En directe

Tot sardana

PAPA FRANCESC

Francesc recorda, en obrir la Porta Santa de la Caritat, que "la prioritat són els pobres, els malalts i els empresonats"

Aquest divendres a la tarda, una setmana abans del dia de Nadal i en la festa de la Mare de Déu de l’Esperança, el Papa…

18 desembre 2015

Redacció

Comparteix
Aquest divendres a la tarda, una setmana abans del dia de Nadal i en la festa de la Mare de Déu de l’Esperança, el Papa Francesc ha protagonitzat el primer gest dels anomenats extraordinaris, dins els divendres de l’Any de la Misericòrdia. Ha estat l’Obertura de la Porta Santa més important: la de la Caritat. Francesc ha dit a Roma que el Déu amb nosaltres arriba discretament, en la pobresa i en la humilitat, no pas en els luxes o en els poders temporals. Un missatge per a tot el món.
El Sant Pare ha visitat concretament l’estació de Termini de Roma per obrir la Porta Santa de la Caritat en dues estructures de la Càritas romana, que són: l'hostal Don Luigi di Liegro i el menjador Sant Joan Pau II. En arribar, el Papa ha presidit el ritu de l'obertura de la Porta Santa i després hi ha hagut una processó que ha donat pas a l'Eucaristia, presidida pel mateix pontífex, i en la qual han participat només hostes dels centres d'acollida de la Càritas diocesana acompanyats per alguns voluntaris i treballadors.
En la seva homilia, Francesc ha dit que "Déu ve a salvar-nos, i ha trobat la millor manera de fer-ho: caminant amb nosaltres, fent la nostra vida". En aquesta línia, ha afegit que "ell no tria una gran ciutat d'un gran imperi, ni una princesa o una comtessa com a mare, com tampoc una luxosa mansió". El Papa ha conclòs que "tot s'ha fet intencionadament gairebé en secret". El Sant Pare ha assegurat que, en obrir la Porta Santa de la Carita, vol “que l'Esperit Sant obri els cors de tots els romans per veure quin és el camí de la salvació”, alhora que ha afegit que “el luxe no és el camí, com tampoc la gran riquesa, que no és el camí de la humilitat, ja que la prioritat són els pobres, els malalts, els empresonats ...". 
L'hostal Don Luigi di Liegro i el menjador Sant Joan Pau II són dues estructures d'acollida per a persones sense casa. El primer acull 195 persones cada nit i, al menjador, hi van 500 persones a la tarda. Els dos centres van ser remodelats i ampliats recentment. Gonzalo Castrosedeno, de Càritas Roma, ha destacat la feina d’equip que fa l’entitat catòlica en aquests llocs d’acollida que aquest divendres ha conegut el Papa físicament. Castrosedeno ha assegurat que Càritas ofereix, amb aquests centres per a persones sense llar, una llum d’esperança. El representant de Càritas Diocesana de Roma ha comentat que la visita del Papa Francesc aquest divendres a la tarda a l’hostal i al menjador és la millor imatge de l’Any de la Misericòrdia.
En aquest any de la misericòrdia, el Papa ha volgut no només obrir les portes d'aquestes grans Basíliques romanes sinó també anar a un lloc on hi ha gent del carrer que no té lloc per viure, que no té on menjar, per compartir amb ells i convidar-los perquè ells també siguin un signe de l'amor, de la misericòrdia, de la reconciliació. 
Tercera i última predicació d'Advent al Vaticà
La Capella Redemptoris Mater, del Palau Apostòlic del Vaticà, ha tornar a ser aquest divendres al matí el lloc on el papa Francesc, al costat dels altres membres de la Cúria romana, ha escoltat la tercera i última predicació d'Advent, a càrrec del caputxí Raniero Cantalamessa. El predicador de la Casa Pontifícia ha reflexionat a partir del vuitè capítol de la Constitució Lumen gentium del Concili Vaticà II, titulada "La Benaurada Mare de Déu, en el misteri de Crist i de l'Església". Cantalamessa ha definit Maria com la mare que diu “sí” des del cor.
A la llum del tema triat aquest any sobre "Crist, llum dels pobles", i basant-se en aquesta Constitució Dogmàtica, Cantalamessa ha desenvolupat els temes de la mariologia de la Lumen gentium, la figura de Maria entesa com a mare dels creients des d'una perspectiva ecumènica i també Maria com a mare i filla de la misericòrdia de Déu. En aquest sentit, el predicador ha recordat que els catòlics han fet autocrítica sobre la devoció a Maria i s’han acostat ecumènicament als protestants en les últimes dècades.
El Pare Cantalamessa ha recordat que, al costat del títol de "Mare de Déu i dels creients", l'altra categoria fonamental que el Concili fa servir per il•lustrar el paper de Maria és "la de model o figura de l'Església". Finalment, el predicador ha analitzat si també l'Any de la Misericòrdia ens ajudarà a descobrir alguna cosa nova de la Mare de Déu, invocada en una antiga pregària com a Mare de la misericòrdia a la qual es demana que giri i dirigeixi cap a nosaltres els seus ulls misericordiosos.
