Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional a Catalunya, i Salvador Aragonés, periodista i professor emèrit de la Universitat Internacional de Catalunya, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, la tensió a la frontera entre Grècia i Turquia, que augmenta i té atrapades milers de persones que volen aprofitar l’oportunitat per entrar a Europa després que el govern de Recepp Tayyip Erdogan decidís obrir fronteres el dia 1. Vilaró ha destacat que "la situació és molt preocupant, sobretot per la resposta que hi va haver de Grècia, amb armes de foc i gasos lacrimògens". En aquesta línia, ha denunciat que "no pot ser que Grècia dispari". Igualment ha recordat que "Turquia intenta empènyer refugiats a la Unió Europea, però l'origen és l'acord bilateral que dona a Turquia la clau per fer-ho". Ha aclarit que és un pacte "econòmic, però no preveu aquest trasllat, i de fet va néixer viciat perquè volia evitar que els estats europeus compleixin una obligació internacional, que és la d'estudiar les peticions de protecció internacional a què tenen dret aquestes persones". El portaveu d'Amnistia ha conclòs que els països de la Unió "no poden triar si ho poden fer o no, sinó perquè han signat uns tractats internacionals, i el dret a demanar asil s'ha d'estudiar, cosa que no és negociable".
Salvador Aragonés, per la seva banda, ha qualificat la situació de "desastrosa des del punt de vista humà, perquè és catastròfic que Turquia jugui amb els refugiats sirians i la Unió Europea també". Igualment ha lamentat que "s'està perdent el sentit de l'humanisme", i ha recordat que "l'origen és la guerra de Síria, en la qual les grans potències no s'han posat d'acord mentre continuen allà i barallant-se, mentre la gent ha de sortir d'allà perquè no s'hi pot viure". El periodista ha dit que "l'acord econòmic amb Turquia és vergonyós, perquè viuen, a més, malament i en un ostracisme total, sense que els nens puguin anar a l'escola". El també professor universitari ha demanat que "es resolgui el conflicte a Síria, perquè aquests ciutadans han de poder tornar-hi". Finalment destaquem que el periodista Albert Naya, en una breu intervenció des d'Istambul, ha explicat que la situació és confusa i que la crisi "ha anat a més després que un primer grup de refugiats es va desplaçar a la frontera, fet que va donar pas al moviment de molts més, sovint en famílies i traslladats en autobusos gratuïts i cotxes particulars".
Turquia vol enviar-hi 1.000 policies especials per impedir que Grècia torni els migrants que intenten passar a la Unió Europea. Hi ha hagut ferits, i fins i tot alguns morts, segons denuncia el ministre de l’Interior turc, Süleyman Soylu. Els refugiats, la majoria sirians, porten mesos a Turquia després d’un acord signat per aquest país amb la Unió Europea al març de 2016. Va ser un nyap després del caos migratori del 2015, i ara Brussel·les sembla que es preocupa més del control de fronteres que no pas d’una futura gestió i integració dels fluxos de refugiats. Malgrat això, el 2019, van entrar irregularment a territori de la Unió 139.000 persones, xifra que confirma que els fluxos no s’interrompen i que, fins i tot, creixeran per diversos factors, molts derivats de la situació a l’Àfrica i les arribades massives de llatinoamericans, per exemple, a Espanya.
Un dels punts més complicats aquests dies és novament l’illa de Lesbos, on la solidaritat ha deixat pas fins i tot a un predomini de l’hostilitat entre la població. Ciutadans d’aquesta zona grega acusen els refugiats, entre altres coses, de robar-los el bestiar, de tallar-los les oliveres i de punxar-los l’electricitat. El Papa, que va viatjar a Lesbos el 16 d’abril de 2016 i fins i tot va portar cap a Roma persones d’allà mitjançant la via del corredor humanitari, insisteix en la necessitat que Europa recuperi la seva ànima i acabi amb la duresa. La gestió de la situació, però, és molt difícil i, sobretot, molt contaminada per diversos fronts. Ni tan sols l’alto el foc per a Síria, signat dijous passat pels presidents de Turquia i Rússia, permet afrontar el problema amb optimisme a curt termini. Els refugiats, sobretot, són persones. I a més, arrossegades per un patiment sovint indescriptible.
