El Papa ha assegurat aquest dilluns que la llum autèntica es troba en el perdó, la reconciliació i l’actitud de deixar passar i oblidar. Francesc ha fet aquesta reflexió només unes hores abans de viatjar a Assís, on participarà aquest dimarts, a la tarda, en la clausura de la Trobada Interreligiosa per la Pau, 30 anys després de la primera, convocada per Sant Joan Pau II. El Sant Pare actual reforça el gran missatge eclesial a favor d’una pau sense fronteres que comença en l’interior de cada persona. El Sant Pare ha fet concretament una crida a “custodiar la llum de la fe i tirar-la endavant, sense amagar-la”. Durant l'homilia de la Missa matinal celebrada a la capella de la Casa de Santa Marta, ha alertat davant  tot un seguit de comportaments que fan que es corri el risc d'apagar aquesta llum rebuda de Déu. 

El bisbe de Roma ha parlat de la màfia, qualificant-la de xacra que tapa la llum. "Quantes vegades la gent té confiança en una persona o en una altra i aquesta dissenya el mal per a destruir-la, per embrutar-la, per desacreditar-la!", ha lamentat. Finalment el pontífex ha recordat que "qualsevol màfia és fosca". Igualment s'ha referit a la temptació de "barallar-se sempre amb algú, fins i tot amb els qui no ens han fet res de mal". Francesc ha contraposat aquesta actitud amb la de "deixar passar i perdonar".

En un altre moment de la predicació, el Papa ha denunciat l'actitud "d'envejar l'altre pels seus èxits i tenir gelosia", una manera de fer i de ser que "també tapa la llum". Finalment el Sant Pare ha repassat algunes grans virtuts que, d’acord amb el desig que ell mateix ha expressat, ajuden a mantenir oberta la llum: "La llum de Déu és la llum de l'amistat, de la mansuetud, de la fe, de l'esperança, de la paciència i de la bondat". A partir del passatge de l'Evangeli del dia, de Sant Mateu, ha recordat que "en els primers segles de l'Església", com "també en algunes Esglésies orientals", encara avui "al Baptisme se li diu Il•luminació".

D'altra banda, Assís espera el Papa, que participarà aquest dimarts a la tarda en la cerimònia de clausura de l’Encontre Interreligiós Mundial per la Pau entre els Pobles, organitzat per la Comunitat de Sant Egidi aquest any amb el lema “Set de pau: religions i cultures en diàleg”. Aquest dilluns s’han fet les sessions de treball, després que diumenge es van obrir les jornades amb una assemblea que va comptar amb la participació del president de la República Italiana, Sergio Mattarella. El president va assegurar que el diàleg té un gran poder, més del que ens pot semblar. Aquest dilluns el patriarca ecumènic de Constantinoble, Bartomeu, ha parlat dels cinc camins per a la pau, que són l’amor, la justícia, el perdó, el discerniment de la veritat i el respecte. Amb aquest plantejament, el patriarca ha invitat tots els participants a no tenir por del diàleg.

Entre els més de 400 líders religiosos que han ofert aquest mateix dilluns el seu testimoni, el cardenal Lluís Martínez Sistach ha reviscut l’origen de l’Esperit d’Assís i la seva contribució a la pau entre les religions. "És un record molt important, un reclam molt fort per la pau perquè, amb la pau, es guanya tot, mentre que, amb la guerra, es perd tot", ha dit. L'arquebisbe emèrit de Barcelona ha comentat, a més, que l'encontre mundial, des de la primera convocatòria feta per Sant Joan Pau II, "ha fet un bon camí, tot i que encara ens queda molt per fer, a partir d'una conversió de manera que tot allò que fem a la vida ens porti a estimar". En la mateixa línia, Sistach ha conclòs que, "si s'estima de debò, no hi ha guerra", alhora que ha lamentat que "avui hem perdut la confiança, els valors i les virtuts".

Finalment destaquem que el director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu, Greg Burke, ha explicat aquest dilluns que el secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin, viatjarà a la ciutat colombiana de Cartagena de Indias el proper dilluns, dia 26 de setembre, amb motiu de la signatura de "l’Acord final per a la Finalització del Conflicte i la Construcció d'una Pau estable i duradora" al país, un compromís assolit pel Govern colombià i la guerrilla de Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).