En directe

Fórmula Estel

PAPA FRANCESC

Francesc, en recordar el viatge a l'Àfrica, invita a "viure l'Any de la Misericòrdia des del compromís amb la pau"

El Papa ha donat aquest dimecres "gràcies a Déu" pel seu recent viatge apostòlic a Kènia, Uganda i la República Centreafricana, on va obrir diumenge…

2 desembre 2015

Redacció

Comparteix
El Papa ha donat aquest dimecres "gràcies a Déu" pel seu recent viatge apostòlic a Kènia, Uganda i la República Centreafricana, on va obrir diumenge la porta santa de l’Any de la Misericòrdia. Ha expressat la seva alegria, pel missatge de pau, reconciliació i esperança transmès, sobretot a la República Centreafricana, alhora que ha reconegut que queda molta feina per fer. ''Sí que és bonica l’Àfrica!''. Això ha dit Francesc, abans d'explicar als milers de fidels reunits a la plaça de Sant Pere els detalls del seu viatge. 
De Kènia, el pontífex ha destacat que ''és un país que representa molt bé el desafiament global del nostre temps, que passa per protegir la creació reformant el model de desenvolupament perquè sigui equitatiu, inclusiu i sostenible''. En aquesta línia, ha comentat que ''tot això es reflecteix a Nairobi, la ciutat més gran d'Àfrica Oriental, on la riquesa i la misèria conviuen, però és és un escàndol i una vergonya per a la humanitat’’. El Papa ha recordat que, en totes les activitats, ha animat els kenians a "aprofitar la gran riquesa d'aquest país, natural i espiritual, formada pels recursos de la terra, per la noves generacions i pels valors que formen la saviesa del poble''.
A Uganda, el segon país, la visita del Papa va estar sota el signe dels màrtirs, 50 anys després de la seva històrica canonització pel Papa Pau VI. Així ho ha recordat aquest dimecres Francesc, a partir del lema "Sereu els meus testimonis". El pontífex ha dit que ''tota la visita a Uganda es va desenvolupar amb el fervor del testimoni de l’Esperit Sant, sobretot el de la caritat”. La tercera etapa del viatge va ser la República Centreafricana, el cor geogràfic del continent, el cor de l'Àfrica. El Sant Pare ha recordat que ''aquesta visita era en realitat la primera en el programa inicial, perquè aquest país està intentant sortir d'un període molt difícil de conflictes violents i de molts patiments entre la població’’. També ha recordat "l’obertura anticipada de la primera Porta Santa del Jubileu de la Misericòrdia, com a signe de fe i esperança per a aquest poble, i simbòlicament per a totes les poblacions africanes, les més necessitades de rescat i consol ''.
Francesc, a més, ha explicat que el lema d’aquesta tercera etapa del viatge, "Passem a l'altra riba'', tenia "un sentit cívic, perquè vol dir deixar enrere la guerra, la divisió i la pobresa, i triar la pau, la reconciliació i el desenvolupament”. I en aquest sentit, ha afegit que “és decisiva la contribució de les comunitats religioses”, motiu pel qual es va reunir ‘’amb la Comunitat Evangèlica i amb la Musulmana, compartint la pregària i el compromís amb la pau''.
El Papa ha destacat també, a nivell global, "la tasca exemplar dels missioners i les missioneres", i ha assegurat que prega perquè hi hagi en el futur "més vocacions a aquesta opció de vida", del qual ha posat l’exemple d’una monja italiana de 81 anys que portava des dels 24 a l'Àfrica i ha fet néixer 3.280 nens. L’ha presentada com "una vida per la vida dels altres i per Jesucrist''.
En un altre moment de l’audiència d’aquest dimecres, Francesc ha recordat que l’Advent, aquest any en l’inici del Jubileu de la Misericòrdia, "és un temps d’esperança que el Senyor ens proposa de viure perquè ens preparem millor per acollir-lo". El pontífex ha qualificat el seu recent viatge a l’Àfrica d’estímul per viure la preparació per al Nadal mirant cap a la misericòrdia de Déu. D’altra banda, aquesta vegada el Sant Pare s’ha adreçat als pelegrins de llengua àrab, i els ha invitat a "viure l’Any Jubilar de la Misericòrdia des del compromís amb la pau i la reconciliació".
Francesc revela les línies bàsiques de l'Any de la Misericòrdia
