió, diria que estem en un moment pre-dolç.
