El Papa ha destacat aquest dimarts que "els qui no coneixen la tendresa de Déu no coneixen la doctrina cristiana". En l'homilia de la Missa matinal celebrada a la capella de la Casa de Santa Marta, dedicada en gran part a la figura de Judes com la imatge evangèlica de l'ovella perduda, Francesc ha comentat "ell ve com un jutge", però com "un jutge que acaricia, que està ple de tendresa i que fa tot el possible per salvar-nos". En altres paraules, ha afegit que no ve "a condemnar, sinó a salvar", i que "ens estima pel que som". El Sant Pare ha explicat que "l'ovella perduda no s'ha perdut per no haver tingut una brúixola a la mà, ja que coneixia bé el camí, sinó perquè tenia el cor malalt, ofuscat per una dissociació interior", i fuig "per allunyar-se del Senyor, per omplir aquesta foscor interior que la conduïa a la doble vida". És a partir d'aquí que el pontífex ha conclòs que "els qui no coneixen les carícies del Senyor no coneixen la doctrina cristiana".
Finalment el Papa ha expressat, en forma de pregària, el seu desig "que el Senyor ens doni la gràcia d'esperar el Nadal amb les nostres ferides, amb els nostres pecats reconeguts sincerament, davant el poder del Déu que ve a consolar-nos". Aquests comentaris han coincidit amb la celebració, com cada 6 de desembre, de la memòria litúrgica de Sant Nicolau, patró dels infants, dia que ha aprofitat el Papa per tornar a defensar allò que ell anomena sovint "la revolució de la tendresa", aquella que comença en els nens i nenes de tot el món, especialment en els més febles.
Missatge als artistes
D'altra banda, el Sant Pare diu, en un missatge adreçat als artistes i fet públic aquest dimarts, que els qui formen aquest col·lectiu "són testimonis d'esperança per a la humanitat, motiu pel qual hem de cuidar la bellesa, que guarirà les nombroses ferides de l'ànima i del cor de l'home en el nostre temps". El missatge té com a destinataris, de fet, els membres de les acadèmies pontifícies, reunits a Roma amb motiu de la XXI Sessió Pública. El missatge ha esta exposat i llegit aquest dimarts pel cardenal Pietro Parolin, secretari d'Estat del Vaticà. En el document, el pontífex anima els membres de les acadèmies pontifícies a seguir aprofundint sobre els temes fonamentals que ajuden a aconseguir una visió humanística cristiana. Entre altres reflexions, Francesc comenta que "les esglésies parroquials, especialment si sorgeixen en contextos perifèrics ,són oasi de bellesa i d'acollida, malgrat la seva simplicitat, en afavorir la trobada amb Déu per a un desenvolupament harmoniós de la comunitat".
En aquest escrit, el Papa recorda que "els artistes, especialment els qui són creients, tenen una tasca important: realitzar l'obra d'art que, mitjançant el llenguatge de la bellesa, porta una espurna d'esperança allà on sembla que les persones es rendeixen a la indiferència i a la maldat". El bisbe de Roma demana a arquitectes i pintors, escultors i músics, fotògrafs i poetes, artistes de totes les disciplines, fer brillar la bellesa, "sobretot allà on la foscor domina la quotidianitat". Aquestes paraules del Sant Pare s'emmarquen en el Premi de les Acadèmies Pontifícies, concedit enguany a Chiara Bertoglio, per la seva investigació en el camp musical i literari i per la seva activitat musical, i a Claudio Cianfaglioni, per la seva investigació poètica i pel estudis d'algunes significatives figures literàries del nostre temps. D'altra banda, la medalla del Pontificat ha estat per a Michele Vannelli, mestre de la Capella de la Basílica de Sant Petroni de Bolonya i a Francesco Lorenzi, compositor i fundador del grup musical The Sun.
