En directe

Fórmula Estel

PAPA FRANCESC

Francesc: "Europa pot morir si no recupera la dimensió humana"

El Papa s’ha reunit aquest divendres a la tarda amb els 27 caps d’Estat o de govern de la Unió Europea, que el visiten al…

24 març 2017

@IgnasiMiranda

Comparteix
El Papa s’ha reunit aquest divendres a la tarda amb els 27 caps d’Estat o de govern de la Unió Europea, que el visiten al Vaticà en un fet sense precedents emmarcat en la commemoració del 60è aniversari del Tractat de Roma, l’embrió de l’actual realitat política, econòmica i social comuna. Francesc ha tornat a demanar als líders europeus que posin la persona en el centre, i ha avisat que "Europa pot morir" sense ideals El pontífex ha dit que tornar a Europa per celebrar els 60 anys de la Unió no pot quedar-se en el record, sinó que sobretot ha de ser un acte present per afrontar el futur. “Cal identificar els desafiaments del passat per afrontar els d’avui i els de demà. Amb les seves explicacions, la bíblia ofereix un mètode pedagògic fonamental. No es pot comprendre el temps que vivim sense el passat, entès no com una sèrie de fets llunyans, sinó com la saba vital que omple el present”, ha destacat.
El Sant Pare ha definit el naixement de la Comunitat Europea aquell 25 de març de 1957 com una font i una "llum d’esperança per als pobles europeus que volen impulsar amb confiança els reptes d’aquest nou camí". El pontífex ha reivindicat, en aquest sentit, "la dimensió humana" del projecte europeu. Francesc ha recordat que els líders dels països iniciadors, començant pels mateixos pares fundadors, van apostar per una ruta de "reconciliació després de les dures i cruentes guerres dels anys anteriors a aquell 1957". Ha comentat igualment que “Europa no és una sèrie de normes per seguir, no pas un escrit de protocols per seguir, sinó una vida, una manera de concebre l’home a partir de la seva dignitat transcendent i inalienable i no només com un conjunt de drets per defensar o unes pretensions per reivindicar"
El pontífex ha recordat que, "en l’origen de la idea d’Europa, hi ha la figura de la responsabilitat de la persona humana, amb el seu ferment de fraternitat evangèlica, amb la seva voluntat de veritat i de justícia, amarada d’una experiència mil•lenària”. Després d’agrair la presència dels líders europeus, Francesc ha expressat "l’afecte de la Santa Seu per tots els països i per tota l’Europa unida", alhora que ha recordat la importància de Roma com a ciutat clau per entendre els fonaments del dret i de les normes de convivència. El pontífex ha defensat "l’Europa de la solidaritat, davant la temptació de reduir els ideals fundadors de la Unió a interessos financers, econòmics i productius". En aquesta línia, ha recordat “els antics murs que han fet patir milions de persones en les últimes dècades i que ara malauradament rebroten amb les llargues cues d’éssers humans que fugen de les guerres i que demanen acollida a Europa”. El Papa ha recordat que "la pau és més que mai imprescindible per construir l’Europa del futur", i ha afegit que "el futur són els joves".
Antonio Tajani, president del Parlament Europeu, ha destacat la lliçó que el Sant Pare ha donat als líders i representants de la Unió tant en anteriors discursos com aquest mateix divendres. En la seva intervenció a l’inici de l’audiència, Tajani ha destacat "la importància de la fe cristiana" en la configuració i les arrels de l’Europa actual, alhora que també ha recordat l’aportació del cristianisme als valors europeus. El president del Parlament Europeu també ha recordat que "la crisi econòmica i l’atur són dos problemes greus actualment a tota la Unió", i ha admès que "les qüestions financeres i econòmiques han enfosquit darrerament els valors i l’ànima d’una Europa que ha de ser acollidora i hospitalària". Després de la intervenció de Tajani, ha parlat uns minuts el primer ministre italià, Paolo Gentiloni, que ha recordat l’esperit dels pares fundadors, De Gasperi, Adenauer i Schuman, a partir dels ideals de pau i desenvolupament que van inspirar la fundació de l’Europa amb vocació de reconciliació i unitat.
I aquest mateix divendres al vespre, el programa El Mirador de l'actualitat (AQUÍ el podeu escoltar) ha estat dedicat a la necessitat de redefinir Europa a partir dels seus valors en un moment que els tres membres de la taula han qualificat "del més complicat des que va néixer el projecte", Els periodistes Salvador Aragonès i Teresa Carreras i el membre del grup Catalans Lliures Alexander Golovin han coincidit a l'hora de destacar la necessitat de "fer una Europa més propera als ciutadans i superar els complexos o la defensa del propi territori per cedir sobirania i construir una realitat més unida".

