En directe

La Missa de cada dia

PAPA FRANCESC

Francesc diu, en una visita a la Sinagoga de Roma, que jueus i cristians poden "afavorir la resolució de problemes actuals"

El Papa ha visitat aquest diumenge la Sinagoga de Roma, la tercera vegada que això passa amb un pontífex al principal temple jueu de la…

17 gener 2016

Redacció

Comparteix

El Papa ha visitat aquest diumenge la Sinagoga de Roma, la tercera vegada que això passa amb un pontífex al principal temple jueu de la capital italiana, després de les de Joan Pau II el 1986 i Benet XVI el 2010. Francesc ha entrat en la Sinagoga el mateix dia que Itàlia celebra la Jornada de Diàleg entre jueus i cristians, i ha assegurat que se sentia feliç de trobar-se en aqueest lloc, amb molts jueus, i també que estenia la salutació de l'Església catòlica a tota la comunitat jueva. El Sant Pare ha recordat que porta en el cor aquestes relacions ja des de Buenos Aires, amb les seves visites a la sinagoga i seguint les festes i commemoracions de les comunitats que s'hi reunien.

Després de fer seva l'expressió "germans grans", ja utilitzada per Joan Pau II l'any 1986 en la seva visita, Francesc ha assegurat que jueus i cristians "pertanyen a una única família de Déu, que ens acompanya i ens protegeix com el seu poble". En aquesta línia, ha fet una crida a compartir "una mateixa contribució sobretot espiritual i afavorir la resolució de diversos problemes actuals". El pontífex, a més, s'ha referit a la commemoració del 50è aniversari de la declaració Nostra aetate del Concili Vaticà II, que va fer possible el diàleg sistemàtic entre l'Església catòlica i el judaisme. Recuperant l'esperit conciliar, Francesc ha dit que "la qüestió de l'ecologia integral és prioritària" i que, per aquest motiu, "cristians i jueus poden i han d'oferir a la humanitat sencera el missatge de la Bíblia sobre la cura de la creació".

El Sant Pare ha recordat, d'altra banda, que "conflictes, guerres, violències i injustícies obren ferides profundes a la humanitat que ens criden a reforçar el compromís per la pau i la justícia". També ha comentat que "la violència de l'home sobre l'home és una contradicció en cada religió digna d'aquest nom, i en particular en les tres grans religions monoteistes, perquè la vida és sagrada, com a do de Déu". Després de recordar que el cinquè manament del decàleg és "no mataràs", el pontífex ha destacat que "Déu és el Déu de la vida i vol promoure-la i defensar-la sempre, com també hem de fer els éssers humans". En un altre moment de la intervenció, Francesc ha reiterat la seva defensa de la dignitat de la persona tingui la religió que tingui, alhora que ha animat jueus, cristians i altres creients a "practicar a Europa, a Terra Santa, al Pròxim Orient, a l'Àfrica i tot arreu la lògica de la pau, de la reconciliació, del perdó i de la vida".

Francesc ha recordat, a més, que "el poble jueu, en la seva història, ha hagut d'experimentar la violència i la persecució, fins a l'extermini dels jueus europeus durant la Shoah, aquelles sis milions de persones que, només perquè pertanyien al poble jueu, van ser víctimes de la més inhumana barbàrie, perpetrada en nom d'una ideologia que pretenia posar l'home en lloc de Déu". Concretament ha recordat que "el 16 d'octubre de 1943, més de mil homes, dones i nens de la comunitat jueva de Roma van ser deportats a Auschwitz". El Papa ha assegurat que "els seus sofriments, les seves angoixes i les seves llàgrimes no han de ser mai oblidades, ja que el passat ens ha de servir de lliçó per al present i per al futur".  Finalment, Francesc ha valorat positivament el fet que, "els últims 50 anys, han crescut i s'han aprofundit, entre jueus i cristians, la comprensió recíproca, la mútua confiança i l'amistat".

El rabí en cap de la comunitat hebrea de Roma, Riccardo Di Segni, present en la trobada, ha destacat la importància que la visita de Francesc hagi estat sobretot un homenatge a la memòria de la deportació de jueus i de l’atemptat de l'any 1982 contra la mateix Sinagoga romana, on va morir un nen. La trobada ha inclòs, a més, una salutació del Sant Pare un gran nombre de persones, abans dels discursos oficials. Hi ha hagut representants d’entitats hebrees de diversos sectors, tant de Roma com de l’àmbit internacional.

Record per als migrants i per a les víctimes dels últims atemptats

Abans, al migdia, els migrants, els refugiats i les víctimes dels atemptats dels dies passats a Indonèsia i Burkina Faso han ocupat el centre de les salutacions del Papa després de la pregària de l'Àngelus. Recordant la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat que se celebrava aquest mateix diumenge, també com a "Jubileu dels Migrants", el bisbe de Roma ha saludat els prop de 6.000 immigrants provinents de diverses regions d'Itàlia, de 30 nacionalitats diferents, que es van donar cita a la plaça de Sant Pere per participar en l'Àngelus i que, a més, un cop finalitzat, han passat per la Porta Santa ihan celebrat la Missa presidida, a la Basílica de Sant Pere, pel cardenal Antonio Maria Vegliò, president del Pontifici Consell de la Pastoral per als Migrants i Itinerants.

El pontífex ha dit, adreçant-se als migrants i als refugiats, que "porten amb ells una història, una cultura, valors preciosos i sovint, lamentablement, també experiències de misèria, d'opressió i de por". En aquest sentit, ha qualificat la seva presència al Vaticà de "signe de l'esperança en Déu", alhora que els ha demanat que "no es deixin robar aquesta esperança i l'alegria de viure, que brollen de l'experiència de la divina misericòrdia, també gràcies a les persones que els reben i els ajuden". Finalment Francesc ha invitat tothom a dirigir una pregària a Déu per les víctimes dels atemptats d'aquests últims dies a Indonèsia i Burkina Faso, i ha demanat en forma de pregària un ferm "compromís de la comunitat internacional per la construcció de la pau".

Més actualitat

Trànsit recomana estar pendent de les dades que publica a temps real per evitar congestions de trànsit aquest pont

Cua de quilòmetres a l'AP-7 a Sant Celoni en direcció Girona

En una entrevista a Ràdio Estel, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha assegurat que "hi ha hagut força tranquil·litat a la xarxa viària".

7 desembre 2022

Redacció

Els experts alerten que falten diners i recursos per aplicar la reforma del Codi Civil Espanyol que elimina la incapacitació de les persones

Una tutora amb una persona amb discapacitat, ensenyant-li com llegir i interpretar les factures.

Xavier Puigdollers, membre de la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural, avisa que les institucions tutelars hauran de refundar-se

5 desembre 2022

Redacció

Dolors Sabater: "Són els polítics els qui han de canviar el model policial, no els policies"

Dolors Sabater, presidenta de la CUP al Parlament i de la comissió sobre el model policial dels Mossos d'Esquadra

La presidenta de la CUP al Parlament i presidenta de la Comissió sobre el model policial, acusa el PSC de ser "portaveu del 'lobby' dels sindicats" de la policia

2 desembre 2022

Redacció