Dissabte 17 de gener de 2015, diada de Sant Antoni Abat, els membres del Club Més Amics de Radio Estel i Catalunya Cristiana hem anat a Vilanova i la Geltrú amb motiu de participar en la festa dels Tres Tombs, festa major d’hivern, de la Capital del Garraf.
Vilanova i la Geltrú celebra des de temps immemorials els seus Tres Tombs que coincideixen just també en la advocació de Sant Antoni Abat, al qual està dedicada la Parròquia Principal de la Vila. Els vilanovins celebren amb força solemnitat la seva festa major i no cal dir que tots els comerços, fins alguns d’hostaleria romanen tancats així com els seus museus i dependències oficials. És la seva gran festa local.
Cap a dos quarts de deu en Marino, el nostre xofer habitual, ens deixava al bell centre de la vila, a la Rambla Principal, aprofitant tothom l’estona per a fer el cafè amb llet, alguns un mos i tothom queixar-se de la diada freda, d’un fred fi que s’enganxava al moll de l’os per a, a continuació, refugiar-nos a l’Església Parroquial on, si fa o no fa, la única avantatge era l’absència de vent, que no de corrent d’aire perquè la porta principal era oberta de bat a bat per a que a les 10,30 entrés el rector en processó, juntament amb les banderes dels Tres Tombs.
Puntualment Mossèn Pere Milà, rector de Sant Antoni de Vilanova, va entrar en processó, precedit pel creuer, acòlits, turiferari i músics i seguit per abanderat i pendonistes amb les banderes, iniciant-se l’ofici solemne desprès de la salutació prèvia de Mossèn Pere que no es va deixar d’estar de donar també la benvinguda als visitants de la vila i en especial al col·lectiu del Club Mes Amics.
En acabar la Eucaristia, molt participada, amb el temple completament ple, i cants ben encertats, sortí rector i banderes, juntament amb la imatge del Sant, en processó iniciant-se la benedicció d’animals que si bé primer foren els gossos, amb algun gat i la presencia d’animals més o menys exòtics, seguida per la nombrosos genets i amazones, cap uns tres-cents, que allargaren la comitiva a la que continuà una quarantena de carros, carruatges de luxe, tartanes, carros de treball, traginers, carreters, més d’una hora passant pel davant nostre, situats al carrer de la Bomba, front de la Tribuna del carrer Cabanyes no lluny del de Corralets.
I en acabar, temps per a mirar el pas de la comitiva en algun punt de la rambla, o veure des d’un bar fent el tallat la transmissió en directa que en feia el Canal Blau a la televisió i a donar, a Marina Can Coll, front del port, on desprès d’un variat pica-pica, on tastarem sobretot plats mariners, un arròs caldós va fer les delícies de tothom, uns més que d’altres quan un perol fumant estava situat a una tauleta auxiliar, i no foren pocs els valents i valentes que s’atreviren, buidat el plat, a omplir-lo de nou escudellant-se una altre generosa ració i, desprès, arribarien els postres i cafè.
A la tarda petit recorregut per les runes de la vila Iberica i Romana d’Adarró i el paratge idíl·lic de Sant Gervasi, damunt del mar, des de on ens animàrem a acudir al Santuari del Vinyet, a Sitges, ben proper, per a visitar-lo a boca de fosc, però amb tant mala sort que en arribar a les 17,30 ens tancaren la porta als nassos, perquè és la hora fixada pels ermitans per a cloure-hi les visites. Sense més remei, de nit com es feia, emprenguérem el retorn cap al carrer dels Comtes de Bell-lloc de Barcelona, on arribaríem ploc abans de tocar les set.
Joan Pallarès-Personat
