Déu vos guard, amics,avui és festa i avui a Barcelona és festa gran perquè és Santa Eulàlia.
L’Esbart Ciutat Comtalha presentat, per cinquè any consecutiu, a la Catedral de Barcelona l’espectacleEulàlia, una recreació històricabasada en la vida de santa Eulàlia, una noia valenta que al segle III, perdefensar la seva fe cristiana es va enfrontar al pretor romà, Dacià, el qual vamanar que fos martiritzada i condemnada a morir a la creu.
La persecució religiosai el martiri travessen la història de la humanitat. M’hi ha fet pensar molt larecent pel·lícula Silencio de MartinScorsese. Al segle XVII dos joves jesuïtes portuguesos viatgen al Japó buscantun missioner que després d’haver estat perseguit i torturat, ha renunciat a laseva fe. Ells mateixos viuran el suplici i la violència. La pel·lícula, moltben feta, planteja qüestions ben actuals com el diàleg de cultures i religions,el zel missioner, la fe popular o l’apostasia.
Hi ha el risc que ensmirem aquests espectacles com si només fossin això, espectacles, però sabem quedissortadament el martiri, la persecució religiosa, no són temes del passat.Continuen avui dolorosament presents en el món. De ben segur que les nostrescomunitats cristianes serien més madures si tinguéssim més sovint presents elsnostres germans perseguits.
Tornem a santa Eulàlia.La llegenda, que és el perfum de la història, explica que dues noies que anavena buscar aigua a un pou proper a casa seva van trobar-se que no hi havia aigua,i tement el càstig del seu pare es van posar a plorar. Eulàlia les sentí,estengué el seu mantell sobre el coll del pou, l'aigua brollà i les noies vanpoder omplir els seus càntirs. L’aigua sortia amb tanta força que formà un riuque segueix alimentant els pous de Barcelona.
Que Eulàlia continuïportant a la nostra ciutat el doll del ben parlar, la frescor de la fe i elcoratge de defensar les pròpies conviccions.
Que tingueu una bonafesta.