Al final de l'audiència general, Francesc ha reiterat la importància de reflexionar davant de la menjadora, on hi ha la imatge del nen Jesús. Ha assegurat que "el pessebre és una catequesi d'aquella realitat, d'allò que ha succeït durant un any o un dia". En aquest sentit, el pontífex ha animat tothom a rellegir i assumir novament la Carta Apostòlica que va escriure l'any passat, Admirabile signum (Signe admirable), "per convertir-nos en nens, seguint les petjades de Sant Francesc d'Assís, i seguir contemplant l'escena de la Nativitat". D'aquesta manera, el Sant Pare ha conclòs que "deixarem que reneixi en nosaltres l'estupor per la forma meravellosa en què Déu ha volgut venir a el món". En la mateixa línia, ha subratllat que tots "tenim molta necessitat de carícies humanes, davant de tantes misèries". Finalment, el bisbe de Roma ha afirmat que, "si la pandèmia ens ha obligat a estar més distants, Jesús ens mostra, des del pessebre, el camí de la tendresa per ser humans i propers".
El Papa ha invitat els creients, aquest dimecres, a "demanar la gràcia de l'estupor o la fascinació mentre es contempla el pessebre". Ha ofert alguns punts de reflexió com a preparació per al Nadal, una celebració de la qual ha recordat que "no és una festa sentimental o consumista, rica de regals però pobre de fe cristiana". Francesc ha fet una crida general a contemplar el pessebre i seguir el camí de la tendresa que mostra Jesús. En l'última audiència general abans de les festes, el pontífex ha assegurat que "cal frenar una certa mentalitat mundana, incapaç de captar el nucli incandescent de la nostra fe". En aquesta línia, ha insistit que el cristià "sap que el Nadal és un esdeveniment decisiu, un foc permanent que Déu ha encès en el món", i ha aclarit que "no es pot confondre aquest misteri amb les coses efímeres". El Sant Pare ha comentat que fins i tot els qui no creuen en Déu "perceben la fascinació d'aquesta festivitat".
En un altre moment, el bisbe de Roma ha recordat que el Nadal també invita a reflexionar, d'una banda, sobre el dramatisme de la història, "en la qual els homes, ferits pel pecat, busquen sense aturar-se la veritat, la misericòrdia i la redempció" i, d'altra banda, sobre la bondat de Déu, "que ha vingut al nostre encontre per comunicar-nos aquella veritat que salva, com també a fer-nos partícips de la seva amistat i de la seva vida". El Papa ha afegit, dins la mateixa reflexió, que "Déu no ens ha mirat des de dalt, no ha passat de llarg, no ha sentit fàstic per la nostra misèria i no s'ha revestit amb un cos aparent, sinó que ha assumit plenament la nostra naturalesa i la nostra condició humana". Ha dit que "no ha deixat res fora, excepte el pecat", i que "tota la humanitat es troba en ell, una realitat essencial per comprendre la fe cristiana".