Agraïment als artesans del Pessebre de la Plaça de Sant Pere
El Papa ha rebut aquest mateix divendres, a l'Aula Pau VI, 700 persones procedents dels ajuntaments bavaresos de Hirschau, Schnaittenbach i Freudenberg, que han regalat aquest any l'arbre de Nadal de la Plaça de Sant Pere, i els representants de la província italiana de Trento, que juntament amb aquesta arxidiòcesi, han realitzat el pessebre. Els guarniments de l'avet són de la Fundació Comtessa Lene Thun amb seu a Bolzano i, com ha recordat el Sant Pare, "representen els somnis dels nens que l'han decorat".
El Papa ha dit que tota aquesta imatgeria nadalenca parla des de l'interior dels seus autors: ''Aquests desitjos que porteu al cor són ara en el lloc més adequat perquè s'han situat a prop de l'Infant de Betlem: estan confiats al qui 'va venir a habitar entre nosaltres'". Francesc també ha recordat que "Jesús no va aparèixer senzillament a la terra, i no ens va dedicar només una mica de temps, sinó que va venir per compartir la nostra vida i acollir els nostres desitjos". Finalment, el Papa concloïa que "el pessebre ens recorda que Déu, per la seva gran misericòrdia, baixa cap a nosaltres per quedar-se amb nosaltres ''.
El pessebre, segons ha dit Francesc, ens diu també que el Senyor ''no s'imposa mai amb la força” i que, “per salvar-nos, no va canviar la història fent un miracle grandiós”. En canvi, segons ha afegit el pontífex, “va venir amb simplicitat, humilitat i dolcesa”. El Sant Pare ha recordat que precisamente aquesta era la intenció de sant Francesc quan va inventar el Pessebre perquè, com afirmen les Fonts Franciscanes, volia ''celebrar la memòria del nen que va néixer a Betlem i contemplar d'alguna manera, amb els ulls del cos, allò que va patir en seva invalidesa de nen''.
La canonització de Teresa de Calcuta, el 4 de setembre
Francesc ha signat el decret de reconeixement del miracle, imprescindible i decisiu per a la canonització de la mare Teresa de Calcuta. Segons l'Arquebisbat de la diòcesi de l'est de l'Índia, la cerimònia per proclamar-la santa es farà, previsiblement, el 4 de setembre de l'any que ve a Roma, perquè és el diumenge més proper a la data en què va morir. Amb aquest acte es culminarà el procés iniciat després de la seva mort quan el papa Joan Pau II la va beatificar, l'any 2003. Amb la signatura del decret, Francesc ha reconegut un segon miracle atribuït a Teresa de Calcuta.
L'arquebisbe de Calcuta, Thomas De Souza, ha apuntat que el Vaticà hauria reconegut que la mare Teresa hauria curat un home que es trobava en fase terminal a causa de diversos tumors cerebrals l'any 2008, després que aquest dediqués diverses pregàries a la beata. La monja, el vertader nom de la qual era Ines Gonxha Bojaxhiu, va néixer el 20 d'agost de 1910 a Skopje, a Macedònia, i va morir el 5 de setembre de l'any 1997. La mare Teresa va fundar la congregació de les Missioneres de la Caritat l'any 1950 i va dedicar tota la vida a ajudar les persones més pobres de Calcuta. Al llarg de la seva vida, va rebre nombrosos reconeixements internacionals per la seva tasca humanitària, entre ells el Premi Nobel de la Pau l'any 1979.
Es pot escoltar AQUÍ l'edició de Diari del Papa corresponent a aquest divendres 18 de desembre.

Més actualitat

“Els joves ara no són menys igualitaris, però, davant de determinants avenços, el masclisme adopta postures més reaccionàries"

Una nena amb la mà a la finestra, amb un efecte de color lila.

La directora general per l’erradicació de les violències masclistes de la Generalitat critica la idea de “romantitzar” que ara les noves generacions són més masclistes que abans

25 novembre 2022

Redacció

El sector financer creu que el pacte per congelar les hipoteques no pot aspirar a ajudar a tots els deutors

Cartells de venda de pisos en un aparador

En una entrevista a Ràdio Estel, el president de l'Associació Hipotecària Espanyola, Santos González, ha dit que la mesura "és equilibrada" perquè beneficia "tant al client com a la banca"

24 novembre 2022

Redacció

Els consumidors veuen "insuficients" les mesures acordades entre el Govern Espanyol i la banca per la congelació de les quotes hipotecàries

Tres alts edificis al barri de Sants de Barcelona

Les associacions d'usuaris lamenten que no se'ls hagi tingut en compte durant la negociació del pacte

23 novembre 2022

Redacció