-Ei, què no ho sents? T’estan trucant!
-No conec el número…
-Però pot ser important!
-Va, una altra vegada respondré. Ara no tinc ganes. Deu ser propaganda.

Quantes vegades hem tingut converses amb altres persones o hem pensat això en rebre una trucada? Certament, moltes vegades són propagandes, però altres ben segur que no ho són i també fem oïdes sordes i… poden ser importants, són de les que ens poden fer canviar de vida.

"Tens una trucada. Respon." És el lema de la Jornada Mundial d’Oració per les Vocacions i de Vocacions Natives que celebrem el diumenge dia 22 d’abril IV diumenge de Pasqua. Però tot mirant el cartell se’ns afegeix que és “la crida del cap més influent del món”.

Quantes vegades hem sentit la seua crida i hem anat posant mil i mil excuses per no respondre. No té importància, una altra vegada serà, no tinc el carisma, no tinc ganes de comprometre’m, no estic disponible, no val la pena, tinc altres feines… donem aquestes i mil excuses més perquè no volem escoltar i fer cas de la trucada del cap més important del món.

Però la realitat és que tots podem respondre positivament d’una manera o altra. Aquesta jornada a més d’invitar-nos a la pregària ens invita a reflexionar i comprometre’ns amb la qüestió vocacional als territoris de missions.

Des d’allà ens estan fent arribar la notícia que les vocacions són nombroses, ens diuen que els mitjans econòmics que tenen per portar-les a bon terme són molt escassos, també ens informen que les situacions socioculturals de l’entorn són molt complicades… Podem entendre les moltes dificultats per fer efectives les vocacions en aquells països, els problemes seran diferents dels nostres, però també n’hi ha, i de molt grans!

Ens diu el papa Francesc: “L’alegria de l’Evangeli no pot esperar les nostres lentituds i desídies, no arriba a nosaltres si romanem mirant per la finestra en l’espera d’un temps més adequat." Ens està dient: “Ei, espavila’t que has de treballar per l’Evangeli." Com a resposta a aquesta crida ens podem preguntar: però com ho hem de fer si som tan febles?

No podem fer una altra cosa que començar fent silenci de les coses externes, mirar-nos a nosaltres mateixos i escoltar la crida que tenim. A cada un nosaltres la crida es concreta d’una manera diferent, com molt diverses són les vocacions a les que podem ser cridats. A uns els pot cridar al sacerdoci, a uns altres a la vida religiosa, a uns altres a la vida laïcal en matrimoni o no. Però tots, tots, tenim la crida a la pregària, a conèixer i estimar la vida als territoris de missió i, finalment, a cooperar perquè siguin resoltes les necessitats materials que tenen en aquells territoris perquè cadascú pugui viure segons la seua vocació.

Bon programa de vida ens planteja aquesta jornada: conèixer, estimar, pregar i cooperar. Aquesta és la crida que tots tenim. No la silenciem!