En directe

Fórmula Estel

PAPA FRANCESC

Francesc alerta davant el perill dels "murs de l'exclusió" i del "pensament únic que esborra la pròpia identitat"

El Papa ha lamentat aquest diumenge al vespre, en una visita a l’església evangèlica luterana de Roma, que sovint tinguem els cors tancats i posem davant…

16 novembre 2015

Redacció

Comparteix
El Papa ha lamentat aquest diumenge al vespre, en una visita a l’església evangèlica luterana de Roma, que sovint tinguem els cors tancats i posem davant el món els murs de l’exclusió. És una trista realitat que, segons el Sant Pare, pot portar a una perversió com la mostrada pels terroristes que van cometre divendres passat els terribles atemptats de París, uns crims que, en haver-se comès suposadament en nom de Déu, són senzillament, com també va dir ahir al matí el pontífex, una blasfèmia.
Francesc ha dit aquest dilluns que, a partir de l’arrel que hi ha a sota de la terra, hem de saber analitzar la realitat d’una raonabilitat que després "es deteriora a través de la mundanitat (fer allò que fa el món, subhastar el nostre document d’identitat), l’apostasía i el pensament únic". El Sant Pare ha parlat també de la persecució, fixant la mirada en "Jesús, que demana la unitat dels seus en el Sant Sopar amb els seus apòstols". Francesc ha lamentat que la mundanitat entra a poc a poc i creix des de l’arrel. També ha recordat que la litúrgia, en aquests últims dies de l’any, ens demana que estiguem atents davant les arrels perilloses. 

Visita ecumènica amb condemna al terrorisme

Francesc va visitar diumenge al vespre, d'altra banda, l’església luterana evangèlica de Roma. Davant un nombrós grup de protestants, el pontífex va dir que els cristians "ens hem de demanar perdó els uns als altres per l’escàndol de la divisió, com Jesús ens va indicar com a servent nostre". James Martin Cruise, pastor luterà responsable d’aquesta comunitat, va rebutjar els atemptats de París, una massacre que el Papa va relacionar amb "els murs de l’exclusió"

“És molt lleig tenir els cors tancats, i també el nom de Déu és utilitzat sovint per tancar els cors”, va comentar el pontífex. Després de la lectura d’un fragment de l’evangeli de Mateu, Francesc es va preguntar "quines qüestions ens plantejarà Déu en el judici final", i ha donat pistes situant "els pobres i la pobresa" en el centre. En aquesta línia, el Papa va assegurar que, "si tenim el mateix baptisme, hem de caminar junts, i això és part d’un diàleg teològic que ha de donar bons fruits".
"Matar en nom de Déu és una blasfèmia"
També diumenge, durant la pregària de l’Angelus a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, el Papa va assegurar que "fer servir el nom de Déu per justificar el camí de l'odi és una blasfèmia". Així va expressar el seu record i la seva pregària per les víctimes de París, davant una multitud congregada per fer seu l’encàrrec del bisbe de Roma, que consistia a "elevar una pregària comuna per les víctimes dels recents atemptats de París, tant els morts i ferits com els seus familiars"
Al final de la pregària mariana, el Papa va recordar la nit de terror viscuda a la capital francesa. Francesc es va va preguntar "com és que el cor de l'home pot idear i realitzar actes tan horribles, que han colpit no només França sinó també el món sencer". El Sant Pare va assegurar, a més, que "els problemes de la humanitat no es resolen seguint el camí de la violència i de l'odi".
I d'altra banda, aquest dilluns al migdia a l'Oficina de Premsa de la Santa Seu, s’ha presentat el Premi Ratzinger, instituït per la Fundació Vaticana Joseph Ratzinger - Benet XVI, un guardó que es lliurarà aquest proper dissabte 21 de novembre. En la roda de premsa, han intervingut l'arquebisbe mallorquí Lluís Francesc Ladaria, membre del Comitè Científic de la Fundació, Giuseppe Scotti, president de la Fundació, i el professor Pietro Luca Azzaro, secretari executiu de la mateixa entitat. Els premiats de 2015 són el professor libanès Nabil al-Khoury i el jesuïta i professor brasiler Mario de França Miranda.
Nabil al-Khoury, des de 1977, ha estat professor a la Lebanese University de Beirut. Actualment és professor de Filosofia i Literatura comparada a la Université Libanaise de Beirut ia la Universitat de Tubinga. A més, és traductor a l'àrab de l'obra completa de Joseph Ratzinger. Mario de França Miranda va començar a ensenyar Teologia el 1974, i el 1990 va ser nomenat rector acadèmic de la Facultat de Teologia a Belo Horizonte, al Brasil. Després va ser nomenat degà de la Facultat entre els anys 2001 i 2003. Els últims anys s'ha dedicat a estudis eclesiàstics. Durant dos períodes, entre 1992 i 2003, ha estat membre de la Comissió Teològica Internacional del Vaticà, sota la direcció del mateix Joseph Ratzinger.
Finalment destaquem que la Sala de Premsa de la Santa Seu acull aquest dimarts, a les 11.30 h., la presentació de la propera Conferència sobre Salut i Acollida, que se celebrarà entre dijous 19 i dissabte 21 de novembre a l'Aula Nova del Sínode, al Vaticà.
Es pot escoltar AQUÍ l'edició de Diari del Papa corresponent a aquest dilluns 16 de novembre.

Més actualitat

Dolors Sabater: "Són els polítics els qui han de canviar el model policial, no els policies"

Dolors Sabater, presidenta de la CUP al Parlament i de la comissió sobre el model policial dels Mossos d'Esquadra

La presidenta de la CUP al Parlament i presidenta de la Comissió sobre el model policial, acusa el PSC de ser "portaveu del 'lobby' dels sindicats" de la policia

2 desembre 2022

Redacció

"La cultura de la violació està tan arrelada que considerem normals aquestes campanyes"

Moltes mans tapen la cara d'una dona, davant un fons negre.

El principal repte dels moviments feministes és desmuntar aquesta estructura que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones

1 desembre 2022

Esquerra reconeix obertament que negocia amb el PSC per l'aprovació dels pressupostos

Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu d'ERC, en roda de premsa al Parlament el 15 de novembre de 2022

La portaveu adjunta dels republicans, Marta Vilalta és "optimista" amb les negociacions i veu possible començar el debat parlamentari abans d'acabar l'any"

30 novembre 2022

Redacció