La revista italiana 'Credere' publica aquest dimecres una entrevista amb el Papa Francesc poc abans de l'inici del Jubileu de la Misericòrdia, en la qual explica els motius i les expectatives d'aquesta convocatòria, així com la seva experiència personal de la misericòrdia divina. El pontífex diu que "el tema de la misericòrdia s'accentua fortament en l'Església a partir de Pau VI, i després continua amb Joan Pau II en l’encíclica Dives in Misericordia, en la canonització de Santa Faustina Kowalska i en la institució de la festa de la Divina Misericòrdia dins l'Octava de Pasqua”. En aquesta línia, el Sant Pare assegura que "el món d'avui necessita la misericòrdia i la compassió'' davant les males notícies a què estem acostumats. També ha definit l’Any Jubilar com “l’any del perdó i de la reconciliació” davant el que ha qualificat de “sacrilegi per a la humanitat”, en referència a "les matances de persones innocents, el mal repartiment de les riqueses i les injustícies en general".
Sobre la importància que la misericòrda ha tingut en la vida de Francesc, el Papa afirma que se sent “pecador, com tots els creients” i que, per aquest motiu, recorre al sagrament de la Reconciliació “cada quinze o vint dies”. Com a experiència personal, el pontífex revela que va topar amb la misericòrdia de Déu entre els anys 1953 i 1954, quan va trobar un confessor malalt de leucèmia que va morir i el va ajudar molt. Diu que, en aquell moment, tenia por de sentir-se "abandonat per Déu", ja que aquell prevere l’havia ajudat molt. Finalment, i després de parlar de la necessitat de practicar la tendresa amb carícies als nostres éssers estimats, com ja havia demanat Joan XXIII, ara Francesc anuncia que durant l’Any Jubilar farà ''molts gestos”, però que un divendres de cada mes, “serà un gest diferent''.
El pontífex, entre els pensadors més influents
I també és notícia ara el papa Francesc perquè, juntament amb els artífexs del desglaç entre els Estats Units i Cuba, es troba en llista anual dels 100 pensadors més influents del món que ha publicat la revista Foreign Policy, que també ha inclòs la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president rus, Vladímir Putin. Cada any aquesta publicació nord-americana, especialitzada en política internacional, identifica el centenar de "Pensadors Globals" que, a la seva manera d'entendre, han tingut més influència per les seves accions en diferents categories. En aquesta edició, apareixen diversos llatinoamericans.
En l'apartat de "Administradors", la revista destca el Sant Pare per la seva encíclica sobre medi ambient Laudato Si; l'alcaldessa de París, l'espanyola Anne Hidalgo, per la seva "ambiciosa agenda verda", i la secretària de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, Christiana Figueres, d'origen costariqueny.
I finalment destaquem una previsió. El Sant Pare rebrà aquest dijous en audiència, a les 12.30 del migdia a la Sala Clementina del Vaticà, els membres de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles, l’organisme missioner de la Santa Seu.
Es pot escoltar AQUÍ l'edició de Diari del Papa corresponent a aquest dimecres 2 de desembre.

Més actualitat

“Els joves ara no són menys igualitaris, però, davant de determinants avenços, el masclisme adopta postures més reaccionàries"

Una nena amb la mà a la finestra, amb un efecte de color lila.

La directora general per l’erradicació de les violències masclistes de la Generalitat critica la idea de “romantitzar” que ara les noves generacions són més masclistes que abans

25 novembre 2022

Redacció

El sector financer creu que el pacte per congelar les hipoteques no pot aspirar a ajudar a tots els deutors

Cartells de venda de pisos en un aparador

En una entrevista a Ràdio Estel, el president de l'Associació Hipotecària Espanyola, Santos González, ha dit que la mesura "és equilibrada" perquè beneficia "tant al client com a la banca"

24 novembre 2022

Redacció

Els consumidors veuen "insuficients" les mesures acordades entre el Govern Espanyol i la banca per la congelació de les quotes hipotecàries

Tres alts edificis al barri de Sants de Barcelona

Les associacions d'usuaris lamenten que no se'ls hagi tingut en compte durant la negociació del pacte

23 novembre 2022

Redacció