Altres notícies del dia
A banda de la històrica audiència, destaquem que Gregorio Rosa Chávez, arquebisbe auxiliar de la diòcesi de San Salvador, ha assegurat que “l’Església que vol el Papa Francesc és la mateixa que volia l’arquebisbe Romero". Coincidint amb la visita ad Limina Apostolorum dels Bisbes d'El Salvador aquests dies a Roma i amb la memòria litúrgica del beat Òscar Romero aquest mateix divendres, Rosa Chávez ha recordat també que el pontificat de Francesc "està sorprenent per la seva senzillesa evangèlica, com ja va passar quan va dir que volia una Església pobra i per als pobres".
L'arquebisbe auxiliar de San Salvador, que va ser també president de Càritas per a Amèrica Llatina i el Carib i Càritas del Salvador, ha destacat "la gran sintonia dels bisbes salvadorencs amb el Sant Pare aquests dies i el clima fratern en què s’han desenvolupat les més de dues hores de conversa" que van tenir amb ell. Sobre la canonització d’Òscar Romero, l’arquebisbe Gregorio Rosa ha admès que és difícil saber si trigarà gaire temps, però ha expressat el seu desig que arribi aviat.
D'altra banda, és notícia que el Papa visita aquest dissabte Milà, on tindrà diverses activitats de gran contingut social. Començarà al barri popular de les Cases Blanques i després es reunirà amb sacerdots i religiosos a la catedral. Després entrarà a la presó de San Vittore, on es trobarà amb diversos reclusos, i presidirà una Missa al Parc de Monza, per acabar parlant amb nois i noies acabats de confirmar a l’estadi Giuseppe Meazza. El logotip d’aquest viatge apostòlic té com a punt de referència,, segons han explicat els seus impulsors, la frase bíblica del capítol 18è dels Fets dels Apòstols, elegida pel cardenal Angelo Amato com a títol de la jornada, i que és "en aquesta ciutat jo tinc un poble nombrós, diu el Senyor”.
En aquest logo, la idea de poble està representada per les mans orientades cap al Sant Pare, unes mans que són també ales angèliques, de colom de la pau, però que en el seu conjunt representen el perfil de la Catedral de Milà, per recordar també les muntanyes que caracteritzen les zones del nord de la diòcesi de Milà. El poble, els fidels, des de la terra amb les seves mans obertes, va cap al pontífex, que ho abraça tot en la part superior del logo. L'abraçada del Papa es transforma també en un somriure. La composició de les dues parts del logo dibuixa, alhora, una creu al centre. En aquest logo està representada l'osmosi entre la ciutat i el Pontífex. Els dissenyadors del logotip han comentat que van voler “fer veure al màxim la senzillesa desitjada pel Sant Pare, traient del dibuix qualsevol referència al cerimonial litúrgic".
I a la Capella Redemptoris Mater del Palau Apostòlic del Vaticà, el Sant Pare ha assistit aquest mateix divendres al matí a la tercera Predicació de Quaresma de Raniero Cantalamessa. A partir de la frase de Sant Pau que marca el tema general, "Ningú no pot dir que Jesús és el Senyor si no és en l'Esperit Sant", el predicador ha explicat que aquesta persona de la Santíssima Trinitat ens introdueix en la "veritat plena" sobre Jesucrist i sobre el seu misteri pasqual. Cantalamessa ha assegurat que "la resurrecció i el retorn a la vida que ens dona Crist il•lumina el misteri de la seva mort i de la nostra"
El predicador ha comentat també que "les coses més 'actuals' són les eternes, és a dir, les que toquen les persones en el nucli més íntim de la seva pròpia existència, en cada època i en cada cultura”, i ha afegit que “és la mateixa distinció que hi ha entre ‘allò que és urgent' i 'l'important' ". Després d’assegurar que "el misteri pasqual de la mort i resurrecció de Crist és l'única resposta a aquests problemes”, el caputxí ha explicat que “la diferència que hi ha entre aquesta actualitat i la mediàtica de les notícies és la mateixa que hi ha entre qui passa el temps mirant l'estela deixada per l'onada a la platja, que serà esborrada per l'onada següent, i qui aixeca la mirada per contemplar el mar en la seva immensitat”.
En referir-se a les diverses i preocupants opinions dels incrèduls del temps que presenta la Bíblia sobre el tema de "la mort, i d'analitzar altres remeis pal•liatius com ara la reencarnació o el moviment anomenat transhumanisme", Cantalamessa ha afirmat que hi ha un únic i veritable remei per a la mort, i ha recordat que “nosaltres els cristians defraudem el món si no el proclamem amb la paraula i la vida”. Finalment, el predicador de la Casa Pontifícia ha analitzat la contraposició i la dualitat que presenten l’actitud humana de tristesa, por i horror davant la mort, perquè sabem que la persona ha de baixar a aquell abisme fosc, i paral•lelament d'esperança perquè sap que pot sortir d'allà. Ha acabat invitant a resar la pregària de la litúrgia: "Us adorem, oh Crist, i us beneïm, perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món".
Recordem, a més, que aquest divendres i dissabte estan obertes moltes esglésies de tot elmón ininterrompudament dins la iniciativa ’24 hores per al Senyor’, promoguda pel Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització. Amb el lema “Jo vull misericòrdia”, es tracta d’oferir en molts temples la possibilitat de fer adoració eucarística i rebre el perdó a través del sagrament de la Reconciliació. A Roma, estaran obertes les esglésies de Santa Maria in Trastevere i la delle Stimmate di San Francesco. El Papa ha invitat aquests dies de manera explícita a viure amb fe aquesta convocatòria dins el temps de gràcia que és la Quaresma.
I finalment subratllem que el Sant Pare ha rebut aquest divendres al matí en Audiència, al Palau Apostòlic Vaticà, el president de la República de Fiji,. Jioji Konousi Konrote, que s’ha reunit després amb el cardenal Pietro Parolin, secretari d'Estat, acompanyat per Paul Richard Gallagher, secretari per a les Relacions amb els Estats. Durant la trobada, s’han comentat les bones relacions entre la Santa Seu i les Fiji i la contribució de l'Església catòlica a la vida d’aquest país oceànic. A continuació, s’ha tractat la qüestió del canvi climàtic i sobretot la seva dimensió ètica, que reclama la solidaritat amb els grups socials i els països més vulnerables, com també cap a les noves generacions.
Es pot escoltar AQUÍ l'edició de Diari del Papa corresponent a aquest divendres 24 de març.

