Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional a Catalunya, Àngel Miret, advocat expert en migracions i fins fa poc responsable de l’Acollida als Refugiats de la Generalitat, i Núria Sastre, advocada membre del consell de Justícia i Pau a Barcelona, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, la política migratòria espanyola i europea. Pot quedar molt afectada per la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, que avala les expulsions en calent del govern de Mariano Rajoy. Aquest pronunciament judicial europeu coincideix amb un altre recent i d’un àmbit totalment diferent. Ens referim al de la Conferència Episcopal Espanyola, que ha demanat oficialment, per primera vegada, que es tanquin els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Miret ha destacat que, malgrat l'aval a les expulsions en calent, "el Tribunal d'Estrasburg no és tan taxatiu com s'ha presentat en els mitjans de comunicació, perquè diu que no l'ha convençut la idea que hi hagués altres opcions per passar la frontera de manera legal, en el cas d'aquelles persones que tenen algun dret per sobre d'altres migrants, sobre els quals es vulneren drets de manera més flagrant". Ha aclarit que, "si es fa una expulsió en calent, no es pot comprovar si l'estranger és immigrant econòmic o algú que té un dret singular, com ara els menors, els demandants de protecció internacional i les dones víctimes de tràfic o abusos, que no poden ser retornats de manera immediata".

L'advocat expert en migracions ha aclarit que "el fet que el Tribunal digui que no és il·legal expulsar els migrants en calent no vol dir que sigui obligatori". En la mateixa línia, Miret ha afegit que "el tribunal europeu insinua que podria modificar el seu parer si realment es comprovés que no hi ha altres opcions per entrar a Espanya". En definitiva, ha conclòs que "en el futur es podria obrir una porta a una millor consideració d'aquest control de fronteres". En un altre moment, Àngel Miret ha assegurat que, "tot i que aquest cas està tancat, una anàlisi jurídica aprofundida de la mateixa sentència pot modificar substancialment un pronunciament futur del Tribunal Europeu de Drets Humans".

Dani Vilaró ha qualificat de "sorpresa" la sentència del TEDH. "Sembla un disbarat l'argumentació que fa, perquè dona a entendre que els dos migrants que van presentar recurs podien haver utilitzat vies legals i segures per entrar a l'Estat espanyol, però moltes entitats asseguren que no existeixen", ha comentat. Igualment ha afegit que "les alternatives per arribar a Espanya, per les ambaixades o els consulats, són igualment inexistents perquè no hi ha llei d'asil". El portaveu d'Amnistia ha recordat, a més, que "hi ha pendents un parell de recursos al Tribunal Constitucional, que podria no fer cas al que ha dit Estrasburg sobre les devolucions en calent i, per tant, encara hi hauria recorregut".

Per la seva banda, Núria Sastre ha recordat que "la llei és un cos viu, encara que no ho sembli, i està subjecte a transformacions en funció de les necessitats socials, la política, la línia dels qui governen i la pressió social, cosa que pot ser per a bé o per a mal". L'advocada ha dit també que "cal continuar treballant sense treva perquè aquesta llei siguin tan justes com sigui possible". A més, ha afegit que "un jutge pot dir una cosa sobre un tema i després, el contrari, com es va veure, per exemple, en el tema de les hipoteques i els clients dels bancs".

Finalment, sobre els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), Vilaró ha lamentat que "han estat motiu de moltes denúncies pel seu estat i fins i tot per algunes morts". També ha denunciat que "no són la solució". Miret, per la seva banda, ha explicat que "les persones en situació administrativa irregular que hi ha a Catalunya entre 70.000 i 100.000 persones en situació administrativa irregular, quan els CIE poden acollir poc més de 300 persones". Amb aquest argument, ha conclòs que "els arguments contra aquests centres són de sentit comú, més que no pas jurídics, perquè sembla que toqui una rifa però en sentit contrari".

El veredicte estableix que l’executiu espanyol no va violar la legalitat quan van ser retornats de manera immediata, l’agost de 2014, dos africans que havien saltat la tanca de Melilla. Les migracions són, sens dubte, una qüestió important per concebre una ètica universal i, en el cas de la Unió Europea, una fidelitat a l’ànima humanista i cristiana dels seus fundadors. El Tribunal Europeu contradiu, per unanimitat, contradiu una sentència anterior en què, a l’octubre de 2017, la mateixa instància condemnava Espanya per aquelles mateixes expulsions d’ara fa cinc anys i mig. Diu que la devolució d’aquells ciutadans als seus països, Mali i la Costa d’Ivori, no van contravenir ni l’article 13 de la Convenció Europea de Drets Humans ni el 4 de la convenció.

Un dels arguments és que els immigrants s’havien posat ells mateixos “en una situació il·legal” quan van esquivar les tanques de Melilla com a part d’un grup nombrós i “fent servir la força”. La decisió, per cert, ha tingut present el suport que els governs de Bèlgica, França i Itàlia, expressat per escrit en virtut del control de les fronteres de la Unió i de l’acord de Schengen. També van ser consultades les instàncies de drets humans i refugiats del Consell d’Europa, l’ONU, Amnistia Internacional i altres entitats. Les reaccions dels advocats dels migrants i de les organitzacions de defensa dels drets humans han estat molt clares en contra del veredicte. Han demanat al govern espanyol que no l’apliqui.

Aquest aval judicial a la política migratòria espanyola coincideix, d’altra banda, amb les constants denúncies per l’existència dels Centres d’Internament d’Estrangers (els CIE). L’Església, que sempre s’ha mostrat crítica des del seu teixit, moviments i comunitats cristianes en general, ha fet recentment un pas important. La Conferència Episcopal Espanyola ha exigit, per primera vegada de manera formal i oficial, el tancament d’aquests edificis. En l’últim missatge per a la Jornada Mundial del Migrant, els bisbes deien que són “una reclusió dolguda i dura” i demanen que es busquin “alternatives legals i clares per als més pobres entre nosaltres, que són els estrangers sense papers”.

Els 7 CIE que hi ha a Espanya són centres on els immigrants, normalment els qui han comès alguna falta administrativa, es troben internats un màxim de 60 dies de manera cautelar, i van ser creats per una llei orgànica amb finalitat dissuasòria contra la immigració il·legal. Hi ha, però, un problema bàsic de drets humans, perquè aquestes persones, que busquen un futur millor sovint de manera desesperada, veuen violada la seva llibertat individual i de moviments en un lloc amb característiques i règim de tancament més propi d’una presó que no pas d’un lloc d’acollida, encara que sigui prèvia a un retorn al país d’origen.