Més actualitat

Metges de Catalunya: "El sistema de salut públic té data de caducitat si no es posen solucions"

Els metges de peu en una concentració organitzada per Metges de Catalunya a la plaça de Sant Jaume per reivindicar la dignificació de la medicina familiar i comunitària el 19 de maig de 2021.

Des de la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat asseguren que és poc oportú convocar la vaga en aquests moments

29 novembre 2022

Redacció

Col·legi de Metges de Barcelona: "No n'hi ha prou amb els diners. Si tenim més diners, però fem el mateix, no avançarem"

Una infermera camina per la sala d'espera d'Infermeria Familiar i Comunitària del Centre d'Atenció Primària (CAP) Can Bou de Castelldefels, el 15 de novembre de 2021.

El vicepresident del Col·legi, Jaume Sellarès, ha insistit en una entrevista a Ràdio Estel que la solució del sistema sanitari no implica contractar una mútua privada

28 novembre 2022

Redacció

"Els joves ara no són menys igualitaris, però, davant de determinants avenços, el masclisme adopta postures més reaccionàries"

Una nena amb la mà a la finestra, amb un efecte de color lila.

La directora general per l’erradicació de les violències masclistes de la Generalitat critica la idea de “romantitzar” que ara les noves generacions són més masclistes que abans

25 novembre 2022

Redacció